Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta reducció no afecta tot el territori, ja que en 21 comarques -encapçalades pel Priorat i la Segarra amb el 4,5% i el 3,7%, respectivament- se segueixen registrant augments. En general, l'evolució es desenvolupa de manera diferent segons la seva nacionalitat. L'equatoriana (-9.916) és la que ha patit un descens més destacat en relació al 2010, seguit de la colombiana (-3.373), boliviana (-3.004), argentina (-2.953), brasilera (-2.593) i peruana (-2.376); i la pakistanesa la que més han crescut (7.804), seguit de la romanesa (3.248), marroquina (3.039), hondurenya (1.617) i xinesa (1.410).
Pel que fa la nacionalitat marroquina, majoritària a Catalunya i on representa el 20% del total, no segueix la mateixa pauta a cap de les comarques on té més presència. Els marroquins representen el 40% dels estrangers a Osona, l'Anoia, el Solsonès, l'Alt Penedès, el Ripollès i el Baix Penedès. En les tres primeres comarques aquest col·lectiu ha disminuït respecte el 2010, i en les altres tres ha augmentat.
En total, a població estrangera ha disminuït per primera vegada aquest segle en 12.686 persones, la majoria de les quals -més de 10.000- són homes i la resta, dones.
El 21% dels estrangers de l'Estat viuen a Catalunya
De total d'estrangers que resideixen a l'Estat, el 21% ho fan a Catalunya i en alguns casos, el pes d'algunes nacionalitats és molt gran. És el cas del col·lectiu gambià, en què tres quartes parts viuen a Catalunya, així com la majoria de residents de nacionalitat pakistanesa, índia o hondurenya. En canvi, els 20.000 residents del Regne Unit, que viuen a Catalunya només representen el 5% del total dels que viuen a Espanya.
D'altra banda, per sexes, la proporció més elevada d'homes correspon a les nacionalitats asiàtiques, on destacava la població pakistanesa, amb un índex de masculinitat de 408 homes per cada 100 homes. En canvi, les taxes més baixes d'homes continuarien trobant-se a les nacionalitats d'Amèrica Central i del Sud amb uns índex de masculinitat de 66 i 82 homes per cada 100 homes respectivament.
Per edats, el 51% dels estrangers residents a Catalunya tenen de 20 a 39 anys, mentre que la població autòctona en aquest segment representa un 26%. De nou, el col·lectiu pakistanès és el que té un percentatge més elevat de població en aquest grup d'edat, el 58%.
Pel que fa la distribució per comarques, l'Alt Empordà continua sent la comarca amb la proporció més elevada de ciutadans estrangers, amb 38.928, que representa el 28% de la població. La marroquina és la nacionalitat amb més pes en aquesta comarca amb un 28%, seguida de la francesa, amb un 13% i la romanesa, amb un 7%. La segueix la Segarra, amb un 26% de població estrangera, en què predomina la nacionalitat romanesa i la ucraïnesa, amb un 29% i un 22%, respectivament. A l'altre extrem, hi ha el Ripollès, que amb un 9% de població estrangera el 2011, continua sent la comarca amb menys residents estrangers, seguida del Berguedà, amb un 10%.
Pel que fa la nacionalitat marroquina, majoritària a Catalunya i on representa el 20% del total, no segueix la mateixa pauta a cap de les comarques on té més presència. Els marroquins representen el 40% dels estrangers a Osona, l'Anoia, el Solsonès, l'Alt Penedès, el Ripollès i el Baix Penedès. En les tres primeres comarques aquest col·lectiu ha disminuït respecte el 2010, i en les altres tres ha augmentat.
En total, a població estrangera ha disminuït per primera vegada aquest segle en 12.686 persones, la majoria de les quals -més de 10.000- són homes i la resta, dones.
El 21% dels estrangers de l'Estat viuen a Catalunya
De total d'estrangers que resideixen a l'Estat, el 21% ho fan a Catalunya i en alguns casos, el pes d'algunes nacionalitats és molt gran. És el cas del col·lectiu gambià, en què tres quartes parts viuen a Catalunya, així com la majoria de residents de nacionalitat pakistanesa, índia o hondurenya. En canvi, els 20.000 residents del Regne Unit, que viuen a Catalunya només representen el 5% del total dels que viuen a Espanya.
D'altra banda, per sexes, la proporció més elevada d'homes correspon a les nacionalitats asiàtiques, on destacava la població pakistanesa, amb un índex de masculinitat de 408 homes per cada 100 homes. En canvi, les taxes més baixes d'homes continuarien trobant-se a les nacionalitats d'Amèrica Central i del Sud amb uns índex de masculinitat de 66 i 82 homes per cada 100 homes respectivament.
Per edats, el 51% dels estrangers residents a Catalunya tenen de 20 a 39 anys, mentre que la població autòctona en aquest segment representa un 26%. De nou, el col·lectiu pakistanès és el que té un percentatge més elevat de població en aquest grup d'edat, el 58%.
Pel que fa la distribució per comarques, l'Alt Empordà continua sent la comarca amb la proporció més elevada de ciutadans estrangers, amb 38.928, que representa el 28% de la població. La marroquina és la nacionalitat amb més pes en aquesta comarca amb un 28%, seguida de la francesa, amb un 13% i la romanesa, amb un 7%. La segueix la Segarra, amb un 26% de població estrangera, en què predomina la nacionalitat romanesa i la ucraïnesa, amb un 29% i un 22%, respectivament. A l'altre extrem, hi ha el Ripollès, que amb un 9% de població estrangera el 2011, continua sent la comarca amb menys residents estrangers, seguida del Berguedà, amb un 10%.
