Els dos agents de la Guàrdia Civil investigat per detenir il·legalment l'exregidor de Seguretat de Portbou (Alt Empordà), Francisco Ábalos, per negar-se a identificar-se el 7 de juliol del 2018 estan a un pas d'anar a judici. L'Audiència de Girona ha estimat el recurs de l'acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, i ha revocat l'arxiu del jutjat d'instrucció 5 de Figueres. L'Audiència conclou que les "versions contradictòries" no són "suficient motiu" per arxivar i subratlla que "valorar la credibilitat" dels testimonis correspon al tribunal que jutgi al cas. L'Audiència ordena al jutjat que dicti la interlocutòria de continuació del procediment i "doni l'oportunitat" a les parts de formular l'escrit d'acusació.
Era el segon cop que el jutjat d'instrucció arxivava el cas. La primera vegada, l'Audiència de Girona ja va estimar els recurs presentat pel lletrat de l'acusació particular, Carles Monguilod, al qual es va adherir la fiscalia i va ordenar reobrir la investigació. Aleshores, l'Audiència subratllava que el jutjat va arxivar el cas sense practicar les diligències necessàries, tot i que la detenció tal i com es va denunciar podria ser "potser innecessària".
Un cop revocat l'arxiu, el jutjat instructor va prendre declaració als implicats i als testimonis de l'arrest però, un cop acabada la instrucció, va tornar a dictar interlocutòria de sobreseïment. El jutjat d'instrucció 5 de Figueres argumentava que de la declaració dels dos guàrdies civils es desprenia "de forma palmària" que van actuar guiats "per la legítima creença" que podien detenir l'aleshores regidor per la comissió d'un delicte de desobediència, a més de la negativa a identificar-se que seria una infracció administrativa de la 'Llei mordassa'.
A més, el jutjat exposava que en aquest cas hi ha hagut "denúncies creuades" (el mateix jutjat va absoldre el regidor argumentant que negar-se a identificar-se no és delicte) amb "declaracions contradictòries" en relació a la detenció. En aquest sentit, el jutjat posava en dubte la credibilitat del testimoni de dos treballadors de l'ajuntament que van veure la trifulga afirmant que no podia ser "objectiva i imparcial" perquè eren "subordinats directes" de l'aleshores regidor.
Un cop revocat l'arxiu, el jutjat instructor va prendre declaració als implicats i als testimonis de l'arrest però, un cop acabada la instrucció, va tornar a dictar interlocutòria de sobreseïment. El jutjat d'instrucció 5 de Figueres argumentava que de la declaració dels dos guàrdies civils es desprenia "de forma palmària" que van actuar guiats "per la legítima creença" que podien detenir l'aleshores regidor per la comissió d'un delicte de desobediència, a més de la negativa a identificar-se que seria una infracció administrativa de la 'Llei mordassa'.
A més, el jutjat exposava que en aquest cas hi ha hagut "denúncies creuades" (el mateix jutjat va absoldre el regidor argumentant que negar-se a identificar-se no és delicte) amb "declaracions contradictòries" en relació a la detenció. En aquest sentit, el jutjat posava en dubte la credibilitat del testimoni de dos treballadors de l'ajuntament que van veure la trifulga afirmant que no podia ser "objectiva i imparcial" perquè eren "subordinats directes" de l'aleshores regidor.
Finalment, el jutjat assegurava que no es podia descartar el "mòbil espuri" en la denúncia interposada per Ábalos. El magistrat argumentava que "és ben coneguda" la "complexa situació política actual a Catalunya" que fa que "a molts consistoris municipals s'imposin tesis que, entre altres extrems, pretenen l'expulsió de territori català dels funcionaris públics espanyols, i singularment dels de la Guàrdia Civil".
Recurs estimat
L'acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, va recórrer la interlocutòria d'arxiu a l'Audiència de Girona. L'advocat sostenia que hi ha "indicis clars" de la comissió dels delictes de detenció il·legal i lesions (causades quan van emmanillar el regidor) per part dels dos agents.
El lletrat qualificava "d'improcedent" l'argument del jutjat d'instrucció que apuntava a "un complot ordit per molts consistoris municipals" per "expulsar" funcionaris espanyols de territori català. "No cal dir que aquesta afirmació, a banda de gratuïta, ens sembla totalment fora de lloc per considerar que la denúncia del senyor Ábalos pugui tenir un mòbil espuri quan, per exemple, en cap moment s'han aflorat ni tan sols les seves fílies polítiques", apuntava Monguilod que afegia que l'exregidor va ser gran part de la seva vida "un funcionari públic espanyol, en concret del Cos Nacional de Policia".
El lletrat qualificava "d'improcedent" l'argument del jutjat d'instrucció que apuntava a "un complot ordit per molts consistoris municipals" per "expulsar" funcionaris espanyols de territori català. "No cal dir que aquesta afirmació, a banda de gratuïta, ens sembla totalment fora de lloc per considerar que la denúncia del senyor Ábalos pugui tenir un mòbil espuri quan, per exemple, en cap moment s'han aflorat ni tan sols les seves fílies polítiques", apuntava Monguilod que afegia que l'exregidor va ser gran part de la seva vida "un funcionari públic espanyol, en concret del Cos Nacional de Policia".
Continuar el procediment
La secció tercera de l'Audiència de Girona dona la raó a Monguilod i revoca l'arxiu. A la interlocutòria, el tribunal subratlla que l'existència de "versions contradictòries" no és suficient per decidir no anar a judici i conclou que el jutjat d'instrucció 5 fa "una valoració de la credibilitat dels testimonis sobre la base d'apreciacions subjectives pròpies de la fase d'enjudiciament considerant que els testimonis van poder voler perjudicar als agents, per la seva dependència laboral amb Ábalos, i que aquest últim ho va voler fer per raons polítiques".
"No es pot, en aquesta fase instructora, efectuar valoracions sobre la credibilitat dels testimonis atribuint-se el jutjat funcions que són competència exclusiva de l'òrgan d'enjudiciament", argumenta l'Audiència.
Per això, i tenint en compte que, segons el criteri de l'Audiència de Girona, existeix "una base suficient per sustentar la possible comissió per part dels agents dels delictes que els hi atribueixen", el tribunal estima el recurs, deixa sense efecte l'arxiu del cas, ordena al jutjat que dicti interlocutòria de continuació del procediment i que les acusacions formulin escrit d'acusació, el pas previ per arribar a judici.
"No es pot, en aquesta fase instructora, efectuar valoracions sobre la credibilitat dels testimonis atribuint-se el jutjat funcions que són competència exclusiva de l'òrgan d'enjudiciament", argumenta l'Audiència.
Per això, i tenint en compte que, segons el criteri de l'Audiència de Girona, existeix "una base suficient per sustentar la possible comissió per part dels agents dels delictes que els hi atribueixen", el tribunal estima el recurs, deixa sense efecte l'arxiu del cas, ordena al jutjat que dicti interlocutòria de continuació del procediment i que les acusacions formulin escrit d'acusació, el pas previ per arribar a judici.
