Natàlia Carbó Zea/Girona.- Any 1974, Seattle. Els Allbright no viuen bons moments des que el cap de família Ernt Allbright va estar a la guerra de Vietnam. El van disparar i el van fer presoner. A la Cora i a la Leni, la seva dona i filla, no els va anar bé el temps que van viure sense ell. Van estar una temporada caminant sense rumb, movent-se d'una ciutat a una altra i canviant de feina contínuament. Quan l’Ernt va tornar a casa amb prou feines el reconeixien. S'havia convertit en un home esquerp, irritable i distant. Van seguir donant voltes, ja que era incapaç de mantenir una feina i res anava com ell volia.
A això se suma la situació política convulsa del país; Estats Units està dividit després de la guerra. La història fa un gir quan l’Ernt rep una carta del pare del Bo Harlan, amic i company a la guerra, que va morir a Vietnam. Li ha deixat la seva casa i terres a Alaska. L’Ernt ho pren com l'oportunitat per començar des de zero. Amb una casa pròpia, en un lloc on poden ser autosuficients, conrear verdura, caçar i ser lliures. Viure una vida més senzilla allunyats de tot.
Un cop allà, sembla que Alaska serà la solució per a la família. Es troben amb una cabana i les seves terres abandonades. Hauran de proveir-se i condicionar-ho tot abans que arribi el dur hivern. La petita comunitat de Kaneq està formada per homes lluitadors on destaquen dones molt fortes i referents per als seus habitants. Des del primer moment oferiran ajuda a la família perquè aprenguin el bàsic per sobreviure durant l'hivern. L'esperança de la Leni, amb tretze anys, que la seva família pugui per fi ser feliç acabarà quan la neu i les hores de llum tot just arribin a sis al dia. Amb la foscor glacial i el cru hivern el caràcter de l’Ernt torna a enfosquir-se. L'alcohol i la violència són protagonistes de nou i una amenaça per a la Cora i la Leni. Més soles que mai, es troben atrapades per l'entorn i la seva situació econòmica.
“La Leni va sacsejar el cap mentre l'envaïa una tristesa que ja coneixia. Mai no seria capaç d'explicar-li com et sents quan creixes al costat d'un pare que de vegades et fa por i una mare que l'estima massa i que l'obliga a demostrar-li quant l'estimava a ella de maneres perilloses.”
És un narrador omniscient en tercera persona qui ens explica cronològicament com la Leni i la seva família sobreviuen en aquesta terra inhòspita. En comptades ocasions durant la trama apareix un altre narrador també en tercera persona, des del punt de vista de Mathew, un amic de la Leni de la seva mateixa edat. El ritme és pausat la major part del temps, on coneixem els primers anys de la família a Kaneq i com aprenen a sobreviure. És ja en l'últim terç de la història en què tot es precipita, i passa molt en l'espai d'uns pocs anys. La primera part, més monòtona i a la qual li costa una mica avançar desemboca en una última on les emocions abunden. Hannah fa ús d'una prosa clara i descriptiva, amb un estil directe.
Uns personatges ben definits i desenvolupats aporten cos a la trama. El pes de la història recau en dos personatges, la Leni com a gran protagonista, i la seva mare Cora. Destaca la força de la Leni per sobreviure malgrat les circumstàncies adverses des de ben petita, i el gran amor que es construeix al llarg dels anys entre mare i filla. Això convertirà a la Cora i a la Leni en dos supervivents.
Els temes que tracta la novel·la són la violència contra la dona en una època molt diferent de l'actual, i la supervivència en un territori amb un clima en contra dins d'una comunitat petita. El lector és testimoni d'una relació de parella tòxica, d'amor odi, en què el pare perd els nervis i la mare sembla de vegades que l'ajuda a fer-ho; si més no aquesta és la visió que té la petita. Un amor malaltís i retorçat que uneix als seus pares. Un dels punts forts de Tornaràs a Alaska és l'ambientació. Descobrim una Alaska tan bella, amb aquest cel que adquireix una intensa tonalitat entre lavanda i rosa, i tan dura a l’hora. I amb uns habitants sonats, eterns i extrems d'un estat que no s'assembla a cap altre, en un paratge majestuós.
“Aquest estat, aquesta terra, no s'assembla a cap altra. És bellesa i és horror; és la salvació i la destrucció. Aquí, on sobreviure és una elecció que s'ha de fer una vegada i una altra, en el lloc més salvatge d'Amèrica, al límit de la civilització, on l'aigua et pot matar en totes les formes, descobreixes qui ets.”
En definitiva, Tornaràs a Alaska és una història de supervivència, no només d'una família en un territori inhòspit sinó també d'una mare i d’una filla atrapades en una llar tòxica i nociva. Una muntanya russa d'emocions que no dubto a recomanar.
