Un veredicte unànime. Els nou membres del jurat popular no han tingut cap dubte a l'hora de declarar culpable d'assassinat el jove que matar a ganivetades la seva parella al portal del número 139 de l'avinguda Països Catalans. Ho han argumentat basant-se en la mateixa declaració de l'acusat, que va confessar els fets, i també en que totes les proves indiquen que va ser ell l'autor de les punyalades. El tribunal considera que el processat va actuar a traïció perquè la va atacar per sorpresa, sabent que ella estava desarmada i sense que tingués possibilitat de fugir o defensar-se.
També sostenen, i també per unanimitat, que li han d'aplicar un agreujant de parentiu perquè es va aprofitar de la confiança que la noia li tenia. El jurat creu que ha quedat provat perquè tots els testimonis acrediten que tenien una relació de parella i que fins i tot planejaven anar a viure plegats a Badajoz, a un pis que era propietat del jove.
A favor de Terrones, el jurat ha considerat provat que va confessar els fets als Mossos d'Esquadra poc després de cometre el crim i, per això, li han d'aplicar un atenuant. El que no consideren provat, i també ho fan de forma unànime, és que patís cap tipus de trastorn mental que alterés mínimament les seves capacitats volitives i cognitives, tal i com sostenia la defensa.
El jurat ho argumenta perquè els metges forenses no li van detectar cap malaltia mental i també perquè aquella nit, després de matar, va ser capaç d'enviar un missatge, conduir fins a Mataró, parlar per telèfon amb els seus pares, aparcar el cotxe al garatge i pujar a casa de forma coherent i explicar que havia agredit la noia perquè li havia arruïnat la vida i li volia treure el pis de Badajoz.
Després de la lectura del veredicte, el cas ha quedat vist per a sentència. El fiscal i l'acusació particular demanen que el condemnin a 20 anys de presó per assassinat, amb un agreujant de parentiu i un atenuant de confessió. En matèria de responsabilitat civil, la fiscalia demana que indemnitzi els pares de la víctima amb 98.000 euros mentre que la defensa eleva la petició a 100.000. La defensa, per contra, demana que el condemnin a 13 anys.
També sostenen, i també per unanimitat, que li han d'aplicar un agreujant de parentiu perquè es va aprofitar de la confiança que la noia li tenia. El jurat creu que ha quedat provat perquè tots els testimonis acrediten que tenien una relació de parella i que fins i tot planejaven anar a viure plegats a Badajoz, a un pis que era propietat del jove.
A favor de Terrones, el jurat ha considerat provat que va confessar els fets als Mossos d'Esquadra poc després de cometre el crim i, per això, li han d'aplicar un atenuant. El que no consideren provat, i també ho fan de forma unànime, és que patís cap tipus de trastorn mental que alterés mínimament les seves capacitats volitives i cognitives, tal i com sostenia la defensa.
El jurat ho argumenta perquè els metges forenses no li van detectar cap malaltia mental i també perquè aquella nit, després de matar, va ser capaç d'enviar un missatge, conduir fins a Mataró, parlar per telèfon amb els seus pares, aparcar el cotxe al garatge i pujar a casa de forma coherent i explicar que havia agredit la noia perquè li havia arruïnat la vida i li volia treure el pis de Badajoz.
Després de la lectura del veredicte, el cas ha quedat vist per a sentència. El fiscal i l'acusació particular demanen que el condemnin a 20 anys de presó per assassinat, amb un agreujant de parentiu i un atenuant de confessió. En matèria de responsabilitat civil, la fiscalia demana que indemnitzi els pares de la víctima amb 98.000 euros mentre que la defensa eleva la petició a 100.000. La defensa, per contra, demana que el condemnin a 13 anys.
