L'aristòcrata Niklas Natt Och Dag posa punt i final a la seva trilogia sobre l'Estocolm del segle XVIII amb la publicació de 1795, editada per Salamandra en castellà i Proa en català, mostrant la part més fosca de la capital del regne de Suècia.
A dia d'avui no en queda pràcticament res d'aquella metròpoli bruta, pudent, classista i amb la mort esperant a cada cantonada. Resulta sorprenent com el seu autor, de classe benestant i que no ha viscut penúries al llarg de la seva vida s'hagi atrevit a plasmar les desventures de l'Estocolm de fa 300 anys a través dels ulls de la classe baixa.
Niklas descriu amb perícia les pudors d'una ciutat sense sistema de clavegueram, amb una pobresa extrema, sensesostre a cada cantonada i uns índex d'alcoholisme pels núvols que servien per oblidar i alhora donar calor durant els hiverns gèlids
. En aquell temps la capital tenia prop de 7.000 habitants i un miler de tavernes, semblant al barri de Taialà de Girona (el més obrer de la ciutat) on pràcticament tots els baixos de blocs i cases s'hi pot trobar un bar.
A 1795 es posa punt i final a les aventures d'Emil Winge i Mickel Cardell en la seva recerca a la desapareguda Anna Stina Knapp que, al seu torn, és perseguida per Tycho Ceton, el "dolent de la pel·lícula".
Si bé és cert que aquesta novel·la no manté el mateix nivell d'intensitat ni enganxa igual que les seves predecessores, les ànsies per concloure com acaba el camí dels seus personatges és suficient com per alimentar el desig d'arribar fins al final.
Notable treball del que ja és considerat la figura més destacada del noir i la novel·la històrica de Suècia amb traduccions a més de trenta idiomes dels seus relats.
