'Els mals moments que hem passat al creuer no es poden pagar de cap manera, et veies mort'

La família de Sant Esteve d'en Bas que viatjava al Costa Concordia relata que durant el naufragi va ser un "campi qui pugui"

En Josep Masdeu, la Rosa Feixas i les seves dues filles -la Júlia, de 8 anys, i la Berta de 5- havien passat tot el divendres visitant Roma i van tornar al vespre al creuer 'Costa Concordia' per sopar. Quan el vaixell va embarrancar contra les roques ells estaven al menjador i a sobre només duien la clau de l'habitació.

"Van dir per megafonia que s'havia espatllat el generador", recorda Josep Masdeu. Però la família no es va refiar d'aquest anunci ja que, segons han assegurat, la sotragada va ser molt forta. "Van començar a volar plats per tot el menjador i a inclinar-se la nau", expliquen. Per això, van decidir marxar cap a la coberta del vaixell en busca d'un dels iots salvavides. Per sort, era el quart creuer que feien i havien participar en simulacres i sabien què fer en cas d'emergència.

Segons han recordat, després de l'accident no hi va haver ningú de la tripulació que agafés les regnes de la situació i guiés els passatgers cap a llocs segurs o els donés instruccions. "Va ser un campi qui pugui, hi havia nervis i gent cridant i ningú explicava què calia fer", ha recordat la Rosa Feixas. La família de Sant Esteve d'en Bas estava sopant a un lloc pròxim als iots i, per això, van arribar dels primers a la coberta.

Llavors, asseguren que es van haver d'esperar mitja hora perquè hi havia un cuiner que els impedia pujar als iots i els demana que s'esperessin i els assegurava que no passava res. Finalment però, alguns passatgers van tirar pel dret i vam començar a pujar en massa als iots. "Jo havia demanat quanta gent hi cabia i m'havien dit que 150 però els iots anaven plens a vessar, hi havia cap a 50 persones de més a cadascun i hi havia gent que va quedar amb mig cos dins i mig cos fora, els havíem d'ajudar a no caure", ha explicat Masdeu que recorda que, fins i tot, van haver de tallar ells mateixos les cordes que subjectaven el iot per la part posterior per anivellar la nua.

El matrimoni està convençut que l'accident va ser a causa d'una negligència del capità i també remarquen que els iots estaven en mal estat. "Les cadenes estaven rovellades i allò no baixava anivellat, vam haver de tallar nosaltres les cordes i vam patir molt", recorda afectada la Rosa Feixas.

Denunciaran la companyia

Un cop a terra, els primers que van ajudar-los van ser els veïns de la illa. "La gent es va bolcar, van obrir les cases, l'escola i l'església", recorda la dona. Ara bé, el matrimoni està molt enfadat pel tracte que els va donar la companyia Costa Cruceros. Segons ha assenyalat, la tripulació i el capità van abandonar el creuer abans que gran part de la tripulació i, posteriorment a l'accident, Costa Cruceros no els va facilitar informació sobre com tornar a casa.

Segons ha explicat el matrimoni, l'endemà de l'accident no els van informar ni de què ja tenien un avió per tornar a Barcelona i van ser ells mateixos, per pròpia iniciativa, que es van assabentar que havien d'anar a l'aeroport de Roma perquè tenien vol. A més, també asseguren que van ser ells qui van posar en coneixement de l'ambaixada espanyola que hi havia més d'un centenar d'espanyols entre la tripulació del creuer. "Costa Cruceros hauria d'haver notificat a les ambaixades qui érem els que viatjàvem al creuer", ha lamentat Masdeu.

Malgrat que tenen clar que denunciaran la companyia, el matrimoni es conforma en recuperar les seves pertinences. "Ho teníem tot al camarot, càmeres de fotos, telèfons, diners, documentació i joies", lamenta Feixas mentre el seu home assegura que "no hi ha diners" per compensar la mala estona que van passar. El matrimoni reconeix que van arribar a patir per la seva vida i es feliciten per la solidaritat que hi va haver entre els passatgers.

Aquest matí a Sant Esteve d'en Bas la notícia encara està en boca de molts veïns. El matrimoni és conegut perquè tene una carnisseria al poble. Avui, la filla petita, la Berta, ha volgut anar a l'escola a explicar els companys la seva aventura. La gran però encara prefereix refer-se a casa amb els pares d'una experiència que de ben segur no oblidaran en tota la seva vida.