Què succeeix quan un director de cinema de renom decideix fer una pel·lícula pagada per una televisió pública plena de funcionaris i persones que sembla tenen idea de tot menys de cinema? La resposta es respon per si sola però Jair Domínguez ha volgut plasmar aquest desastre de proporcions descomunals en la seva darrera novel·la; "Allegro con fuoco".
El periodista i escriptor mostra la seva mala llet habitual mitjançant frases lapidàries i reflexions provocadores que no deixen de ser dards enverinats contra companys de professió i altres personatges del costumari català que han omplert hores de televisió.
Domínguez ha confessat en algunes entrevistes que aquest llibre el pot "deixar sense feina", i no li falta raó. Tanmateix posa en boca del protagonista, Killian Prats, opinions i reflexions amb que combreguen l'absoluta majoria dels ciutadans envers els funcionaris i la manera de treballar de la Corporació Catalana de Mitjans (CCM).
Aquesta paròdia a Domínguez li pot sortir cara (o no), però al lector li representarà una estona divertida, esbojarrada, que llegirà amb ulls esbatanats de sorpresa i amb la mandíbula desencaixada en una barreja d'horror i satisfacció.
