Marc Estarriola.- De ben segur, si tens subscripció a Netflix (o encara que no la tinguis), has sentit a parlar de la sèrie Outlander i, si has buscat una mica d'informació sabràs que es tracta de l'adaptació d'una saga escrita per la nord-americana Diana Gabaldon que va publicar la primera entrega el 1991.
L'escriptora va començar a escriure el 1988 i es va centrar en el gènere de la novel·la històrica al considerar que era molt més fàcil de desenvolupar i recopilar informació. Casualment, un episodi de la sèrie britànica Doctor Who li va donar la idea per a Outlander. Aquest narrava sobre un acompanyant del doctor situat al 1745 i no era altre que un jove de 17 anys escocès anomenat Jamie MacCrimmon, que li va servir per a inspirar-se en el personatge de James Fraser i ubicar temporalment la seva novel·la en aquella època i emplaçament geogràfic.
Outlander (o Forastera), narra la història de Claire Randall que viatja accidentalment en el temps del 1945 fins al 1743, aterrant en una escòcia medieval plena de violència, disputes territorials i avantpassats que ha sentit a parlar en els llibres d'història.
Gabaldon utilitza un estil narratiu excessivament descriptiu i té per costum entretenir-se en detalls irrellevants, fent de la lectura lenta i carregosa en molts passatges. Conscient de que s'encalla en foteses, prem l'accelerador i en dues línies provoca canvis temporals o d'ubicació que descol·loquen al lector. També dedica moltes pàgines a descriure la passió entre els dos protagonistes i les tòrrides escenes de sexe que en ocasions són més vainilla que una sèrie del Club Super 3.
És força alarmant també veure la constant violència de gènere i els abusos verbals de James envers Claire, a qui crida, insulta, menysprea, agredeix físicament i objectiva. Per la història quedaran frases com "vull portar-te al meu llit i utilitzar-te com una prostituta fins oblidar que existeixo". També són destacables les errades de traducció per part de Carmen Bordeu, flagrants i constants en un llibre publicat per primera vegada el 2014 en castellà i que ha tingut diverses reedicions i formats.
Gabaldon acaba deixant un final obert, però no en excés. Segurament l'autora no tenia intenció de continuar i no s'esperava l'èxit que va tenir, per la qual cosa va decidir reprendre les aventures de Claire i James sota ordre editorial. Enguany s'ha publicat la novena entrega de la saga i l'autora té 70 anys. Serà l'última aventura?
