El cantautor menorquí, Cris Juanico, enamora Bescanó

L'artista balear va presentar el seu nou llarga durada, “Dues pedres”

Mentre uns preferien gaudir de l’últim diumenge del mes passejant pel carrer tot aprofitant les suaus temperatures que ens deixava el cap de setmana, altres es decidien per acabar el mes de febrer al teatre escoltant en concert a un dels menorquins més coneguts a Catalunya: Cris Juanico. El cantant presentava ahir a la tarda a Bescanó el seu últim disc que porta per nom “Dues pedres”; un recull de 13 temes ja coneguts de l’intèrpret inclosos en treballs anteriors. Prenent com a punt de partida temes del seu anterior treball “Pedres que rallen”, se n’hi van afegir altres de “Memòria i “Jocs d’amagat” sense oblidar alguns dels temes més coneguts dels “Ja t’ho diré”. La novetat? les cançons es presenten despullades, delicades i en la seva màxima essència limitant-les tant sols a veu, guitarra i contrabaix.

La cita era a les sis de la tarda al Teatre municipal de Bescanó; mentre que per a molts aquesta podria ser una mala hora per a dur a terme un concert, altres no van pensar el mateix i van decidir encaminar-se cap al teatre per posar fi al cap de setmana de la millor manera fent que el teatre presentés una bona imatge d'aforament.

Passaven pocs minuts de les sis quan el cantant menorquí i el contrabaixista Joan Solà-Morales saltaven a l’escenari del teatre de la petita població gironina per a fer les delícies d’aquells qui s’hi trobaven.
El repertori va començar amb la coneguda “Si véns” que va desencadenar els primers cants d’un públic tímid que mica en mica va anar perdent la vergonya per seguir corejant cançons que es troben en aquest darrer disc, com és el cas de: “Pedres que rallen”, “Fràgils pensaments” “Sal i dolçura”, “Sé”, “Es moment”, “L’univers” o “Loca somera”, en aquest cas no sense la prèvia explicació de l’original experiment que van dur a terme per a grabar el seu videoclip utilitzant tota mena de dispositius mòbils.

Tot i repassar exhaustivament aquest últim disc “Dues pedres”, no va faltar temps per clàssics dels “Ja t’ho diré” com ara: “Tu si que en saps” o “Res no es mou”.
Amb un públic ja entregadíssim va ser el moment per peces més mogudes com “Ei, Joan!” o “Ses al·lotetes i sa Jove de Sant Lluís” que van fer aixecar a més d’un de la butaca per ballar.

S’acabava el concert però encara hi va haver temps pels bisos: un no va ser suficient per un públic que ansiós de més música va provocar amb els seus aplaudiments una segona tanda que va posar punt i final a gairebé dues hores de concert.

El menorquí va demostrar en tot moment una gran connexió amb el públic durant els discursos entre cançons on no van faltar-hi el toc d’humor de la tarda.

L’entrega del públic durant tot el concert va fer evident que s’havia gaudit d’una bona actuació i els bescanonins van voler agrair-li-ho comprant i gairebé exhaurint tots els discos que es van posar a la venta a la sortida del teatre després del concert i no és per menys, el mateix Juanico explicava que no tenien cap intenció d’enregistrar cap disc físic d’aquest repertori però que va ser la insistència de la gent la que els va fer passar finalment, per l’estudi.

Aquells qui ho desitgin podràn gaudir del Cris Juanico més íntim per terres gironines el dia 9 de marc de 2012 al Hall del Teatre de Roses o el 4 de Maig a la sala La Planeta de la mateixa ciutat de Girona.