La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, analitza el profunditat el relat que les dues nenes van fer, tant durant el judici com al llarg de la instrucció del cas. L'escrit recull que no hi ha prou motius que permetin provar que Antonio D.C. va abusar de les seves filles i, davant dels "dubtes raonables" que té el tribunal, conclou que cal absoldre'l.
El pare d'Olot s'enfrontava a més de 30 anys de presó per haver violat dues de les seves filles. L'acusació ressaltava que l'acusat va esperar a què les nenes complissin 11 anys per cometre els abusos. El fiscal sostenia que el pare havia violat reiteradament la filla gran durant més de tres anys i, en una ocasió, també ho havia fet amb l'altra.
Durant el judici, l'acusat va admetre que algun cop havia dormit amb les menors, però va negar haver-ne abusat. A l'hora d'absoldre'l, la sentència posa diversos motius sobre la taula, que porten el tribunal a pensar que les nenes van inventar-se els abusos.
D'entrada, l'Audiència destaca que les dues menors odien el seu pare i que, en més d'una ocasió, han dit que el volien "veure a la presó". I és que -com indica l'escrit- les nenes van haver de créixer en el si d'una família desestructurada, enmig de "penúries econòmiques". Segons recull la sentència, el pare s'emborratxava amb freqüència, maltractava la mare i, fins i tot, algun cop havia ingressat a presó.
A més, un cop la parella es va separar (el febrer del 2009), el pare va anar a viure a una casa abandonada d'Olot, on les nenes anaven a visitar-lo els caps de setmana. Allà, no hi havia "ni aigua ni condicions higièniques" i, a més, les nenes havien de suportar la presència de borratxos, drogoaddictes i contemplar-hi "episodis violents", recull l'escrit.
Tot això, lligat al fet que el pare controlava molt la filla gran, fa que l'Audiència conclogui que no es pugui excloure "l'existència d'un mòbil de ressentiment o venjança" de les menors cap al seu pare, cosa que les hauria portat a denunciar uns abusos inexistents.
Exploració i contradiccions
Després de valorar la situació personal de les nenes, a l'hora de desmuntar la seva versió, la sentència també recull que una i l'altra es contradiuen a l'hora de relatar els abusos. No només amb les dates, sinó fins i tot a l'hora d'explicar detalls de les violacions.
A més, l'Audiència també es fa ressò del fet que la filla gran, durant el relat de les violacions, va explicar detalls gairebé inversemblants. Entre aquests, que el seu pare la violava durant "quatre o cinc hores". Per últim, el tribunal també indica que, mentre que la filla petita mai va deixar que l'examinessin, l'exploració de la gran no va detectar lesions a la vagina.
Per aquests motius, l'Audiència de Girona absol el pare d'Olot dels dos delictes d'agressió sexual que se li imputaven. La sentència no és ferma i, en un termini de cinc dies, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
El pare d'Olot s'enfrontava a més de 30 anys de presó per haver violat dues de les seves filles. L'acusació ressaltava que l'acusat va esperar a què les nenes complissin 11 anys per cometre els abusos. El fiscal sostenia que el pare havia violat reiteradament la filla gran durant més de tres anys i, en una ocasió, també ho havia fet amb l'altra.
Durant el judici, l'acusat va admetre que algun cop havia dormit amb les menors, però va negar haver-ne abusat. A l'hora d'absoldre'l, la sentència posa diversos motius sobre la taula, que porten el tribunal a pensar que les nenes van inventar-se els abusos.
D'entrada, l'Audiència destaca que les dues menors odien el seu pare i que, en més d'una ocasió, han dit que el volien "veure a la presó". I és que -com indica l'escrit- les nenes van haver de créixer en el si d'una família desestructurada, enmig de "penúries econòmiques". Segons recull la sentència, el pare s'emborratxava amb freqüència, maltractava la mare i, fins i tot, algun cop havia ingressat a presó.
A més, un cop la parella es va separar (el febrer del 2009), el pare va anar a viure a una casa abandonada d'Olot, on les nenes anaven a visitar-lo els caps de setmana. Allà, no hi havia "ni aigua ni condicions higièniques" i, a més, les nenes havien de suportar la presència de borratxos, drogoaddictes i contemplar-hi "episodis violents", recull l'escrit.
Tot això, lligat al fet que el pare controlava molt la filla gran, fa que l'Audiència conclogui que no es pugui excloure "l'existència d'un mòbil de ressentiment o venjança" de les menors cap al seu pare, cosa que les hauria portat a denunciar uns abusos inexistents.
Exploració i contradiccions
Després de valorar la situació personal de les nenes, a l'hora de desmuntar la seva versió, la sentència també recull que una i l'altra es contradiuen a l'hora de relatar els abusos. No només amb les dates, sinó fins i tot a l'hora d'explicar detalls de les violacions.
A més, l'Audiència també es fa ressò del fet que la filla gran, durant el relat de les violacions, va explicar detalls gairebé inversemblants. Entre aquests, que el seu pare la violava durant "quatre o cinc hores". Per últim, el tribunal també indica que, mentre que la filla petita mai va deixar que l'examinessin, l'exploració de la gran no va detectar lesions a la vagina.
Per aquests motius, l'Audiència de Girona absol el pare d'Olot dels dos delictes d'agressió sexual que se li imputaven. La sentència no és ferma i, en un termini de cinc dies, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
