Descobreixen colònies de corall mil·lenàries en un canyó submarí de la costa de Blanes

Són els primers resultats d'una campanya oceanogràfica dirigida pel CSIC

Una investigació oceanogràfica liderada per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC amb la col·laboració d'investigadors internacionals ha permès descobrir nombroses colònies de corall en un canyó submarí de Blanes (Selva). Es tracta d'una zona de 60 km de llarg i mig quilòmetre d'amplada amb nombroses parets verticals que poden arribar fins als 2.300 metres de profunditat.

En aquestes parets s'han descobert colònies denses de coralls profunds d'aigua freda, que viuen amb temperatures d'uns 13 graus. El geòleg marí i líder de la investigació, Pere Puig, ha detallat que en aquest canyó hi ha "molts ambients amb comunitats bentòniques molt ben desenvolupades i estructurades". Segons Puig, això es deu al fet que el canyó de Blanes té "moltes falles i fractures" que ha provocat la creació d'aquestes comunitats diferents.

Puig ha afegit que a partir de les imatges capturades amb robots submarins, han descobert que hi ha "colònies centenàries i fins i tot mil·lenàries". Puig ha afirmat que hi havia una mostra de corall negre ('Leopathes glaberrima') que mesurava més de dos metres. La biòloga de la Universitat de Salento (Itàlia), Meri Bilan, ha assegurat que el corall negre "creix tot just una fracció de mil·límetre cada any" i per això podria tractar-se de colònies mil·lenàries.

Bilan ha recordat que "no és tan estrany" trobar aquest tipus de corall al mar Mediterrani, però sí que ho és trobar-ne de tants anys.

Diverses espècies segons la profunditat

D'altra banda, el biòleg del CSIC, Jordi Grinyó, ha explicat que han descobert zones dominades per una espècie o una altra segons la profunditat. Per exemple, Grinyó ha apuntat que als 1.000 metres de profunditat hi havia "esculls d'ostres 'Neopycnodonte zibrowii' molt rares de veure vives". De tota manera, entre els 1.000 i els 600 metres, les espècies dominants anaven canviant passant per les colònies de corall i acabant amb les gorgònies.

A més, Grinyó ha detallat que en el canyó de Blanes han descobert espècies de gorgònies del tipus 'Callagorgia verticillata' o 'Muriceides lepida' que "fins ara estava considerada una espècie rara però que aquí és molt abundant".

Pere Puig s'ha mostrat especialment satisfet d'haver trobat algunes colònies més petites de corall. Segons el geòleg, això és una "bona senyal" ja que significa que "les comunitats segueixen creixent i expandint-se".

Dos submarins de control remot

En una primera fase de la campanya oceanogràfica, iniciada a mitjans de febrer, els científics han explorat tres zones del canyó, dos a la cara Nord, més propera als caladors de pesca, i una tercera en el flanc Est. Per a l’exploració van utilitzar dos robots submarins operats per control remot: el ROV Liropus, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i el ROV Ariane, de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER).

En la segona fase de la campanya, realitzada durant els últims dies de febrer, els científics han ampliat les zones d'estudi i han caracteritzat amb més detall aquests ambients.

Els efectes de la pesca d'arrossegament

Aquesta investigació sorgeix a partir d'un projecte iniciat el 2017 pel CSIC en què es van analitzar els efectes de la pesca d'arrossegament en els sediments més profunds. En aquell moment, Pere Puig va descobrir una gran abundància de les colònies de coralls en el canyó de Blanes i ara han decidit analitzar-lo en profunditat.

Ara, analitzaran si precisament els sediments que han arrossegat les xarxes cap al canyó han afectat d'alguna forma a tota la biodiversitat que hi ha en aquesta zona. Per fer-ho han col·locat cinc ancoratges amb instruments oceanogràfics que ajudaran a estudiar les corrents i també trampes de sediments per veure què hi cau. Durant quatre mesos analitzaran les dades que vagin aportant els sensors. A més, també analitzaran l'aigua per saber la seva composició.

Els científics també analitzaran diverses mostres dels coralls i gorgònies que han trobat per analitzar concretament la seva antiguitat, estudiar el seu ritme de creixement i confirmar si algun dels exemples correspon a una nova espècie.