El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, que abasta més de 8.000 hectàrees, va ser una realitat l'estiu de l'any passat. D'ençà d'aleshores, però, més enllà de la seva creació, s'ha avançat poc. I això és el que critiquen els vuit ajuntaments que en formen part, i que avui s'han reunit -per primera vegada- d'ençà que se'n va aprovar la llei.
La trobada ha reunit en una sola taula sis alcaldes (els de Torroella, Pals, Palau-sator, Fontanilles, Bellcaire d'Empordà i Ullà) i els regidors de Medi Ambient dels altres dos pobles (l'Escala i Gualta). D'aquests municipis, a quatre hi governa CiU, a dos el PSC, i els restants són d'ERC i d'independents.
Els ajuntaments han decidit fer front comú per desbloquejar la situació i, per això, ells mateixos han decidit redactar-se el pla d'usos i gestió del parc natural (tasca que correspon a la Generalitat). "Tirar endavant aquest document no es pot demorar més, i tots estem d'acord en què això s'ha de fer des del territori", ha explicat l'alcalde de Torroella de Montgrí.
Per això, els municipis crearan una comissió de treball que redactarà el pla d'usos, i que tindrà en compte els diferents sectors i les particularitats de cada poble. "Quan diem que s'ha d'escoltar el territori no ens referim només als ajuntaments, sinó també a col·lectius com ara els caçadors o els agricultors", ha precisat Jordi Cordón.
Els ajuntaments asseguren que creuen en el parc natural i, per això, han decidit deixar enrere "les batalletes particulars" -en paraules de Cordón- que hi va haver durant el procés de creació, i també les discrepàncies amb l'anterior Govern tripartit. "El parc va néixer coix, però avui la delimitació és la que és i l'hem d'acceptar; ara es tracta de marcar un punt i apart i tirar endavant conjuntament", ha sentenciat l'alcalde de Torroella de Montgrí.
Aposta ferma
"Considerem que se'ns ha d'escoltar a tots i a cadascun de nosaltres, perquè fins ara no se'ns ha tingut gaire en consideració", ha dit Jordi Cordón. L'alcalde també ha dit que, en els propers dies, faran saber la seva decisió al Departament d'Agricultura i ha reclamat "una aposta ferma" per part de la Generalitat per desbloquejar la situació.
En aquest punt, Cordón ha afegit que encara no saben si el Govern destinarà o no diners per al parc natural aquest 2012, i ha lamentat que la zona protegida no tingui ni director ni òrgans de gestió. "Hem d'apretar i ser conscients que la Generalitat s'ha d'implicar, perquè no n'hi ha prou amb crear un parc amb documentació, sinó que també s'hi han d'aportar recursos econòmics i personal per mantenir-lo", ha declarat.
Els vuit municipis s'han emplaçat per a una propera reunió, on cadascun portarà un esbós de quins haurien de ser els usos permesos i els que no. A l'hora de redactar el pla, els ajuntaments parlen sempre de constituir una comissió tècnica, i no un consorci. "perquè això ja implica parlar de pressupostos, i tots som conscients de les limitacions que tenen els ajuntaments", diu Cordón.
Més de 8.000 hectàrees
El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va començar a gestar a finals del 2005, quan l'aleshores Departament de Medi Ambient va presentar-ne l'avantprojecte, i va ser una realitat el 13 de maig del 2010, quan el Parlament de Catalunya en va aprovar la creació. En total, comprèn una superfície total de 8.192,19 hectàrees. D'aquestes, un 77% (6.155) són terrestres, i el 23% restant (2.037) marines.
Per municipis, més de la meitat de l'àmbit terrestre (un 55%) abraça el terme municipal de Torroella de Montgrí, i el restant es reparteix entre els pobles de Pals (7%), Bellcaire d'Empordà (6%), l'Escala (4%), Palau-sator, Ullà, Fontanilles (un 1% cadascun) i Gualta (0,1%).
L'àmbit del parc natural té diferents graus de protecció. Inclou dues reserves naturals parcials (una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter); una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris.
La trobada ha reunit en una sola taula sis alcaldes (els de Torroella, Pals, Palau-sator, Fontanilles, Bellcaire d'Empordà i Ullà) i els regidors de Medi Ambient dels altres dos pobles (l'Escala i Gualta). D'aquests municipis, a quatre hi governa CiU, a dos el PSC, i els restants són d'ERC i d'independents.
Els ajuntaments han decidit fer front comú per desbloquejar la situació i, per això, ells mateixos han decidit redactar-se el pla d'usos i gestió del parc natural (tasca que correspon a la Generalitat). "Tirar endavant aquest document no es pot demorar més, i tots estem d'acord en què això s'ha de fer des del territori", ha explicat l'alcalde de Torroella de Montgrí.
Per això, els municipis crearan una comissió de treball que redactarà el pla d'usos, i que tindrà en compte els diferents sectors i les particularitats de cada poble. "Quan diem que s'ha d'escoltar el territori no ens referim només als ajuntaments, sinó també a col·lectius com ara els caçadors o els agricultors", ha precisat Jordi Cordón.
Els ajuntaments asseguren que creuen en el parc natural i, per això, han decidit deixar enrere "les batalletes particulars" -en paraules de Cordón- que hi va haver durant el procés de creació, i també les discrepàncies amb l'anterior Govern tripartit. "El parc va néixer coix, però avui la delimitació és la que és i l'hem d'acceptar; ara es tracta de marcar un punt i apart i tirar endavant conjuntament", ha sentenciat l'alcalde de Torroella de Montgrí.
Aposta ferma
"Considerem que se'ns ha d'escoltar a tots i a cadascun de nosaltres, perquè fins ara no se'ns ha tingut gaire en consideració", ha dit Jordi Cordón. L'alcalde també ha dit que, en els propers dies, faran saber la seva decisió al Departament d'Agricultura i ha reclamat "una aposta ferma" per part de la Generalitat per desbloquejar la situació.
En aquest punt, Cordón ha afegit que encara no saben si el Govern destinarà o no diners per al parc natural aquest 2012, i ha lamentat que la zona protegida no tingui ni director ni òrgans de gestió. "Hem d'apretar i ser conscients que la Generalitat s'ha d'implicar, perquè no n'hi ha prou amb crear un parc amb documentació, sinó que també s'hi han d'aportar recursos econòmics i personal per mantenir-lo", ha declarat.
Els vuit municipis s'han emplaçat per a una propera reunió, on cadascun portarà un esbós de quins haurien de ser els usos permesos i els que no. A l'hora de redactar el pla, els ajuntaments parlen sempre de constituir una comissió tècnica, i no un consorci. "perquè això ja implica parlar de pressupostos, i tots som conscients de les limitacions que tenen els ajuntaments", diu Cordón.
Més de 8.000 hectàrees
El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va començar a gestar a finals del 2005, quan l'aleshores Departament de Medi Ambient va presentar-ne l'avantprojecte, i va ser una realitat el 13 de maig del 2010, quan el Parlament de Catalunya en va aprovar la creació. En total, comprèn una superfície total de 8.192,19 hectàrees. D'aquestes, un 77% (6.155) són terrestres, i el 23% restant (2.037) marines.
Per municipis, més de la meitat de l'àmbit terrestre (un 55%) abraça el terme municipal de Torroella de Montgrí, i el restant es reparteix entre els pobles de Pals (7%), Bellcaire d'Empordà (6%), l'Escala (4%), Palau-sator, Ullà, Fontanilles (un 1% cadascun) i Gualta (0,1%).
L'àmbit del parc natural té diferents graus de protecció. Inclou dues reserves naturals parcials (una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter); una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris.
