Judici per la mort d'un treballador que es va escaldar amb un bullidor de suro a Cassà de la Selva

Els empresaris acusats, que s'enfronten a un any i tres mesos de presó, asseguren que no entenen com la víctima va poder-hi caure a dins

L'accident laboral va tenir lloc el 8 d'agost del 2007. Aleshores, la víctima tenia 53 anys i en feia onze que treballava com a operari per a l'empresa Aglowurmia S.L., que es dedicava a fabricar taps de suro. Aquell matí, l'empleat es trobava a la nau de Cassà de la Selva (Gironès) on la firma hi tenia un bullidor de suro.

La seva tasca consistia en posar planxes de suro a dins d'una mena de piscina, fer-les bullir durant uns tres quarts d'hora perquè eliminessin impureses, i després deixar-les assecar. El suro s'introduïa a dins del bullidor en feixos mitjançant una grua, que el treballador feia anar a través d'un comandament.

Aquell matí, per causes que es desconeixen, el treballador es va escaldar amb l'aigua bullent. Segons sostenen el fiscal i l'acusació particular, l'home va caure a dins el bullidor i es va cremar de cintura cap avall quan intentava treure uns trossos de suro que hi havia a dins.

L'empleat, que es trobava sol a la nau, va poder conduir fins a una altra seu que l'empresa té a Riudellots de la Selva, on un company el va portar fins a un hospital de Girona. Cinc dies més tard, i després d'ingressar a la Vall d'Hebron, l'home va morir per una insuficiència respiratòria, a conseqüència de les cremades de primer i segon grau que tenia.

Les acusacions indiquen que els dos empresaris, Miquel F.B. i Juan J.LL., no van fer cap curset de riscos laborals a la víctima, i que tampoc havien encarregat cap pla de seguretat de la instal·lació. Per això, imputen als acusats un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra els drets dels treballadors.

Aquest matí, durant el judici, els dos acusats han assegurat que l'empleat havia rebut la formació necessària per fer la seva feina. Segons han explicat, un treballador amb experiència li havia explicat la mecànica del bullidor i, sobretot, se li havia fet incís en què no havia de posar-se sota les planxes de suro quan les aixequés amb la grua.

No s'expliquen la caiguda

Pel que fa a l'accident, tots dos socis -que aleshores es trobaven de vacances- han declarat que no s'explicaven com el treballador va poder caure a l'interior del bullidor. Segons han dit, la piscina tenia una paret d'un metre d'alçada i mig de gruix, i era gairebé "impossible" caure-hi a dins, ja que calia "pujar-hi al damunt".

A més, els acusats han explicat que l'empleat, en un principi, no havia d'entrar a dins del bullidor per netejar-lo, perquè això no li corresponia. Segons han precisat, la víctima movia la grua a distància i la neteja de la instal·lació se solia fer els dissabtes o diumenges, després de buidar gran part de l'aigua i deixar refredar la que hi quedava a l'interior.

Els dos socis també s'han estranyat que, quan va tenir lloc l'accident, suposadament la víctima va fer servir una escala per poder entrar a dins del bullidor i treure les peces de suro. Segons han dit, l'empleat no hi havia de baixar, perquè no tenia encomanat netejar-lo.

D'altra banda, pel què fa a les mesures de seguretat, Juan J.LL. ha dit que "no se'n podia haver pres cap altra" de les que ja hi havia aleshores. De fet, a preguntes de la seva defensa, l'empresari ha dit que la Inspecció de Treball no va demanar que s'apliquessin més mesures de seguretat al bullidor, si bé sí que va multar els acusats per dues infraccions greus.

Les acusacions demanen que es condemni els dos empresaris a una pena d'un any i tres mesos de presó pels dos delictes. A més, també reclamen que els acusats indemnitzin amb 230.000 euros els dos fills de la víctima. El judici s'ha celebrat al Jutjat Penal Número 2 de Girona.