Les excavacions a l'interior de la col·legiata de Sant Feliu van començar després de Reis i han durat tres setmanes. La campanya s'emmarca dins un projecte europeu, on també hi participen Brindisi (Itàlia) i Tolosa (Catalunya del Nord), i que té per objectiu descobrir les traces antigues de les ciutats.
A Girona, en una primera fase les excavacions s'han centrat a l'interior de la col·legiata de Sant Feliu. Els arqueòlegs han aixecat dos panys de paviment, un situat al presbiteri, i l'altre, en un costat del transsepte. L'excavació ha permès accedir fins als fonaments d'una església primigènia, situada al voltant de la tomba del màrtir, que va ser la primera catedral de la ciutat a l'inici de l'Edat Mitjana. 'Hem trobat l'antiga església de Sant Feliu, la que hi hauria hagut entre l'antiguitat tardana i l'època medieval plena, moment en què es va aixecar la col·legiata actual', ha concretat l'arqueòleg de la UdG Josep Maria Nolla. El temple tenia planta en forma de creu, formada per tres naus amb dues capelles laterals, situades simètricament a banda i banda.
A més de descobrir els fonaments d'aquesta primera església, la campanya d'excavacions també ha posat al descobert diverses tombes. Totes es troben al voltant del lloc on es creu que descansen les despulles de sant Feliu, tot i que la tomba del màrtir –com ha concretat Nolla- mai es podrà trobar. Entre les tombes que han aparegut, destaquen les que hi havia situades al voltant de l'antic presbiteri, on es creu que hi havia bisbes enterrats. 'Quan hem fet l'excavació, no hem trobat cap mena de resta òssia al seu interior; això ens porta a pensar que, quan es va construir la col·legiata actual, les despulles es van traslladar perquè corresponien a gent important', ha indicat Josep Maria Nolla.
'Les fonts documentals en aquest cas són clares i diàfanes; a Girona hi ha un màrtir històric, Sant Feliu, que va morir l'any 304', explica el catedràtic. I afegeix: 'Això hauria generat l'existència d'un primer grup cristià a la ciutat, on també hi havia membres de l'alta aristocràcia gironina, que van tenir càrrecs episcopals i van ser enterrats al temple'.
A finals del segle VI
Els arqueòlegs creuen que la construcció d'aquest temple primigeni va acabar-se entre finals del segle VI i principis del segle VII. De fet, aquesta va ser la primera catedral que va tenir la ciutat durant l'Edat Mitjana, fins que al segle IX es va començar a construir la de Santa Maria, aquest cop a l'espai d'intramurs.
Durant la presentació de les troballes, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha destacat que l'existència d'aquest temple primigeni 'és significativa' perquè 'demostra que, aleshores, a Girona ja hi havia una comunitat cristiana'. A més d'excavar l'interior de l'església de Sant Feliu, el projecte europeu en què s'emmarca la campanya també permetrà estudiar dos indrets més, on es volen descobrir traces de l'antiga ciutat: la Caserna dels Alemanys i la Torre Gironella.
A Girona, en una primera fase les excavacions s'han centrat a l'interior de la col·legiata de Sant Feliu. Els arqueòlegs han aixecat dos panys de paviment, un situat al presbiteri, i l'altre, en un costat del transsepte. L'excavació ha permès accedir fins als fonaments d'una església primigènia, situada al voltant de la tomba del màrtir, que va ser la primera catedral de la ciutat a l'inici de l'Edat Mitjana. 'Hem trobat l'antiga església de Sant Feliu, la que hi hauria hagut entre l'antiguitat tardana i l'època medieval plena, moment en què es va aixecar la col·legiata actual', ha concretat l'arqueòleg de la UdG Josep Maria Nolla. El temple tenia planta en forma de creu, formada per tres naus amb dues capelles laterals, situades simètricament a banda i banda.
A més de descobrir els fonaments d'aquesta primera església, la campanya d'excavacions també ha posat al descobert diverses tombes. Totes es troben al voltant del lloc on es creu que descansen les despulles de sant Feliu, tot i que la tomba del màrtir –com ha concretat Nolla- mai es podrà trobar. Entre les tombes que han aparegut, destaquen les que hi havia situades al voltant de l'antic presbiteri, on es creu que hi havia bisbes enterrats. 'Quan hem fet l'excavació, no hem trobat cap mena de resta òssia al seu interior; això ens porta a pensar que, quan es va construir la col·legiata actual, les despulles es van traslladar perquè corresponien a gent important', ha indicat Josep Maria Nolla.
'Les fonts documentals en aquest cas són clares i diàfanes; a Girona hi ha un màrtir històric, Sant Feliu, que va morir l'any 304', explica el catedràtic. I afegeix: 'Això hauria generat l'existència d'un primer grup cristià a la ciutat, on també hi havia membres de l'alta aristocràcia gironina, que van tenir càrrecs episcopals i van ser enterrats al temple'.
A finals del segle VI
Els arqueòlegs creuen que la construcció d'aquest temple primigeni va acabar-se entre finals del segle VI i principis del segle VII. De fet, aquesta va ser la primera catedral que va tenir la ciutat durant l'Edat Mitjana, fins que al segle IX es va començar a construir la de Santa Maria, aquest cop a l'espai d'intramurs.
Durant la presentació de les troballes, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha destacat que l'existència d'aquest temple primigeni 'és significativa' perquè 'demostra que, aleshores, a Girona ja hi havia una comunitat cristiana'. A més d'excavar l'interior de l'església de Sant Feliu, el projecte europeu en què s'emmarca la campanya també permetrà estudiar dos indrets més, on es volen descobrir traces de l'antiga ciutat: la Caserna dels Alemanys i la Torre Gironella.
