Quan les dones van decidir ser escoltades

Títol: Mi historia
Autor: Emmeline Pankhurst
Editorial: Capitán Swing
Pàgines: 320
ISBN: 9788412457957
Compra aquest llibre

Marc Estarriola.- La sèrie Downton Abbey il·lustrava en la primera temporada com Sybil, una jove burgesa amb aires de revolucionaria, s'endinsava en un recompte de vots de les eleccions al Parlament. Allà, un grup de dones cridava "votes for women", la proclama històrica del moviment sufragista on les seves components eren conegudes com les 'suffragettes'. Entre totes elles destacava Emmeline Pankhurst, fundadora del partit WSPU (Unió Social i Política de les Dones de les sigles en anglès Women's Social and Political Union), que des del 1903 va començar a treballar per aconseguir que les dones poguessin votar.

Pankhurst explica amb detall com van ser ignorades per la societat britànica i, molt especialment, pel primer ministre H.H. Asquith, un home superb, misogin i arrogant que va intentar-ho tot per ofegar les proclames d'igualtat de les dones. Detingudes en desenes d'ocasions només per demanar audiència o voler entrar al Parlament, les dones de la WSPU van elevar el to de les seves protestes trencant vidres i cremant cases senyorials. Res de tot això va funcionar excepte un lleuger canvi de tendència entre els ciutadans, que cada dia simpatitzaven més amb les suffragettes.

És especialment punyent i dolorós llegir els passatges sobre la batalla a Downing Street, el Divendres Negre o com forçaven a menjar les dones en vaga de fam a la presó mitjançant tècniques horripilants com l'alimentació forçosa (intubades pels zeladors del centre penitenciari). "Mi historia" és una biografia avançada al seu temps que desgrana amb cruesa la retrògrada mentalitat de la societat d'antuvi. Pankhurst va morir el 1928, l'any on es va aconseguir el sufragi per a totes les dones majors de 21 anys, si bé la biografia que ens ocupa només narra fins la batalla davant el palau de Buckingham el 1914, previ a l'aturada de les reivindicacions per l'esclat de la I Guerra Mundial.

Com ella mateixa assegura, la seva és una història escrita "a la meitat de la batalla" però que espera serveixi per a donar "una impressió més clara de l'extenuant i desesperat conflicte" que els va tocar viure, deixant entreveure el valor, la força i la tenacitat de les dones.