Els treballs d'excavació continuaran durant tota la setmana que ve però la feina feta fins ara ha deixat el descobert el més interessant: la sobreposició de tombes. Una de les arqueòlogues que dirigeix la campanya, Bibiana Agustí, destaca la importància d'aquest fet, no només per a la història local -és la primera excavació que es fa de la necròpolis medieval del Monestir de Sant Esteve de Banyoles- sinó perquè també permetrà aportar llum a un debat obert en el món de l'arqueologia sobre la tipologia de les tombes. Agustí explica que les datacions amb el carboni 14 permetran tenir més informació sobre si la forma i tipus de determinades tombes es corresponen amb un moment concret de la història.
En el cas d'aquest cementiri, s'han trobat tres nivells diferents de tombes. El més superficial, que queda just a sota de l'asfalt actual i que hauria estat trepitjat i destrossat durant el segle XIX -hi ha material ceràmic modern-, seguit d'un nivell inferior de tombes amb caixa de llosa que s'adapten en un espai de travertí -una pedra molt comuna a la zona-. A sota d'aquestes caixes, s'ha trobat un tercer nivell amb tombes retallades en el travertí i algunes amb forma més antropomorfa, ja que es veu clarament com ressegueix la silueta del cos enterrat. "Aquestes podrien ser les més antigues i segurament tenen relació amb la primera etapa d'ocupació del monestir", assenyala Agustí. Aquest edifici va estar ocupat per monjos des del segle IX fins al XVIII.
Segons explica l'antropòloga, "tenim una seqüència estratigràfica que va del segle XVII fins al X" però caldrà comprovar-ho amb els resultats obtinguts de les datacions. Si es confirma, quedarà demostrat que aquest mateix espai va ser reutilitzat per enterrar persones durant un període de 800 anys.
45 tombes descobertes i algunes reutilitzades vàries vegades
Una altra de les dades destacades és l'elevada "concentració" d'esquelets en aquest mateix espai. De moment, ja s'han excavat i registrat 45 tombes i encra falten uns dotze metres quadrats més per desenterrar, on tenen constància d'unes cinc fosses individuals tallades al travertí. "Potser hi trobem 10 o 20 esquelets més", apunta Agustí, que destaca l'"elevada concentració" de cossos en aquesta zona. L'explicació que hi troben és que les fosses més antigues i amb més profunditat haurien estat "reutilitzades moltes vegades", segurament per membres d'una mateixa família, però això es fa difícil de demostrar, tot i que s'examinen i es busquen possibles patologies compartides en els ossos.
Els enterraments a aquella època no acostumaven a fer-se amb objectes. És per això que es considera una raresa haver-hi trobat les peces d'un rosari i el més insòlit, una petxina amb dos forats, a sobre del tòrax d'un dels cossos enterrats, que hauria estat un pelegrí del camí de Sant Jaume. "O bé era un peregrí que ja havia tornat i tenia el prestigi i per això se'l va enterrar amb l'objecte o algú que estava en camí i va morir aquí; no ho sabem", explica l'arqueòloga.
També s'ha descobert a la banda sud de la zona excavada -fa uns 30 metres quadrats en total i es correspon a la meitat de la calçada- una zona amb el travertí molt retallat, que es podria correspondre a una pedrera anterior al cementiri.
Pocs infants enterrats
De moment, els cossos que han localitzat -alguns estan molt barrejats- corresponen a adults i a adolescents i en canvi només han trobat una tomba infantil. La zona amb més concentració d'ossos d'infants es troba a la part superior, on està barrejat amb altres elements, fins i tot ceràmiques modernes. Les restes humanes aportaran informació d'interès com ara possibles malalties.
Sense coincidències amb el cementiri de Santa Maria
L'any passat, arran també d'unes obres, es van descobrir dinou tombes amb disset esquelets medievals a tocar de l'església de Santa Maria dels Turers. Aquells,però, només es corresponien a una època -segle X o XII- i la majoria eren adults. Els arqueòlegs tenen constància de que els dos cementiris haurien funcionat de forma simultània però de moment no s'ha trobat cap connexió. Tenen l'esperança que les obres pendents del carrer Nou i els treballs arqueològics que s'hi faran aportin més llum a aquesta qüestió.
L'empresa responsable de les excavacions és Arqueolític. En total hi ha un equip de quatre arqueòlegs -la Bibiana Agustí i Almudena Gacia com a directores- i treballadors de la brigada municipal.
En el cas d'aquest cementiri, s'han trobat tres nivells diferents de tombes. El més superficial, que queda just a sota de l'asfalt actual i que hauria estat trepitjat i destrossat durant el segle XIX -hi ha material ceràmic modern-, seguit d'un nivell inferior de tombes amb caixa de llosa que s'adapten en un espai de travertí -una pedra molt comuna a la zona-. A sota d'aquestes caixes, s'ha trobat un tercer nivell amb tombes retallades en el travertí i algunes amb forma més antropomorfa, ja que es veu clarament com ressegueix la silueta del cos enterrat. "Aquestes podrien ser les més antigues i segurament tenen relació amb la primera etapa d'ocupació del monestir", assenyala Agustí. Aquest edifici va estar ocupat per monjos des del segle IX fins al XVIII.
Segons explica l'antropòloga, "tenim una seqüència estratigràfica que va del segle XVII fins al X" però caldrà comprovar-ho amb els resultats obtinguts de les datacions. Si es confirma, quedarà demostrat que aquest mateix espai va ser reutilitzat per enterrar persones durant un període de 800 anys.
45 tombes descobertes i algunes reutilitzades vàries vegades
Una altra de les dades destacades és l'elevada "concentració" d'esquelets en aquest mateix espai. De moment, ja s'han excavat i registrat 45 tombes i encra falten uns dotze metres quadrats més per desenterrar, on tenen constància d'unes cinc fosses individuals tallades al travertí. "Potser hi trobem 10 o 20 esquelets més", apunta Agustí, que destaca l'"elevada concentració" de cossos en aquesta zona. L'explicació que hi troben és que les fosses més antigues i amb més profunditat haurien estat "reutilitzades moltes vegades", segurament per membres d'una mateixa família, però això es fa difícil de demostrar, tot i que s'examinen i es busquen possibles patologies compartides en els ossos.
Els enterraments a aquella època no acostumaven a fer-se amb objectes. És per això que es considera una raresa haver-hi trobat les peces d'un rosari i el més insòlit, una petxina amb dos forats, a sobre del tòrax d'un dels cossos enterrats, que hauria estat un pelegrí del camí de Sant Jaume. "O bé era un peregrí que ja havia tornat i tenia el prestigi i per això se'l va enterrar amb l'objecte o algú que estava en camí i va morir aquí; no ho sabem", explica l'arqueòloga.
També s'ha descobert a la banda sud de la zona excavada -fa uns 30 metres quadrats en total i es correspon a la meitat de la calçada- una zona amb el travertí molt retallat, que es podria correspondre a una pedrera anterior al cementiri.
Pocs infants enterrats
De moment, els cossos que han localitzat -alguns estan molt barrejats- corresponen a adults i a adolescents i en canvi només han trobat una tomba infantil. La zona amb més concentració d'ossos d'infants es troba a la part superior, on està barrejat amb altres elements, fins i tot ceràmiques modernes. Les restes humanes aportaran informació d'interès com ara possibles malalties.
Sense coincidències amb el cementiri de Santa Maria
L'any passat, arran també d'unes obres, es van descobrir dinou tombes amb disset esquelets medievals a tocar de l'església de Santa Maria dels Turers. Aquells,però, només es corresponien a una època -segle X o XII- i la majoria eren adults. Els arqueòlegs tenen constància de que els dos cementiris haurien funcionat de forma simultània però de moment no s'ha trobat cap connexió. Tenen l'esperança que les obres pendents del carrer Nou i els treballs arqueològics que s'hi faran aportin més llum a aquesta qüestió.
L'empresa responsable de les excavacions és Arqueolític. En total hi ha un equip de quatre arqueòlegs -la Bibiana Agustí i Almudena Gacia com a directores- i treballadors de la brigada municipal.
