'Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política' de Toni Aira analitza la figura dels assessors polítics i ho fa amb exemples de polítics com Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy o Zapatero. Però més a prop de casa, ha anat a buscar dos polítics amb trajectòria municipal i també parlamentària sobre les espatlles per plantejar-los quina opinió tenen dels assessors polítics, quin ús en fan i si realment és una figura que cada vegada s'ha convertit en més imprescindible per als "nous polítics".
Tant Nadal com Puigdemont tenen punts en comú, com és la seva activitat elevada a Twitter, tot i que Puigdemont ja no és tan actiu com era abans de convertir-se en alcalde. A més, el seu perfil se'l gestionen ells mateixos i han assegurat que tot i tenir un equip format per professionals de plena confiança, continuen decidint ells mateixos què és el que volen dir quan fan alguna intervenció en públic. "No deixaria mai que ningú m'escrigués un discurs", ha afirmat Nadal que és més de la vella escola i ha recordat que en els seus anys com a alcalde de Girona ell mateix era cap de gabinet, cap de premsa, redactor de discursos i el que fes falta.
Clar que això era fa uns anys i els temps han canviat molt. Per això, Nadal creu que si ara tornés a ser alcalde, la situació seria molt diferent. Una afirmació que recull Carles Puigdemont que destaca que avui dia tots els polítics estan tan sobreexposats a l'opinió pública i han de "recollir" missatges de tants canals diferents que és "pràcticament impossible" que ho puguin fer sols, sense un equip darrere expert en comunicació. Puigdemont també és periodista i abans de ser candidat havia fet d'assessor polític. Defensa que les campanyes han d'estar "pensades" i creu en l'estratègia de comunicació.
Tot i que els dos han defensat els professionals en comunicació política, també alerten dels perills. Puigdemont diu que hi ha el "risc" en casos de lideratges febles que els polítics acabin "vampiritzats" pels assessors de comunicació i que, per tant, acabin essent simples titelles que repeteixen el que els seus 'spin doctors' han decidit. I, paral·lelament, adverteix Puigdemont, aquests assessors es poden sentir còmodes en el seu habitacle al costat del poder i no voler-ne marxar mai més.
Per a Nadal, el perill passa perquè un polític s'acabi convertint en una paròdia d'ell mateix o que, en alguns casos concrets d'abús de l'assessor, no sàpiga que té una mena de paràsit que treballa, en teoria, al seu servei però fora dels seus dominis es dedica a faltar-li al respecte. "Han de ser professionals, si són invisibles o inconfessables es poden convertir en alter ego perversos del personatge", ha conclòs Nadal.
Toni Aira admet que el país va "tard" en la fascinació cap a aquests personatges pels quals a Estats Units o a altres països ja han fet sèries, pel·lícules o documentals. Tot i això, creu Aira que això pot donar un cert marge per evitar alguns "errors" que la professió ha pogut cometre en la seva etapa com a aprenent. Això sí, Aira fa una defensa aferrissada de la professió i de la preparació per desenvolupar aquest tipus de feina.
Tant Nadal com Puigdemont tenen punts en comú, com és la seva activitat elevada a Twitter, tot i que Puigdemont ja no és tan actiu com era abans de convertir-se en alcalde. A més, el seu perfil se'l gestionen ells mateixos i han assegurat que tot i tenir un equip format per professionals de plena confiança, continuen decidint ells mateixos què és el que volen dir quan fan alguna intervenció en públic. "No deixaria mai que ningú m'escrigués un discurs", ha afirmat Nadal que és més de la vella escola i ha recordat que en els seus anys com a alcalde de Girona ell mateix era cap de gabinet, cap de premsa, redactor de discursos i el que fes falta.
Clar que això era fa uns anys i els temps han canviat molt. Per això, Nadal creu que si ara tornés a ser alcalde, la situació seria molt diferent. Una afirmació que recull Carles Puigdemont que destaca que avui dia tots els polítics estan tan sobreexposats a l'opinió pública i han de "recollir" missatges de tants canals diferents que és "pràcticament impossible" que ho puguin fer sols, sense un equip darrere expert en comunicació. Puigdemont també és periodista i abans de ser candidat havia fet d'assessor polític. Defensa que les campanyes han d'estar "pensades" i creu en l'estratègia de comunicació.
Tot i que els dos han defensat els professionals en comunicació política, també alerten dels perills. Puigdemont diu que hi ha el "risc" en casos de lideratges febles que els polítics acabin "vampiritzats" pels assessors de comunicació i que, per tant, acabin essent simples titelles que repeteixen el que els seus 'spin doctors' han decidit. I, paral·lelament, adverteix Puigdemont, aquests assessors es poden sentir còmodes en el seu habitacle al costat del poder i no voler-ne marxar mai més.
Per a Nadal, el perill passa perquè un polític s'acabi convertint en una paròdia d'ell mateix o que, en alguns casos concrets d'abús de l'assessor, no sàpiga que té una mena de paràsit que treballa, en teoria, al seu servei però fora dels seus dominis es dedica a faltar-li al respecte. "Han de ser professionals, si són invisibles o inconfessables es poden convertir en alter ego perversos del personatge", ha conclòs Nadal.
Toni Aira admet que el país va "tard" en la fascinació cap a aquests personatges pels quals a Estats Units o a altres països ja han fet sèries, pel·lícules o documentals. Tot i això, creu Aira que això pot donar un cert marge per evitar alguns "errors" que la professió ha pogut cometre en la seva etapa com a aprenent. Això sí, Aira fa una defensa aferrissada de la professió i de la preparació per desenvolupar aquest tipus de feina.
