Marc Estarriola.- La nova obra d'Anthony Doerr, 'Ciudad de las nubes' (Suma) és una gran oda a la literatura i posa el focus en com amb el pas dels segles s'han perdut milers i milers d'històries que possiblement avui dia serien considerats clàssics. La novel·la presenta a cinc personatges repartits per diversos espais temporals que res tenen a veure els uns amb els altres però, sorprenentment, Doerr aconsegueix unir-los i lligar les seves històries.
D'una banda trobem Zeno Ninis, un home de 80 anys que ajuda uns nens a representar una antiga obra grega en una biblioteca nord-americana l'any 2020, mentre que Seymour Stuhlman es troba a l'exterior de l'edifici carregant una bomba casolana amb intenció de fer-la esclatar. Més enrere en el temps, pels voltants del segle XV, Anna és una adolescent cristiana que viu dins les muralles de Constantinoble, mentre que Omeir és un jove turc a l'altra banda del recinte que intenta ocupar la ciutat (el darrer i gran setge del 1453 que va suposar la fi de l'imperi Romà a Orient). D'aquí, un salt al segle XXII on la petita Konstance viatja en una nau espacial a un planeta situat a anys llum d'una Terra destrossada pels humans.
I aquí comença la màgia; quan Doerr és capaç, amb una destresa increïble, d'unir a tots els personatges a través del fil conductor del mil·lenari text grec representat pels infants a la biblioteca.
Quan comences la lectura t'adones que tens al davant un prodigi d'enginyeria literària, com l'engranatge d'un rellotge Suís de gran precisió. La trama es desplega de forma sorprenent i el final et deixa amb el pols accelerat, la pell de gallina i llàgrimes als ulls. 'Ciudad de las nubes' és una marató d'emocions i un gran homenatge a totes aquelles persones anònimes que, al llarg de la història, han ajudat a transmetre, protegir i conservar el llegat literari que avui gaudim.
Puntuació: 5 sobre 5
