Marc Estarriola.- La figura d'Hildegarda von Bingen (1908-1179) és una de les més destacades del clergat durant el segle XII i no va ser fins mitjans del segle XX que va ser presa en consideració pels teòlegs i historiadors. A ella se li atribueixen grans composicions musicals medievals (més d'una setantena), la creació d'un idioma desconegut (lingua ignota -llengua desconeguda-), il·luminacions plenes de colors amb simbologia pròpia i textos sobre les seves visions que no va començar a redactar fins als quaranta anys després de superar pors i prejudicis.
Hildegarda és a més una de les precursores del feminisme, cercant la igualtat entre homes i dones en la vida monacal. Ella mateixa va formar part d'un convent als vuit anys i esdevenir abadessa el 1136, iniciant grans canvis en la manera com les dones eren percebudes dins la comunitat eclesiàstica. Posteriorment va emprendre viatges de peregrinació on ensenyava la paraula de Déu, tasca que mai abans s'havia encomanat a una dona. També tenia coneixements de medicina, fet gens freqüent entre les dones de l'època, i molts peregrins s'apropaven al convent per rebre les seves atencions.
Anne Lise Marstrand-Jørgensen ha plasmat en el seu llibre "Hildegarda" la història d'aquesta dona, des del seu naixement fins l'any 1146, en el que es podria considerar el seu tram de vida de formació i autoacceptació. La novel·la no intenta ser un treball biogràfic, sinó que narra amb elements totalment inventats com podria haver set la vida d'una nena estranya, que de sempre estava malalta, tenia visions on se li apareixia Déu i que semblava patir autisme.
L'autora retrata amb fidelitat la vida als monestirs i els convents, les disputes entre l'abat, el prior i els monjos envers la presència de la dona a la vida eclesiàstica i la lluita que Hildegarda va haver de protagonitzar per fer-se sentir i respectar. Les pàgines de la novel·la descriuen amb bellesa les visions oníriques, l'aprenentatge i l'amor envers la gent que es troba pel seu camí.
"Hildegarda" és un llibre interessant i entretingut, fins i tot pels que no tenen cap interès en les religions.
Puntuació 4 sobre 5.
