Marc Estarriola.- Poc després d'un any de la publicació de la primera novel·la, Nagore Suárez retorna al thriller policíac amb "El ritual de los muertos", seqüela de "La música de los huesos". En aquesta ocasió, Anne i tots els seus amics/coneguts retornen per narrar un seguit de crims a la Ribera de Navarra on apareixen persones i animals degollats o decapitats.
Aquí és on radica el primer error de l'autora: empalmar amb la primera ficció sense introduir cap mena de canvi, evolució o innovació, no tan sols amb la seva narrativa -que és comprensible pel poc temps entre publicacions- sinó tampoc amb els personatges. Suárez havia aconseguit el benefici del dubte amb la primera novel·la al tractar-se d'una trama que va idear durant les primeres fases de l'adolescència, set anys enrere, però amb el segon treball ja no té perdó. Tot el que prometia com a escriptora s'ha convertit en una profunda decepció per a tots els que li hem posat els ulls a sobre pensant que té un gran potencial.
Els personatges són infantils i els manca experiència en tots els àmbits. No importa que tinguin 24 o 80 anys, desprenen un alè d'ingenuïtat i simplesa d'esperit que posen la pell de gallina. Suárez a sobre descriu puntualment fets o accions amb un to marcadament paternalista, com ara explicar què és un somier de llit amb canapè o bé en què consisteix "tallar droga". Un cop més la resolució de la trama es fa a corre cuita i aplica la màxima de l'escriptor gandul: l'assassí només ha aparegut durant una pàgina i l'heroi és un personatge que només ha estat citat.
Aquesta només serà una bona lectura per qui tingui menys de 20 anys i amb poc bagatge literari. Pels conformistes. Pels simples. Tema a banda és el criteri d'un segell tan important com Penguin a l'hora d'escollir a qui posa en nòmina. Tant de bo Suárez dediqui més mesos de maduració a la seva propera novel·la i no caigui en l'error de crear una trilogia de la "Anne troupe".
Puntuació: 1 sobre 5
