Moret i Marguí va dedicar la seva vida a veure complerta una 'dèria' que el va perseguir des de ben petit, com era la de recordar a les persones. 'Ja que no podem allargar la vida de la gent sí que podem allargar el seu record', explicava en una entrevista a l'ACN feta fa uns mesos. Així va ser com va començar a donar voltes a una idea, la d''arxivar les memòries de la gent i no despreciar-les'. El seu primer projecte va ser el recull i elaboració d'unes memòries d'un avantpassat seu, el general Estartús (1808-1888), publicat posteriorment en format llibre. Segons recordava fa uns mesos, aquella experiència li va demostrar que no només els generals, sinó també la gent més humil 'també és digne de ser recordada' i va proposar-se donar continuïtat a les vides de les persones més enllà de la seva mort, a través de la recuperació i cura dels seus llegats.
El primer pas va ser la creació de l'associació d'Arxius Personals i dels Avantpassats l'any 1998 i nou anys més tard va veure com es feia realitat la creació de la fundació privada Moret i Marguí 'memòries i llegats', amb el suport de professionals del món acadèmic, científics, arxivers, professionals de mitjans de comunicació i polítics. Portava molts anys amb aquella idea al cap i finalment començava a agafar forma. El seu gran temor era no poder-ho veure en vida, però 'gràcies a companys i amics, he tingut la sort que han llaurat el camp que tenia ple d'herbes i de mal de caps i han fet que donés uns fruits per al país i més enllà', afirmava. Justament ara fa unes setmanes es va fer oficial la cessió del primer llegat a la fundació, corresponent al periodista barceloní José Fernando Aguirre per part de la seva família.
La fundació que porta el seu nom està treballant en el projecte de remodelació del que serà la seva seu en un edifici a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).
Metge de professió
Nascut l'any 1918, Jordi Moret i Marguí va continuar la tradició familiar i va exercir com a metge, una professió que també havia dut a terme el seu avi i pare, un 'home demòcrata' que va ser conseller de governació de la ciutat d'Olot durant la República. La seva consulta es trobava al centre d'Olot i fins a dia d'avui encara conservava alguns dels aparells que utilitzava en aquella època i que no tothom tenia a l'avast, com ara un microscopi i un aparell de raigs X. La seva principal preocupació, evidentment, era 'curar' als seus pacients i la tecnologia li permetia diagnosticar ràpidament. 'La gent em recordava també perquè no era un pessetero, en una visita hi feia entrar els anàlisi gratuïtament', explicava amb un somriure.
El record de la guerra
Va participar de forma activa en la Guerra Civil, primer com a sanitari i després com a radiotelegrafista i escolta de l'exèrcit de l'Ebre. La seva tasca consistia en localitzar les estacions enemigues. Cansat de veure misèries –'la guerra va ser una averració'- va poder-se escapar de la guerra amb un fals salconduit que li va permetre tornar a casa. La seva experiència i coneixement de la muntanya va facilitar-li el camí de tornada. Quan va arribar a la seva ciutat natal, el pare ja havia marxat a l'exili i durant anys hi mantindria el contacte per carta i també a través d'alguna visita fortuïta a la frontera amb França.
Després de la guerra va emmalaltir i va aconseguir el certificat d''inútil temporal' que li permetria poder cursar la carrera de magisteri i ingressar a la universitat de Barcelona l'any 1940. La carrera de Medecina la va continuar a Salamanca, on va poder-se acollir a una beca i allunyar-se a les penúries de la postguerra. Allà 'no li van faltar mai els cigrons' i va tenir una relació molt estreta amb el fill de Miguel de Onamuno. Emocionat, recordava com van ajudar-lo a trobar el que realment volia fer a la vida.
Un esperit solitari
'Jo sempre he anat molt sol per la vida, potser perquè no he trobat mai un company idoni que em pogués entendre', reconeixia en l'entrevista. El seu principal obstacle era que trobava 'molta buidor' i una falta d'ideals i d'un sentiment profund per la cultura. Recordava com la gent li deia que 'no havia tingut temps de casar-se', perquè 'sempre estava agoviat amb coses' i es pot dir que la seva vida la va dedicar a veure complert el seu somni, una fundació que vetllés per la preservació i cura dels llegats, records i vivències de les persones.
Entre els objectes que havia seleccionat com a testimonis de la seva vida, figurava una manta foradada per metralla de la guerra, les fotografies dels seus pares i el microscopi que utilitzava quan era metge.
La cerimònia de l'enterrament es farà avui a les quatre de la tarda a l'església de Sant Esteve d'Olot.
El primer pas va ser la creació de l'associació d'Arxius Personals i dels Avantpassats l'any 1998 i nou anys més tard va veure com es feia realitat la creació de la fundació privada Moret i Marguí 'memòries i llegats', amb el suport de professionals del món acadèmic, científics, arxivers, professionals de mitjans de comunicació i polítics. Portava molts anys amb aquella idea al cap i finalment començava a agafar forma. El seu gran temor era no poder-ho veure en vida, però 'gràcies a companys i amics, he tingut la sort que han llaurat el camp que tenia ple d'herbes i de mal de caps i han fet que donés uns fruits per al país i més enllà', afirmava. Justament ara fa unes setmanes es va fer oficial la cessió del primer llegat a la fundació, corresponent al periodista barceloní José Fernando Aguirre per part de la seva família.
La fundació que porta el seu nom està treballant en el projecte de remodelació del que serà la seva seu en un edifici a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).
Metge de professió
Nascut l'any 1918, Jordi Moret i Marguí va continuar la tradició familiar i va exercir com a metge, una professió que també havia dut a terme el seu avi i pare, un 'home demòcrata' que va ser conseller de governació de la ciutat d'Olot durant la República. La seva consulta es trobava al centre d'Olot i fins a dia d'avui encara conservava alguns dels aparells que utilitzava en aquella època i que no tothom tenia a l'avast, com ara un microscopi i un aparell de raigs X. La seva principal preocupació, evidentment, era 'curar' als seus pacients i la tecnologia li permetia diagnosticar ràpidament. 'La gent em recordava també perquè no era un pessetero, en una visita hi feia entrar els anàlisi gratuïtament', explicava amb un somriure.
El record de la guerra
Va participar de forma activa en la Guerra Civil, primer com a sanitari i després com a radiotelegrafista i escolta de l'exèrcit de l'Ebre. La seva tasca consistia en localitzar les estacions enemigues. Cansat de veure misèries –'la guerra va ser una averració'- va poder-se escapar de la guerra amb un fals salconduit que li va permetre tornar a casa. La seva experiència i coneixement de la muntanya va facilitar-li el camí de tornada. Quan va arribar a la seva ciutat natal, el pare ja havia marxat a l'exili i durant anys hi mantindria el contacte per carta i també a través d'alguna visita fortuïta a la frontera amb França.
Després de la guerra va emmalaltir i va aconseguir el certificat d''inútil temporal' que li permetria poder cursar la carrera de magisteri i ingressar a la universitat de Barcelona l'any 1940. La carrera de Medecina la va continuar a Salamanca, on va poder-se acollir a una beca i allunyar-se a les penúries de la postguerra. Allà 'no li van faltar mai els cigrons' i va tenir una relació molt estreta amb el fill de Miguel de Onamuno. Emocionat, recordava com van ajudar-lo a trobar el que realment volia fer a la vida.
Un esperit solitari
'Jo sempre he anat molt sol per la vida, potser perquè no he trobat mai un company idoni que em pogués entendre', reconeixia en l'entrevista. El seu principal obstacle era que trobava 'molta buidor' i una falta d'ideals i d'un sentiment profund per la cultura. Recordava com la gent li deia que 'no havia tingut temps de casar-se', perquè 'sempre estava agoviat amb coses' i es pot dir que la seva vida la va dedicar a veure complert el seu somni, una fundació que vetllés per la preservació i cura dels llegats, records i vivències de les persones.
Entre els objectes que havia seleccionat com a testimonis de la seva vida, figurava una manta foradada per metralla de la guerra, les fotografies dels seus pares i el microscopi que utilitzava quan era metge.
La cerimònia de l'enterrament es farà avui a les quatre de la tarda a l'església de Sant Esteve d'Olot.
