Després d'un dia i mig de deliberació, el jurat popular ha emès el veredicte pel cas de la jove defenestrada des d'un sisè pis del carrer riu Ser. No hi ha hagut fissures i en tots i cadascun dels punts del veredicte hi ha hagut unanimitat.
El jurat conclou que el processat, Hafid Ch. -i que porta gairebé dos anys a la presó- no és culpable de cap dels dos delictes que li imputava l'acusació. En relació a l'assassinat, el veredicte considera no provat que el processat fos qui, aquell 6 de juliol al matí, empenyés daltabaix del balcó la jove ucraïnesa amb intenció d'acabar amb la seva vida.
Tot i que a l'escrit el jurat ha volgut matisar que no es pot "negar la possibilitat" que Hafid Ch. cometés el crim, el cert és que hi ha nombrosos dubtes raonables sobre la seva participació en els fets. De fet, el veredicte, profusament fonamentat, desgrana un per un tots els motius que porten a considerar-lo no culpable.
D'entrada, el fet que ni a l'habitatge ni al cos de la víctima es van trobar ferides o senyals de defensa. A més, cap de les nombroses mostres d'ADN masculí que es van extreure del cadàver i d'unes claus que es van localitzar al balcó es corresponien amb el perfil genètic del processat.
Trucades de la víctima
El veredicte també recull que, en cap de les trucades que va fer la jove ucraïnesa per demanar ajuda, la jove no va mencionar mai la paraula "moro" ni el nom del processat. D'altra banda, els membres del jurat també consideren que s'han de desestimar totes i cadascuna de les declaracions que l'aleshores xicot de la víctima -un jove ucraïnès- va fer als jutjats, en què incriminava el processat.
Sobretot, perquè estan plenes de llacunes. Entre d'altres, el veredicte explicita que el xicot no va explicar que aquell matí ell havia fet fins a cinc trucades a la víctima, i que tampoc va quedar clar si es trobava o no a Girona el matí del 6 de juliol del 2010.
Per últim, a l'hora de declarar-lo no culpable d'assassinat, el jurat també conclou que l'empremta de Hafid Ch. que es va trobar a la barana del balcó es pot correspondre perfectament amb la versió que va explicar l'acusat. És a dir, que en el moment de trucar al 112, sortís a l'exterior per veure què passava al carrer i es recolzés a la barana.
Víctima i acusat es coneixien
Pel que fa al delicte de violació de domicili, el jurat també ha considerat provat per unanimitat que Hafid Ch. no és culpable i que, aquell dia d'estiu, estava a dins del pis del carrer riu Ser perquè la víctima li havia convidat. A l'hora de fonamentar-ho, el veredicte indica que no hi havia cap entrada de l'habitatge forçada, que la víctima i el processat es coneixien -i per tant, ella li hauria obert la porta- i que a les claus que es van trobar al balcó, no hi havia cap resta d'ADN de l'acusat.
Després de la lectura del veredicte, la presidenta del tribunal ha absolt Hafid Ch. de viva veu. L'acusat ha fet el signe de la victòria dins de la sala de vistes i, ja a fora, després d'abraçar-se amb els qui l'esperaven, ha exclamat: "Visca la llibertat, visca la pau!".
El jurat conclou que el processat, Hafid Ch. -i que porta gairebé dos anys a la presó- no és culpable de cap dels dos delictes que li imputava l'acusació. En relació a l'assassinat, el veredicte considera no provat que el processat fos qui, aquell 6 de juliol al matí, empenyés daltabaix del balcó la jove ucraïnesa amb intenció d'acabar amb la seva vida.
Tot i que a l'escrit el jurat ha volgut matisar que no es pot "negar la possibilitat" que Hafid Ch. cometés el crim, el cert és que hi ha nombrosos dubtes raonables sobre la seva participació en els fets. De fet, el veredicte, profusament fonamentat, desgrana un per un tots els motius que porten a considerar-lo no culpable.
D'entrada, el fet que ni a l'habitatge ni al cos de la víctima es van trobar ferides o senyals de defensa. A més, cap de les nombroses mostres d'ADN masculí que es van extreure del cadàver i d'unes claus que es van localitzar al balcó es corresponien amb el perfil genètic del processat.
Trucades de la víctima
El veredicte també recull que, en cap de les trucades que va fer la jove ucraïnesa per demanar ajuda, la jove no va mencionar mai la paraula "moro" ni el nom del processat. D'altra banda, els membres del jurat també consideren que s'han de desestimar totes i cadascuna de les declaracions que l'aleshores xicot de la víctima -un jove ucraïnès- va fer als jutjats, en què incriminava el processat.
Sobretot, perquè estan plenes de llacunes. Entre d'altres, el veredicte explicita que el xicot no va explicar que aquell matí ell havia fet fins a cinc trucades a la víctima, i que tampoc va quedar clar si es trobava o no a Girona el matí del 6 de juliol del 2010.
Per últim, a l'hora de declarar-lo no culpable d'assassinat, el jurat també conclou que l'empremta de Hafid Ch. que es va trobar a la barana del balcó es pot correspondre perfectament amb la versió que va explicar l'acusat. És a dir, que en el moment de trucar al 112, sortís a l'exterior per veure què passava al carrer i es recolzés a la barana.
Víctima i acusat es coneixien
Pel que fa al delicte de violació de domicili, el jurat també ha considerat provat per unanimitat que Hafid Ch. no és culpable i que, aquell dia d'estiu, estava a dins del pis del carrer riu Ser perquè la víctima li havia convidat. A l'hora de fonamentar-ho, el veredicte indica que no hi havia cap entrada de l'habitatge forçada, que la víctima i el processat es coneixien -i per tant, ella li hauria obert la porta- i que a les claus que es van trobar al balcó, no hi havia cap resta d'ADN de l'acusat.
Després de la lectura del veredicte, la presidenta del tribunal ha absolt Hafid Ch. de viva veu. L'acusat ha fet el signe de la victòria dins de la sala de vistes i, ja a fora, després d'abraçar-se amb els qui l'esperaven, ha exclamat: "Visca la llibertat, visca la pau!".