Marc Estarriola.- La darrera novel·la de Jonathan Franzen, 'Encrucijadas' (Salamandra), situa el lector davant una família nord-americana als anys 70 formada per un capellà d'una església Protestant (Russ Hildebrandt) que viu amb la seva dona (Marion) i els quatre fills (Clem, Becky, Perry i Jud). L'autor pren com a referència les seves experiències quan en l'adolescència va formar part d'una comunitat religiosa de joves que es reunien els diumenges per a enfortir llaços, aprendre ètica i treballar per a la comunitat. Tot sota la supervisió del capellà de torn.
A 'Encrucijadas' els personatges descobreixen com la vida que tenen no els acaba d'omplir. D'una banda Russ es queda meravellat d'una parroquiana que li desperta desig sexual i el du a qüestionar-se la seva fidelitat. Aquesta és una temàtica àmpliament tractada en la literatura nord-americana, des d'Arthur Dimmesdale fins a Tennessee Williams, on el protagonista es debat entre el camí recte o la decadència. Amb tot, la Marion tampoc és feliç; s'ha engreixat, es troba lletxa i poc desitjable mentre rememora el passat que va viure amb el seu primer amor i amant (amb un episodi al frenopàtic inclòs).
Els fills tampoc ho tenen fàcil. En Clem es qüestiona el futur a la universitat i la participació a la guerra del Vietnam, acció rebutjada pel seu pare que va ser objector de consciència a la Segona Guerra Mundial. La Becky no acaba d'encaixar enlloc malgrat ser la capitana de l'equip d'animadores i en Perry ven droga. El seu nexe d'unió és 'la Encrucijada', un club de diumenges on Russ i un altre jove capellà (Rick Ambrose), reuneixen a més d'un centenar de joves per convertir-se en una mena de boy-scouts amb litúrgia, pregàries i treballs a la comunitat.
'Encrucijadas' és una interessant visió de la societat americana d'aquella època i la manera en que les famílies d'aleshores feien front als problemes quotidians. La lectura és ràpida, amena i se situa en primera persona a través dels ulls de tots i cada un dels personatges. Franzen ha concebut la història com una trilogia però, tan de bo, que les següents publicacions tinguin a uns protagonistes nous perquè, aquest, són fastigosament tediosos.
Puntuació 4 sobre 5.
