Un estudi ha analitzat 99 indicadors de les 52 capitals de província espanyoles elaborar el primer índex de mobilitat sostenible i ha situat Girona com la capital amb una millor estructura del territori, és a dir, desenvolupament urbà, cobertura de transport públic i logística urbana i interurbana.
La segueix Barcelona, que en termes generals surt més ben posicionada que Madrid, i que, segons l'exalcalde Jordi Hereu, que ha presentat l'informe, té el repte d'integrar les noves modalitats de transport i la tecnologia a la mobilitat de la ciutat i alhora, prendre decisions en clau de ''regió'' més enllà de l'àrea metropolitana. L'índex vol ser una eina ''viva'' per convertir-se en un observatori de la mobilitat.
Girona, doncs, lidera la dimensió que avalua la xarxa de transport públic, de carril bici i altres aspectes de la ciutat, seguida de Barcelona i Sevilla. Madrid se situa en quarta posició, mentre que Lleida a la cinquena.
Barcelona és la primera capital catalana i la tercera espanyola en oferta de serveis de mobilitat, en un rànquing on Madrid no hi apareix. Girona també està ben posicionada, al tercera, en qualitat de l'aire, després de Vitoria i Burgos, en un rànquing de 15 que tanca Tarragona i on Madrid i Barcelona no s'hi aconsegueixen fer un lloc, mentre que Barcelona apareix com la segona capital amb una millor gestió i governança de les mesures reguladores i el pressupost que es destina en aquest àmbit. Laura Moreno, autora de l'estudi, ha reconegut que en la ''guerra de capitals'', Barelona surt en termes generals, millor posicionada que Madrid però ha volgut posar en valor el ''rendiment'' d'altres ciutats
Aquestes són les principals dades del primer índex de mobilitat sostenible que ha elaborat Idencity amb la col·laboració de diferents entitats relacionades amb el transport i la mobilitat que pretén ser un observatori perquè cada ciutat elabori les seves propostes i prengui diferents mesures.
Segons Moreno, l'informe recull dotze mesos de feina que permeten concloure les oportunitats de millora de les ciutats i també els seus reptes. Segons l'informe, les 52 capitals se situen entre el 40 i el 60% del rendiment en els diferents aspectes valorats i per tant, conclou que es pot millorar però s'està actualment en una franja intermèdia. Per Moreno, les grans capitals ''flaquegen'' sobretot en temes de sostenibilitat ambiental, és a dir, qualitat de l'aire, i a l'hora tenen majors ''desafiaments'' perquè han de gestionar unes infraestructures més grans per a més densitat de població.
L'excalcalde de Barcelona i expert en mobilitat, Jordi Hereu, ha destacat les fortaleses de Barcelona en aspectes com l'estructura física o la governança, perquè creu que és una ciutat densa, cohesionada, amb barreja d'usos. En canvi, defensa que un dels principals reptes que té la ciutat és l'ús de les noves tecnologies en les noves formes de mobilitat, a més de la sostenibilitat. Considera que els nous sistemes de mobilitat, sobretot de vehicles compartits, per exemple, s'han d'incorporar en els plans de mobilitat futurs perquè assegura que ''poden donar molts serveis'' si es converteixen en un element més de la xarxa intermodal, sobretot, diu, si es tracta des d'una vessant ''metropolitana'' i no tant municipal. En aquest sentit, demana que l'estratègia de mobilitat de Barcelona agafi un caire ''regional'' més enllà de l'àrea metropolitana.
L'estudi recorda, per exemple, que el temps que es perd per culpa de la congestió es tradueix en un cost de 175,5 MEUR a Barcelona cada any, i en temps, suposen 119 hores per persona al volant, cosa que suposa 14 dies laborables. Xifren també en 840 MEUR les pèrdues associades als embussos de trànsit pel conjunt de les empreses espanyoles.
Aquestes són les principals dades del primer índex de mobilitat sostenible que ha elaborat Idencity amb la col·laboració de diferents entitats relacionades amb el transport i la mobilitat que pretén ser un observatori perquè cada ciutat elabori les seves propostes i prengui diferents mesures.
Segons Moreno, l'informe recull dotze mesos de feina que permeten concloure les oportunitats de millora de les ciutats i també els seus reptes. Segons l'informe, les 52 capitals se situen entre el 40 i el 60% del rendiment en els diferents aspectes valorats i per tant, conclou que es pot millorar però s'està actualment en una franja intermèdia. Per Moreno, les grans capitals ''flaquegen'' sobretot en temes de sostenibilitat ambiental, és a dir, qualitat de l'aire, i a l'hora tenen majors ''desafiaments'' perquè han de gestionar unes infraestructures més grans per a més densitat de població.
L'excalcalde de Barcelona i expert en mobilitat, Jordi Hereu, ha destacat les fortaleses de Barcelona en aspectes com l'estructura física o la governança, perquè creu que és una ciutat densa, cohesionada, amb barreja d'usos. En canvi, defensa que un dels principals reptes que té la ciutat és l'ús de les noves tecnologies en les noves formes de mobilitat, a més de la sostenibilitat. Considera que els nous sistemes de mobilitat, sobretot de vehicles compartits, per exemple, s'han d'incorporar en els plans de mobilitat futurs perquè assegura que ''poden donar molts serveis'' si es converteixen en un element més de la xarxa intermodal, sobretot, diu, si es tracta des d'una vessant ''metropolitana'' i no tant municipal. En aquest sentit, demana que l'estratègia de mobilitat de Barcelona agafi un caire ''regional'' més enllà de l'àrea metropolitana.
L'estudi recorda, per exemple, que el temps que es perd per culpa de la congestió es tradueix en un cost de 175,5 MEUR a Barcelona cada any, i en temps, suposen 119 hores per persona al volant, cosa que suposa 14 dies laborables. Xifren també en 840 MEUR les pèrdues associades als embussos de trànsit pel conjunt de les empreses espanyoles.
