Margaret Atwood presenta a "Ojo de gato" el seu relat més autobiogràfic amb òbvies llicències literàries que serveixen per confondre al lector entre el seu "jo" real i el fictici. En aquesta publicació, que va sortir a la llum el 1988 i que Salamandra ha reeditat en castellà, l'autora presenta a la pintora Elaine Risley que torna al seu Canadà natal per a presentar una exposició retrospectiva de la seva carrera pictòrica.
A partir d'aquí el llibre combina passatges de la infantesa i adolescència de Risley amb el present, la qual cosa serveix per a entendre el caràcter de la protagonista i què li ha passat durant una infància feliç amb els progenitors i germà però infernal a l'escola i l'institut amb les amigues.
Elaine va començar amb males companyies tenint com a amigues aquell tipus de noies de caràcter abusiu que diuen ser les teves alidades però que només et volen al seu costat per riure's de tu i tenir-te de mascota.
La lluita feminista, les relacions tòxiques, el suïcidi, són alguns dels temes que Atwood toca al llarg de tota una història molt ben escrita però que no enganxa. De fet, només la destresa de l'autora aconsegueix mantenir al lector amb ganes de seguir llegint.
Margaret Atwood té una manera de narrar on les històries floten damunt les pàgines i t'aconsegueixen immergir directament en l'acció. Tret d'això, "Ojo de gato" és una lectura total i absolutament prescindible.
