Marc Estarriola.- Na Clara Tahoces presenta una mena d'assaig/biografia/novel·la a "El jardín de las brujas" que malauradament no acaba de copsar totes les expectatives. Principalment, l'argument és que no hi ha argument. Al finalitzar el llibre hi ha una nota on assegura que "malgrat l'obra que tens a els mans és una novel·la, hi ha dades rigorosament certes". Bé, doncs amb tota franquesa més que una novel·la traspua el ser un assaig de cap a peus amb elements puntuals de ficció.
Tahoces ha tirat d'arbre genealògic per parlar d'una seva avantpassada: la IX duquessa d'Osuna i la seva desgràcia: se li van morir set fills. Això pel que sembla la va tornar una persona fosca i amargada que va invertir la vida en construir un jardí ple d'elements fantàstics i simbòlics entorn la mort.
D'entrada l'argument és simple i Tahoces encadena desenes de pàgines parlant sobre la riquesa dels seus avantpassats enumerant noms quilomètrics. Ha volgut barrejar la investigació que va desenvolupar per redactar el llibre i pel mig narrar l'acció situada al segle XVIII.
El problema és que absolutament res és creïble i el fet de ficar-hi a Goya pel mig sembla més aviat una excusa per a ‘xulejar’. Si bé és cert que la duquessa tenia relació amb el pintor i li van encarregar quadres, també ho és que no podria resultar menys interessant, malgrat forma part de la trama.
Semblaria que Tahoces, a més d'inflar pàgines amb el relat, també el seu ego s'ha anat encebant. A estones sembla més interessada a explicar al món que és descendent de ducs i altres personatges històrics que en la seva vida han treballat i que, finalment, s'han arruïnat.
