La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Javier Marca, considera provat que el novembre del 2009 Justin Hapi es va posar en contacte amb un dels germans Font, que era l'administrador de l'empresa Transgrues Font S. L. per, a priori, proposar-li un negoci de compravenda de maquinària. Però les intencions de Hapi estaven molt allunyades d'aquest negoci perquè, segons la sentència, el seu objectiu real era obtenir un benefici il·lícit enganyant l'empresari.
Així, Hapi li va proposar obtenir diners de curs legal a través de la transformació d'uns papers tintats. En el judici, la víctima va assegurar que l'estafador li va dir que tenia problemes per treure els diners del seu país d'origen i que ho havia de fer ocultant els bitllets sota un tint. Segons aquest procediment, amb un simple líquid les cartolines tornen a ser diners. La sentència recull que per teixir millor l'engany, Hapi fins i tot va fer una demostració per donar aparença de veracitat a l'elaboració dels bitllets.
Amb aquest truc va aconseguir fer creure l'empresari que les cartolines tintades s'havien transformat en diners de curs legal. Una vegada s'havia guanyat la seva confiança, la víctima li va entregar a Hapi 29.500 euros en bitllets de 500. El condemnat va començar preparar petits farcells amb els diners però en un moment donat va demanar a l'empresari que li anés a buscar unes tisores i així va aconseguir que el deixés sol al despatx. Quan l'empresari va tornar, Hapi va injectar un líquid al paquet i li va dir que l'havia de deixar reposar sobre l'armari.
L'empresari, i també el seu germà, van comprovar que el farcell on creien que hi havia els bitllets de 500 euros en realitat només hi havia cartolines fosques. Quan es van posar en contacte amb Hapi, l'estafador els va assegurar que necessitava diners per comprar líquids especials que necessitava per confeccionar els diners. Els germans li van portar 7.500 euros fins a Montpellier.
Les peticions de Hapi no van acabar aquí perquè uns dies després va dir als germans que tenia problemes amb el passaport i va demanar que li enviessin diners. Els empresaris van cedir i li van fer tres enviaments de diners a través de l'empresa Western Union. Els ingressos van ser de 2.400 euros, 1.000 i 700 euros.
En el judici, les víctimes van expliar que Hapi es va tornar a posar en contacte amb els empresaris per demanar 9.000 euros més, ja van tenir clar que els havien estafat i van decidir citar-se amb ell a Figueres, on el van recollir a l'estació. Què va passar aquell dia arribarà a judici el mes de maig perquè Hapi acusa els dos germans d'apallissar-lo. S'asseuran a la banqueta dels acusats com a imputats.
Per això, la secció quarta de l'Audiència de Girona considera que Justin Hapi és autor d'un delicte d'estafa i el condemna a 2 anys i 4 mesos de presó. A més, també haurà d'indemnitzar els germans amb 37.000 euros i pagar les despeses processals. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.
Així, Hapi li va proposar obtenir diners de curs legal a través de la transformació d'uns papers tintats. En el judici, la víctima va assegurar que l'estafador li va dir que tenia problemes per treure els diners del seu país d'origen i que ho havia de fer ocultant els bitllets sota un tint. Segons aquest procediment, amb un simple líquid les cartolines tornen a ser diners. La sentència recull que per teixir millor l'engany, Hapi fins i tot va fer una demostració per donar aparença de veracitat a l'elaboració dels bitllets.
Amb aquest truc va aconseguir fer creure l'empresari que les cartolines tintades s'havien transformat en diners de curs legal. Una vegada s'havia guanyat la seva confiança, la víctima li va entregar a Hapi 29.500 euros en bitllets de 500. El condemnat va començar preparar petits farcells amb els diners però en un moment donat va demanar a l'empresari que li anés a buscar unes tisores i així va aconseguir que el deixés sol al despatx. Quan l'empresari va tornar, Hapi va injectar un líquid al paquet i li va dir que l'havia de deixar reposar sobre l'armari.
L'empresari, i també el seu germà, van comprovar que el farcell on creien que hi havia els bitllets de 500 euros en realitat només hi havia cartolines fosques. Quan es van posar en contacte amb Hapi, l'estafador els va assegurar que necessitava diners per comprar líquids especials que necessitava per confeccionar els diners. Els germans li van portar 7.500 euros fins a Montpellier.
Les peticions de Hapi no van acabar aquí perquè uns dies després va dir als germans que tenia problemes amb el passaport i va demanar que li enviessin diners. Els empresaris van cedir i li van fer tres enviaments de diners a través de l'empresa Western Union. Els ingressos van ser de 2.400 euros, 1.000 i 700 euros.
En el judici, les víctimes van expliar que Hapi es va tornar a posar en contacte amb els empresaris per demanar 9.000 euros més, ja van tenir clar que els havien estafat i van decidir citar-se amb ell a Figueres, on el van recollir a l'estació. Què va passar aquell dia arribarà a judici el mes de maig perquè Hapi acusa els dos germans d'apallissar-lo. S'asseuran a la banqueta dels acusats com a imputats.
Per això, la secció quarta de l'Audiència de Girona considera que Justin Hapi és autor d'un delicte d'estafa i el condemna a 2 anys i 4 mesos de presó. A més, també haurà d'indemnitzar els germans amb 37.000 euros i pagar les despeses processals. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.
