Marc Estarriola.- Secrets, mentides, passió, repressió, amor, nostàlgia i dolor. Aquest és el còctel que Miranda Cowley Heller ha preparat per a la seva primera novel·la "El palacio de papel", una història familiar a cavall de tres generacions que desgrana el dilema d'Elle que s'ha enrotllat amb el seu millor amic de la infància (Jonas) a esquenes del marit (Peter) durant una calorosa nit d'estiu a Cape Cod (Massachusetts).
La protagonista intenta al llarg de la narració escollir entre el pare dels seus fills o el seu amor de la infància mentre l'autora explica al lector, mitjançant salts temporals, els moments claus de la seva vida i que l'han dut fins aquí. Des de la infantesa fins a l'actualitat passant per l'adolescència i els inicis de l'etapa adulta.
Cowley, directiva de la cadena HBO i encarregada de sèries mítiques com The Wire o Els Soprano, desplega amb destresa un drama carregat de moments impactants que posen la pell de gallina. En ocasions són bufetades de dolor, d'altres de tristesa i algunes de felicitat. Combinades generen una atmosfera de familiaritat, un quadre de costums amb el que fàcilment t'hi pots sentir identificat i que ajuden a endinsar-te en la disjuntiva que Elle ha de fer front.
La lectura és amena i la tinta de les pàgines es converteixen en un potent opiaci per a qualsevol ment amb ganes de llegir i ser entretinguda. El vocabulari és en ocasions un pèl massa específic, fruit segurament de la traducció, però l'estructura ajuda a mantenir-te enganxat constantment i devorar la història. "El palacio de papel" t'estripa i et cus, t'entristeix i t'alegra, et congela i t'escalfa, et mata i et ressuscita.
Et dona vida.
Puntuació 4 sobre 5
