Marc Estarriola.- Rosa dels Vents porta una nova entrega en català de la saga Els Pilars de la Terra de Ken Follett que en aquesta ocasió transcorre entre els anys 1790 i inicis del 1800 sota el títol de "L'armadura de la llum". Aquesta novel·la és sens dubte un dels seus treballs millor documentats de tots, narrant l'acció alhora que presenta nombrosos fets històrics d'aquella època.
El llibre aborda de manera destacada els inicis de la revolució industrial a Anglaterra, amb especial atenció a la mecanització de la indústria tèxtil i el malestar que va generar entre uns treballadors que feien jornades de 8 hores de dilluns a divendres i de 12 hores el dissabte. L'explotació laboral, l'augment de la desigualtat social entre classes i la transformació de les comunitats rurals cap a un model urbà, centren bona part de la trama ubicada a Kingsbridge.
Follett també introdueix elements polítics que juguen un paper important, com l'impacte de la Revolució Francesa (1789) en la societat britànica i la por que tenen els governants que hi hagi contagi d'idees provinents del que fins aleshores era un país monàrquic. També parla sobre la repressió del reformisme polític a Anglaterra, amb lleis contra sindicats, protestes i llibertats d'expressió. El debat sobre els drets civils, el sufragi i la representació política, especialment entre classes populars i, finalment, el paper del poder judicial i l'aristocràcia en la preservació de l'ordre establerts.
L'autor, no content amb tot això, també introdueix els elements bèl·lics d'aleshores com la guerra revolucionària francesa, les guerres napoleòniques (1803-18115), la forma en què els enfrontaments van servir de motor de canvis socials amb reclutaments, pressió fiscal i escassetats així com la rivalitat entre Anglaterra i França.
Tot aquest còctel històric serveix de base a Follett per desgranar una història amb els seus habituals personatges plens de carisma i personalitats ben definides però que, per primera vegada, es podria dir que no ha aconseguit el seu objectiu habitual de mantenir al lector enganxat. L'autor no ha gaudit de la seva habitual llibertat narrativa al trobar-se encotillat per uns fets històrics que no ha volgut (ni pogut) modificar.
És sens dubte el seu treball més meticulós i fidedigne en l'àmbit històric, però l'extensa documentació i treball de camp previ li ha negat la possibilitat d'inventar-se situacions o trames interessants. Si bé és cert que algú amb poc coneixement d'aquella època pot trobar apassionant la lectura perquè aprendrà moltes coses d'un període convuls de la història europea, els que els que ja l'han estudiat prèviament s'avorriran supinament.
Un exemple de tot plegat són els passatges on els personatges principals lluiten a la batalla de Waterloo contra Napoleó. És sens dubte un d'aquells moments que hom pot llegir en diagonal o directament saltar-se pàgines.
En resum, L'armadura de la llum és un molt bon treball de documentació on es poden aprendre moltes coses amb uns personatges adorables que, segons com, pot semblar una còpia de Middlemarch de George Eliot descafeïnada.
