Propietaris de finques rústiques de la Vall de Camprodon recuperen pastures i estudiaran produir biomassa forestal

El projecte pilot té un pressupost de 46.000 euros

El projecte pilot que lidera l'Associació de propietaris de finques rústiques de la Vall de Camprodon contempla dues línies d'actuació. Segons ha explicat el seu secretari, Guillem Pastoret, d'una banda es vol augmentar la rendibilitat de les explotacions ramaderes mitjançant la millora dels terrenys de pastura i la recuperació de pastures que s'hagin anat perdent i, de l'altra, "veure si a la Vall som capaços de produir estella forestal per a combustible a uns preus de mercat".

Un dels socis de l'associació, Joan Moret, ha assenyalat que les proves "són molt importants" perquè així "tindrem una idea sobre com fer les coses i també tindrem els números clars sobre el cost que realment pot tenir".

La parcel·la d'en Joan, que a més és el president de l'Associació de Criadors d'Eugues de Muntanya del Ripollès, és plena de falgueres. Segons explica, el primer pas en la recuperació que estan seguint és l'estassada de tipus mecànic. Després "ho llaurarem o ho estriparem per sembrar-hi". El dubte sorgeix arran del gran pendent de la parcel·la escollida que supera el 30% de desnivell. A més, destaca que "intentarem que l'any vinent la sembla afogui la falguera i hi hagi més menjar que no pas falguera per poder alimentar les eugues".

Moret assenyala que anar recollint variables per després extreure'n resultats "ens han de servir per aprendre una mica tots plegats sobre quina és la millor manera de recuperar la pastura". El pastor afegeix que "sobre aquesta qüestió, tothom hi diu la seva però és complicat gestionar i saber exactament què convé a cada parcel·la".

Producció de biomassa "a la Vall i per la Vall"

L'altra línia d'actuació fa referència a la producció de biomassa forestal. Segons Guillem Pastoret, l'objectiu és determinar els costos de producció de biomassa en les propietats privades de la Vall en situacions diferents. Aquest estudi no començarà fins a l'estiu, però ja s'ha determinat que s'estudiaran cinc parcel·les diferents les espècies d'avellaner, pi i arbres caducifolis. Les proves consistiran en produir combustible amb plantejaments d'aprofitament diferents.

Un cop produït el combustible, "caldrà veure si és viable la comercialització d'estella forestal o no a la Vall". Segons apunta, l'associació té intenció de produir biomassa pensant en l'àmbit més estrictament local "ja que en la comercialització i distribució de l'estella forestal un cost important és el transport".

Segons Pastoret, la disposició a col·laborar dels propietaris ha estat clau per tirar endavant el projecte, "però sobretot perquè han permès que des de l'associació es dirigissin les actuacions, la tria de les parcel·les i els quins mitjans". A més, també es compta amb la col·laboració d'entitats com els ADF que han deixat part de la maquinària per poder treballar.

El projecte té un pressupost total de 46.000 euros participat en una part per l'associació de propietaris però dotat amb un ajut de l'Obra Social de Catalunya Caixa de 30.000 euros.

Recopilar coneixement per tenir més força davant l'administració

Durant les últimes dècades, la rendibilitat al món rural de les activitats agràries i forestals ha anat a la baixa i s'han anat abandonant les finques rurals. Pastoret explica com abans totes les cases estaven habitades i tenien personal per treballar, però "ara queden molt pocs ramaders que haurien de gestionar la mateixa superfície". Això ha suposat que es deixessin de sembrar moltes terres, i moltes parcel·les han anat quedant abandonades i s'ha perdut la seva capacitat productiva.

Guillem Pastoret ha explicat que amb el projecte no només es pretén recuperar les parcel·les sinó que també "volem començar a posar una base de coneixement per poder decidir quines actuacions fem a les terres". Al secretari de l'associació tampoc se li escapa que amb la recopilació de dades es podrà fer "més força" davant l'administració amb l'objectiu de convèncer que "és necessari" destinar recursos a les pastures que fins ara no han arribat.