Les comarques gironines han patit el 2011 gairebé dos incendis d'habitatge al dia. Tot i això, la xifra del 2011 ha descendit considerablement respecte a la de l'any anterior, quan es van produir uns 150 focs més a les llars gironines. La xifra dels 789 incendis el 2010, però, té al darrere les intenses nevades del març, que van fer disparar l'entrada de diferents sistemes de calefacció a les llars.
La comarca on s'han registrat més focs d'habitatge el 2011 ha estat el Gironès (154), seguida de la Selva (151), l'Alt Empordà (133), el Baix Empordà (125), la Garrotxa (40), el Ripollès (27) i el Pla de l'Estany (23). El 2010, en canvi, tot i que continuava encapçalant el rànquing el Gironès (184), ocupava el segon lloc en focs a les llars la comarca de l'Alt Empordà (171). La seguien les de la Selva (169), el Baix Empordà (159), la Garrotxa (41), el Pla de l'Estany (33) i el Ripollès (32).
Un dels incendis tràgics dels últims dos anys en habitatges de les comarques gironines va tenir lloc al març del 2010 en un pis del barri de Palau de Girona, on una dona va morir en un foc probablement originat per una estufa de butà. Un altre cas es va produir al febrer del 2010, quan un ancià de Bordils (Gironès) va morir a causa de les cremades patides en encendre-se-li la roba quan feia foc. Ja al 2011, el mes de març un jove de 17 anys va patir cremades al 75% del cos en un incendi en una masia aïllada de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà). El foc es va produir quan els inquilins de la casa intentaven encendre una estufa.
Els incendis que provoquen més víctimes
Gairebé el 90% de les persones que perden la vida en focs han estat víctimes d'un incendi en habitatge, segons informació del cap del Servei de Prevenció, Albert Vilanova, entrevistat per l'ACN. Els focs forestals o els d'indústria generen les imatges més espectaculars, les flames i les columnes de fum més impactats, però els morts els deixen els incendis a les llars.
El risc augmenta durant l'hivern, quan les temperatures baixen i les persones activen a les seves llars sistemes de calefacció que poden suposar un risc. Les estufes que compten amb una resistència elèctrica o les que funcionen amb un tub de quars són les que comporten un major risc. Aquestes estufes són especialment perilloses si, a més, tenen rodes i els seus propietaris són persones grans o hi ha nens petits per la llar. Hi ha el risc, per exemple, que l'estufa quedi encesa i faci contacte amb una cortina o un sofà.
També s'ha de tenir present que les calefaccions ressequen l'ambient de les llars. Si baixa la humitat relativa hi ha més facilitat d'ignició i de propagació. A l'estiu les finestres de les cases estan obertes i, a dins, hi ha la mateixa humitat que a l'exterior.
Els cinemes, les discoteques o els teatres passen uns controls exhaustius que supervisa l'equip de Vilanova. "Revisem l'escuma i els teixits de les butaques, repassem les sortides d'emergència, les instal·lacions elèctriques", explica. Això fa que els incendis a les indústries i als magatzems vagin disminuint, mentre que els focs a les llars van en augment.
Una tendència que enrabia als bombers perquè saben que poques coses poden fer per evitar-los. En la majoria dels casos, la causa és la negligència de les víctimes. Han de treballar en educació, en avisar constantment de la seva perillositat.
Gairebé 4.000 sortides a tot Catalunya
Els Bombers de la Generalitat han intervingut en quasi 4.000 focs d'habitatge al llarg del 2011. La majoria d'aquests incendis es concentren durant els mesos de més fred, quan la gent fa ús dels sistemes de calefacció, i gairebé tots estan causats per descuits o actituds temeràries de les víctimes.
L'any 2010 se'n van produir 4.244, uns quants més sobretot a causa de les intenses nevades que van disparar la presència d'estufes a les llars. Vilanova subratlla que mentre la resta de focs van disminuint de "mica en mica", els d'habitatges, cada any, van pujant de "mica en mica".
Vigilància "constant" de les espelmes
"La moda ha fet que moltes persones encenguin espelmes a casa i s'oblidin del perill que suposen", explica. "Les encenen i se'n van de l'habitació", un error que cal evitar perquè ara se sap que només la cera calenta en contacte amb determinats compostos dels mobles pot provocar una ignició. Si hi ha una flama a casa s'ha de vigilar de forma "constant", insisteix Vilanova.
El tabac i els més petits
Un altra causa clàssica són les burilles mal apagades que es llancen a les escombraries. O els que s'adormen al sofà i al llit mentre fumen una cigarreta. El cap de Prevenció demana que no es banalitzi el risc que poden comportar. Vilanova també recorda que els estris del tabac, encenedors o mistos, si estan a l'abast dels més petits també són perillosos.
Trencant tòpics
Vilanova afirma que la creença que molts dels focs els causen unes instal·lacions defectuoses no és certa. "En alguns casos poden escalfar-se massa i provocar fum, però són estranys els incendis amb aquest origen", concreta. A més, matisa, quan això passa és perquè les persones han manipulat la instal·lació canviant fusibles perquè no salti el comptador.
Les llars de foc mal apagades tampoc són responsables d'un nombre significatiu dels incendis. "Bàsicament perquè a Catalunya no són moltes les residències que disposen de llars", argumenta Vilanova. Evidentment s'han d'extremar les precaucions quan es fa un foc de llenya, però aquests no són causants de tants incendis com apunta l'imaginari col·lectiu.
La comarca on s'han registrat més focs d'habitatge el 2011 ha estat el Gironès (154), seguida de la Selva (151), l'Alt Empordà (133), el Baix Empordà (125), la Garrotxa (40), el Ripollès (27) i el Pla de l'Estany (23). El 2010, en canvi, tot i que continuava encapçalant el rànquing el Gironès (184), ocupava el segon lloc en focs a les llars la comarca de l'Alt Empordà (171). La seguien les de la Selva (169), el Baix Empordà (159), la Garrotxa (41), el Pla de l'Estany (33) i el Ripollès (32).
Un dels incendis tràgics dels últims dos anys en habitatges de les comarques gironines va tenir lloc al març del 2010 en un pis del barri de Palau de Girona, on una dona va morir en un foc probablement originat per una estufa de butà. Un altre cas es va produir al febrer del 2010, quan un ancià de Bordils (Gironès) va morir a causa de les cremades patides en encendre-se-li la roba quan feia foc. Ja al 2011, el mes de març un jove de 17 anys va patir cremades al 75% del cos en un incendi en una masia aïllada de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà). El foc es va produir quan els inquilins de la casa intentaven encendre una estufa.
Els incendis que provoquen més víctimes
Gairebé el 90% de les persones que perden la vida en focs han estat víctimes d'un incendi en habitatge, segons informació del cap del Servei de Prevenció, Albert Vilanova, entrevistat per l'ACN. Els focs forestals o els d'indústria generen les imatges més espectaculars, les flames i les columnes de fum més impactats, però els morts els deixen els incendis a les llars.
El risc augmenta durant l'hivern, quan les temperatures baixen i les persones activen a les seves llars sistemes de calefacció que poden suposar un risc. Les estufes que compten amb una resistència elèctrica o les que funcionen amb un tub de quars són les que comporten un major risc. Aquestes estufes són especialment perilloses si, a més, tenen rodes i els seus propietaris són persones grans o hi ha nens petits per la llar. Hi ha el risc, per exemple, que l'estufa quedi encesa i faci contacte amb una cortina o un sofà.
També s'ha de tenir present que les calefaccions ressequen l'ambient de les llars. Si baixa la humitat relativa hi ha més facilitat d'ignició i de propagació. A l'estiu les finestres de les cases estan obertes i, a dins, hi ha la mateixa humitat que a l'exterior.
Els cinemes, les discoteques o els teatres passen uns controls exhaustius que supervisa l'equip de Vilanova. "Revisem l'escuma i els teixits de les butaques, repassem les sortides d'emergència, les instal·lacions elèctriques", explica. Això fa que els incendis a les indústries i als magatzems vagin disminuint, mentre que els focs a les llars van en augment.
Una tendència que enrabia als bombers perquè saben que poques coses poden fer per evitar-los. En la majoria dels casos, la causa és la negligència de les víctimes. Han de treballar en educació, en avisar constantment de la seva perillositat.
Gairebé 4.000 sortides a tot Catalunya
Els Bombers de la Generalitat han intervingut en quasi 4.000 focs d'habitatge al llarg del 2011. La majoria d'aquests incendis es concentren durant els mesos de més fred, quan la gent fa ús dels sistemes de calefacció, i gairebé tots estan causats per descuits o actituds temeràries de les víctimes.
L'any 2010 se'n van produir 4.244, uns quants més sobretot a causa de les intenses nevades que van disparar la presència d'estufes a les llars. Vilanova subratlla que mentre la resta de focs van disminuint de "mica en mica", els d'habitatges, cada any, van pujant de "mica en mica".
Vigilància "constant" de les espelmes
"La moda ha fet que moltes persones encenguin espelmes a casa i s'oblidin del perill que suposen", explica. "Les encenen i se'n van de l'habitació", un error que cal evitar perquè ara se sap que només la cera calenta en contacte amb determinats compostos dels mobles pot provocar una ignició. Si hi ha una flama a casa s'ha de vigilar de forma "constant", insisteix Vilanova.
El tabac i els més petits
Un altra causa clàssica són les burilles mal apagades que es llancen a les escombraries. O els que s'adormen al sofà i al llit mentre fumen una cigarreta. El cap de Prevenció demana que no es banalitzi el risc que poden comportar. Vilanova també recorda que els estris del tabac, encenedors o mistos, si estan a l'abast dels més petits també són perillosos.
Trencant tòpics
Vilanova afirma que la creença que molts dels focs els causen unes instal·lacions defectuoses no és certa. "En alguns casos poden escalfar-se massa i provocar fum, però són estranys els incendis amb aquest origen", concreta. A més, matisa, quan això passa és perquè les persones han manipulat la instal·lació canviant fusibles perquè no salti el comptador.
Les llars de foc mal apagades tampoc són responsables d'un nombre significatiu dels incendis. "Bàsicament perquè a Catalunya no són moltes les residències que disposen de llars", argumenta Vilanova. Evidentment s'han d'extremar les precaucions quan es fa un foc de llenya, però aquests no són causants de tants incendis com apunta l'imaginari col·lectiu.
