El govern municipal de Girona ha decidit posar fi al festival de Músiques Religioses i del Món que la ciutat organitzava des de feia 12 anys. CiU ja s'havia mostrat crítica amb el model de festival quan estava a l'oposició i també va vessar crítiques sobre la cita quan Carles Puigdemont es va fer amb l'alcaldia l'estiu del 2011. L'alcalde ha destacat que l'ajuntament havia de fer una inversió de 150.000 euros per al festival i que, en temps de crisi, han decidit invertir aquests diners en apostes "més trencadores i per a nous públics".
"El festival ja havia donat tot el que podia donar de sí i generava molta despesa sense un retorn clar", ha manifestat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que assegura que la fórmula del festival està "esgotada". L'alcalde, però, ha destacat que aquests diners no es retallen de la inversió en cultura sinó que estan estudiant alternatives al festival sota el criteri de la "sostenibilitat econòmica". "No és que haguem d'anar a fer negoci però no es poden generar dèficits com els del festival", ha remarcat.
Puigdemont no ha avançat de quines propostes es tracta tot i que ha apuntat que hi haurà un reforçament de la programació musical durant l'estiu -ha apuntat com a possibilitat programar més concerts a l'Auditori de Girona- i també ha dit que es preparen altres esdeveniments per equilibrar al llarg de l'any les propostes musicals que ofereix Girona. L'alcalde ha explicat que l'estiu és una època en la que tenen interès de preparar esdeveniments ja que volen atraure turistes. "Hem de pensar en propostes modernes, que atreguin a nous públics i equilibrin la programació al llarg de l'any, sempre amb la mirada posada a l'estiu", ha detallat.
El festival de Músiques Religioses i del Món tenia com a escenari les escales de la Catedral. Segons ha explicat Puigdemont, el sol fet de muntar en aquest espai tan singular un escenari per als dies del festival tenia un cost molt elevat. Aquest era el festival que inaugurava la temporada d'estiu a les comarques gironines.
El festival va néixer amb la voluntat de programar músiques religioses i sacres d'arreu del món i, en les darreres edicions, també s'hi va afegir sota el paraigües de "músiques del món" altres estils que permetessin al festival ampliar el perfil d'artistes. En la darrera edició, l'ocupació mitjana va ser del 88% i hi va haver un total de 7.526 espectadors. El pressupost va ser de 377.000 euros, dels quals 150.000 euros eren d'aportació directa del consistori.
Girona perd els dos festival més destacats de l'estiu
L'anunci de la supressió d'aquest festival es fa dies més tard que també s'hagi conegut que un altre festival d'estiu que acollia la ciutat, en aquest cas promogut per l'Obra Social d'Unnim, també desaparegui. Es tracta del festival Etnival, destinat a un públic jove, que durant tres dies portava concerts a l'aire lliure al parc de les Ribes del Ter. Pràcticament tots eren gratuïts, a excepció d'algun concert de pagament a l'Auditori.
Després de set edicions, l'entitat bancària ha decidit deixar de fer-lo ja que també s'ha vist reduïda l'aportació de les administracions públiques.
Menys pressupost a Cadaqués
Amb la crisi com a teló de fons, el nou govern de Cadaqués (Alt Empordà) també introdueix canvis al festival. Després de 36 anys programant música clàssica, el 2008 el festival es reinventa i, de la mà de Saki Guillen, s'obre el ventall musical al jazz, el flamenc i altres fusions musicals.
Per al pròxim estiu, però, el festival fa un gir i retorna novament als seus orígens. La música clàssica tornarà a ser la protagonista i, segons ha explicat l'alcalde, Joan Figueras (CiU), també es seguirà apostant per altres estils de música que s'han programat en la darrera etapa del festival.
El pressupost també es veu afectat per la crisi i, segons les previsions de l'ajuntament, es reduirà un terç respecte l'any passat i se situarà entorn els 200.000 euros. Figueras també ha explicat que hi haurà novetats pel què fa als escenaris ja que el consistori vol recuperar els concerts a l'església i també en farà als carrers, a banda de programar-ne alguns a l'escenari creat els darrers anys a S'Olivar de Sa Conca, amb capacitat per a 600 persones.
En els darrers quatre anys de la nova era del festival, van passar per l'escenari de Sa Conca artistes de perfils molt diversos com Brad Mehldau, Carlos Nuñez, Niña Pastori, Juan Perro, Orquesta Buenavista Social Club® i Omara Portuondo, Concha Buika, Raimon o Antonio Carmona, així com també propostes d'artistes emergents en el seu moment com Esperanza Spalding Ix, Raydibaum, Murtra Ensembla & Sílvia Pérez Cruz.
Aposta per les coproduccions a Peralada
A diferència dels festivals promoguts per les administracions, el festival del Castell de Peralada rep el 92% del pressupost d'empreses i patrocinadors privats, a més de l'aportació del grup Peralada. L'estiu passat, el festival va celebrar el 25è aniversari i va tenir un pressupost entorn els 4 MEUR.
Tot i que el pressupost del festival encara no està tancat, el director de la cita, Oriol Aguilar, ha explicat que seran uns pressupostos "ajustats" i que això els obliga a introduir alguns canvis. "En el context en què vivim ens toca administrar amb enginy els pressupostos", ha reconegut. Pel festival, la qualitat és una premissa d'obligat compliment i, segons ha destacat el director, no estan subjectes a programar cap nombre fix de concerts. "Segurament redimensionarem algunes propostes sense que la qualitat en surti perjudicada", ha manifestat.
Peralada continua apostant per espectacles inèdits o inicis de gira d'artistes de renom però, a causa del context econòmic, Aguilar ha explicat que han reforçat les coproduccions amb teatre i festivals internacionals. Tot i mantenir les produccions pròpies, el director també ha detallat que busquen que els espectacles que neixen per al festival tinguin un recorregut més enllà del mateix. A més, Aguilar ha destacat que ja no programes d'un estiu per l'altre sinó que estan treballant "a mig termini" per aconseguir encara una major rendibilitat en les produccions que portin al festival. Està previst que la programació es doni a conèixer en les properes setmanes.
Porta Ferrada, 50 anys en un moment complicat
El festival de la Porta Ferrada és el més antic de Catalunya. Aquest estiu arriba a la 50ena edició i, pel consistori, els esforços es centren en aconseguir el màxim de suports i patrocinis per tal que la cita sigui "el màxim de lluïda possible". "El 50è aniversari arriba en el pitjor moment però gràcies a aquesta efemèride volem aconseguir fer quelcom especial i lluït", ha manifestat el vicealcalde, Pere Albó.
El consistori confia que molts col·laboradors i patrocinadors històrics del festival continuïn apostant per la cita en la celebració del 50è aniversari. Albó ha reconegut que una de les qüestions que ajudaria al festival a tenir més pressupost -els números encara no estan tancats- seria que el Ministeri de Cultura considerés la cita com a esdeveniment d'especial interès, una declaració que permet als patrocinadors tenir incentius fiscals. L'Estat va atorgar aquesta consideració a la celebració del Centenari de la Costa Brava. Tant l'ajuntament com els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats estan negociant per aconseguir-ho
"El festival ja havia donat tot el que podia donar de sí i generava molta despesa sense un retorn clar", ha manifestat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que assegura que la fórmula del festival està "esgotada". L'alcalde, però, ha destacat que aquests diners no es retallen de la inversió en cultura sinó que estan estudiant alternatives al festival sota el criteri de la "sostenibilitat econòmica". "No és que haguem d'anar a fer negoci però no es poden generar dèficits com els del festival", ha remarcat.
Puigdemont no ha avançat de quines propostes es tracta tot i que ha apuntat que hi haurà un reforçament de la programació musical durant l'estiu -ha apuntat com a possibilitat programar més concerts a l'Auditori de Girona- i també ha dit que es preparen altres esdeveniments per equilibrar al llarg de l'any les propostes musicals que ofereix Girona. L'alcalde ha explicat que l'estiu és una època en la que tenen interès de preparar esdeveniments ja que volen atraure turistes. "Hem de pensar en propostes modernes, que atreguin a nous públics i equilibrin la programació al llarg de l'any, sempre amb la mirada posada a l'estiu", ha detallat.
El festival de Músiques Religioses i del Món tenia com a escenari les escales de la Catedral. Segons ha explicat Puigdemont, el sol fet de muntar en aquest espai tan singular un escenari per als dies del festival tenia un cost molt elevat. Aquest era el festival que inaugurava la temporada d'estiu a les comarques gironines.
El festival va néixer amb la voluntat de programar músiques religioses i sacres d'arreu del món i, en les darreres edicions, també s'hi va afegir sota el paraigües de "músiques del món" altres estils que permetessin al festival ampliar el perfil d'artistes. En la darrera edició, l'ocupació mitjana va ser del 88% i hi va haver un total de 7.526 espectadors. El pressupost va ser de 377.000 euros, dels quals 150.000 euros eren d'aportació directa del consistori.
Girona perd els dos festival més destacats de l'estiu
L'anunci de la supressió d'aquest festival es fa dies més tard que també s'hagi conegut que un altre festival d'estiu que acollia la ciutat, en aquest cas promogut per l'Obra Social d'Unnim, també desaparegui. Es tracta del festival Etnival, destinat a un públic jove, que durant tres dies portava concerts a l'aire lliure al parc de les Ribes del Ter. Pràcticament tots eren gratuïts, a excepció d'algun concert de pagament a l'Auditori.
Després de set edicions, l'entitat bancària ha decidit deixar de fer-lo ja que també s'ha vist reduïda l'aportació de les administracions públiques.
Menys pressupost a Cadaqués
Amb la crisi com a teló de fons, el nou govern de Cadaqués (Alt Empordà) també introdueix canvis al festival. Després de 36 anys programant música clàssica, el 2008 el festival es reinventa i, de la mà de Saki Guillen, s'obre el ventall musical al jazz, el flamenc i altres fusions musicals.
Per al pròxim estiu, però, el festival fa un gir i retorna novament als seus orígens. La música clàssica tornarà a ser la protagonista i, segons ha explicat l'alcalde, Joan Figueras (CiU), també es seguirà apostant per altres estils de música que s'han programat en la darrera etapa del festival.
El pressupost també es veu afectat per la crisi i, segons les previsions de l'ajuntament, es reduirà un terç respecte l'any passat i se situarà entorn els 200.000 euros. Figueras també ha explicat que hi haurà novetats pel què fa als escenaris ja que el consistori vol recuperar els concerts a l'església i també en farà als carrers, a banda de programar-ne alguns a l'escenari creat els darrers anys a S'Olivar de Sa Conca, amb capacitat per a 600 persones.
En els darrers quatre anys de la nova era del festival, van passar per l'escenari de Sa Conca artistes de perfils molt diversos com Brad Mehldau, Carlos Nuñez, Niña Pastori, Juan Perro, Orquesta Buenavista Social Club® i Omara Portuondo, Concha Buika, Raimon o Antonio Carmona, així com també propostes d'artistes emergents en el seu moment com Esperanza Spalding Ix, Raydibaum, Murtra Ensembla & Sílvia Pérez Cruz.
Aposta per les coproduccions a Peralada
A diferència dels festivals promoguts per les administracions, el festival del Castell de Peralada rep el 92% del pressupost d'empreses i patrocinadors privats, a més de l'aportació del grup Peralada. L'estiu passat, el festival va celebrar el 25è aniversari i va tenir un pressupost entorn els 4 MEUR.
Tot i que el pressupost del festival encara no està tancat, el director de la cita, Oriol Aguilar, ha explicat que seran uns pressupostos "ajustats" i que això els obliga a introduir alguns canvis. "En el context en què vivim ens toca administrar amb enginy els pressupostos", ha reconegut. Pel festival, la qualitat és una premissa d'obligat compliment i, segons ha destacat el director, no estan subjectes a programar cap nombre fix de concerts. "Segurament redimensionarem algunes propostes sense que la qualitat en surti perjudicada", ha manifestat.
Peralada continua apostant per espectacles inèdits o inicis de gira d'artistes de renom però, a causa del context econòmic, Aguilar ha explicat que han reforçat les coproduccions amb teatre i festivals internacionals. Tot i mantenir les produccions pròpies, el director també ha detallat que busquen que els espectacles que neixen per al festival tinguin un recorregut més enllà del mateix. A més, Aguilar ha destacat que ja no programes d'un estiu per l'altre sinó que estan treballant "a mig termini" per aconseguir encara una major rendibilitat en les produccions que portin al festival. Està previst que la programació es doni a conèixer en les properes setmanes.
Porta Ferrada, 50 anys en un moment complicat
El festival de la Porta Ferrada és el més antic de Catalunya. Aquest estiu arriba a la 50ena edició i, pel consistori, els esforços es centren en aconseguir el màxim de suports i patrocinis per tal que la cita sigui "el màxim de lluïda possible". "El 50è aniversari arriba en el pitjor moment però gràcies a aquesta efemèride volem aconseguir fer quelcom especial i lluït", ha manifestat el vicealcalde, Pere Albó.
El consistori confia que molts col·laboradors i patrocinadors històrics del festival continuïn apostant per la cita en la celebració del 50è aniversari. Albó ha reconegut que una de les qüestions que ajudaria al festival a tenir més pressupost -els números encara no estan tancats- seria que el Ministeri de Cultura considerés la cita com a esdeveniment d'especial interès, una declaració que permet als patrocinadors tenir incentius fiscals. L'Estat va atorgar aquesta consideració a la celebració del Centenari de la Costa Brava. Tant l'ajuntament com els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats estan negociant per aconseguir-ho