Hisashi Kashiwai presenta una obra que gira entorn els records que van lligats al sabor. Diuen que el major gran plaer de la vida és poder menjar i aquesta és una sensació que s'accentua amb el pas dels anys. No és casualitat doncs, que els comensals de "Els misteris de la cuina dels Kamogawa" siguin adults (la majoria sexagenaris) que busquen recordar les sensacions lligades a menjars determinats de tems pretèrits.
Aquest és un llibre carregat de tradició culinària, la mateixa que traspua la ciutat de Kyoto, que sembla no haver evolucionat com altres metròpoli com Tòquio. Kamogawa és un restaurant que apareix anunciat en una revista de gastronomia que compta amb una línia de text i no ofereix informació detallada com ara el número de telèfon o l'adreça. La primera de les aventures dels seus clients és localitzar-lo per, seguidament, oferir informació a la filla del cuiner sobre què estan buscant.
Resultarà interessant per alguns descobrir com Salvador Dalí va dibuixar l'etiqueta del Château Mouton Rothschild del 1958. Aprofundir en aquest encàrrec i conèixer més sobre la tradició que aquest celler porta desenvolupant des de la fi de la Segona Guerra Mundial és més que interessant.
Dividit en sis petits relats, tots segueixen la mateixa estructura amb dos capítols cada un i que semblaria s'ha emprat una plantilla per redactar-los. Localització del local, dinar, visita amb l'agència de detectius, comiat, retorn i tast del plat investigat. I així fins a sis vegades.
Seria fals dir que es tracta d'una gran obra de la literatura oriental, com també assegurar que serà un llibre inoblidable per qui el llegeixi. A diferència d'una gran recepta dels germans Roca, "Els misteris de la cuina dels Kamogawa" és un plat combinat que pots trobar en qualsevol restaurant de carretera o guingueta de la Costa Brava.
