Ningú com Juan Ramón Biedma podia crear una novel·la negra on es barregen elements històrics, parapsicologia, ciències ocultes, misteri, crims i estraperlo. "Crisanta" és una barreja d'estils que conflueixen en un producte final de noblesa filòloga que endinsa el lector dins un món desconegut fins a la data en el panorama literari espanyol.
La narració té lloc a la Sevilla del 1936, una època fosca en la història peninsular sepultada pel fantasma de la Guerra Civil que havia esclatat feia uns pocs mesos i defineix els personatges alhora que els col·loca en bàndols enfrontats. Crisanta és una dona que es dedica a revendre al mercat negre art robat en cases particulars o a l'església. En aquesta ocasió l'objectiu és un tríptic de Jan Van Eyck sostret a Lepe.
En el seu camí per aconseguir-lo es creua amb companys de la Societat Espiritista de Sevilla, un grup de persones que es dediquen a perseguir esperits però que alhora lluiten amb els seus propis fantasmes.
Biedma presenta un thriller que neix de la trobada entre les històries marginals del cinema dels anys trenta, l'enigmàtic aire de les societats esotèriques britàniques del XIX i la reconstrucció de la rereguarda sevillana. "Crisanta" és terror, acció, ciència ficció i novel·la negra, tot en un. L'autor passa la mà per la cara a d'altres escriptors 'low cost' de moda com Juan Gómez-Jurado o bé Javier Castillo, uns aficionats comparats amb Biedma que promet emocions reals, fascinants, ben escrites i molt ben estructurades.
Que els seus llibres no siguin dels més venuts és, realment, cosa de bruixes.
