Marc Estarriola-. "Lejos de Egipto" d'André Aciman segueix les ventures i desventures d'una família jueva molt unida —la de l'autor— durant 50 anys de residència a Alexandria, començant amb com van arribar procedents de Turquia el 1905 i acabant amb l'expulsió, durant la llarga onada d'antisemitisme i nacionalisme àrab que va seguir a la invasió de Suez el 1956.
Aciman qualifica el seu llibre de ser unes memòries, que bàsicament consisteix en un registre d'esdeveniments escrits a partir del coneixement personal de l'escriptor. A causa d'aquest element personal, al estar escrit tant sobre els altres com sobre un mateix, s'acosta més a la ficció que a qualsevol altra forma de prosa.
Allà hi apareixen personatges fanfarrons, cruels, racistes, classistes,.. és en general una família amb molt poca humanitat i que desperta animadversió constant. La lectura és farragosa i quan aconsegueixes comprendre la connexió entre els personatges que hi apareixen, Aciman decideix canviar la línia temporal i els personatges fent una barreja insalubre i desestructurada que mareja.
La seva poca extensió el fa apte per a consumir en petites dosis. No és el seu millor llibre ni tampoc ajudarà a comprendre d'on neix la seva narrativa. Però és una bona finestra per a viure aquella època convulsa d'Alexandria a través dels ulls d'una peculiar família jueva.
