Els fets es remunten a l'estiu quan Juana Dolores Martínez González decideix entregar l'acta de regidora a causa, segons relata, de les pressions del partit perquè la seva parella és immigrant. La sentència reconeix que va existir la conversa telefònica entre l'exregidora i Anglada però considera que "no queda acreditat" que en aquesta conversa Anglada amenacés Martínez.
El tribunal entén que la frase que provoca la denúncia de l'exregidora -"si vols viure tranquil·la i en pau entrega les actes"- no és constitutiva d'una amenaça per sí sola i que depèn del context en què es pronunciï.
En la segona part de la denúncia, Martínez afirmava que hi havia hagut una conversa entre Anglada i un periodista on també se l'amenaçava. Martínez assegurava que havia estat el mateix periodista que li havia explicat el contingut a ella. Segons va fer constar en la denúncia l'exregidora, Anglada li havia comentat al periodista que a l'entorn del partit hi havia "caps rapats" que li podien "trencar les cames" tant a ella com a Carles Bonet si no entregaven les actes.
En aquest cas, la sentència remarca que aquesta frase sí constituiria una amenaça però assegura que no s'ha pogut confirmar. La sentència assenyala que Martínez podria haver citat com a testimoni al periodista que assegurava li havia traslladat el contingut de la conversa amb Anglada però que no ho va fer, tot i conèixer que estava en el seu dret. A més, també es remarca en la sentència que la declaració de l'exregidora és l'única prova que sosté les amenaces que denuncia i que, a més, existeix una "relació prèvia" entre denunciant i denunciat i que això introdueix elements subjectius.
El jutge entén que no hi ha cap prova que pugui demostrar que les amenaces són reals i, a més, reconeix que hi ha "una situació d'enfrontament" entre ambdós i que, per tant, no pot donar més credibilitat a una versió que a l'altra. La sentència també detalla que Martínez es contradiu quan exposa els motius de la denúncia davant dels Mossos i quan declara, posteriorment, en seu judicial.
Per això, la sentència absolt el president del partit d'un delicte d'amenaces. La decisió no és ferma i es pot presentar un recurs d'apel·lació en els pròxims cinc dies.
El tribunal entén que la frase que provoca la denúncia de l'exregidora -"si vols viure tranquil·la i en pau entrega les actes"- no és constitutiva d'una amenaça per sí sola i que depèn del context en què es pronunciï.
En la segona part de la denúncia, Martínez afirmava que hi havia hagut una conversa entre Anglada i un periodista on també se l'amenaçava. Martínez assegurava que havia estat el mateix periodista que li havia explicat el contingut a ella. Segons va fer constar en la denúncia l'exregidora, Anglada li havia comentat al periodista que a l'entorn del partit hi havia "caps rapats" que li podien "trencar les cames" tant a ella com a Carles Bonet si no entregaven les actes.
En aquest cas, la sentència remarca que aquesta frase sí constituiria una amenaça però assegura que no s'ha pogut confirmar. La sentència assenyala que Martínez podria haver citat com a testimoni al periodista que assegurava li havia traslladat el contingut de la conversa amb Anglada però que no ho va fer, tot i conèixer que estava en el seu dret. A més, també es remarca en la sentència que la declaració de l'exregidora és l'única prova que sosté les amenaces que denuncia i que, a més, existeix una "relació prèvia" entre denunciant i denunciat i que això introdueix elements subjectius.
El jutge entén que no hi ha cap prova que pugui demostrar que les amenaces són reals i, a més, reconeix que hi ha "una situació d'enfrontament" entre ambdós i que, per tant, no pot donar més credibilitat a una versió que a l'altra. La sentència també detalla que Martínez es contradiu quan exposa els motius de la denúncia davant dels Mossos i quan declara, posteriorment, en seu judicial.
Per això, la sentència absolt el president del partit d'un delicte d'amenaces. La decisió no és ferma i es pot presentar un recurs d'apel·lació en els pròxims cinc dies.
