Martí Gironell retorna a la novel·la històrica amb una aventura èpica que situa al lector en ple segle XVI al monestir de Sant Benet de Bages. La narració flueix a partir de la mort de l'últim abat, Pere Frigola, el qual va fer front a una conxorxa encapçalada pel rei de Castella (Felip II) i La Congregación de Valladolid els quals tenien per objectiu absorbir els convents catalans contraris a la corona.
El relat, ple d'apunts històrics que d'una banda et fan comprendre millor la vida monacal com també t'ajuden a introduir-te amb profunditat dins la narració, flueix entre salts temporals. Les més de 350 pàgines que consta la novel·la són un conglomerat d'esdeveniments que barreja diversos gèneres i els quals no deixen al lector indiferent. Els passatges mostren la cara més dura de la vida a Sant Benet, com també els perills que pot comportar per un monjo la passió carnal o l'amor en el seu estat més pur.
Malgrat el lector és conscient només començar la lectura que Pere Frigola mor per intervenció directe de la Congregación i el rei Felip, els capítols que conformen la novel·la estan plens de girs inesperats i situacions sorprenents. Gironell també introdueix artefactes desconeguts per a alguns, com els objectes que empraven les dones per a masturbar-se (godomassí), o els tributs que havien de fer front els camperols i que revertien cap el monestir.
Els més sibarites també gaudiran amb "L'últim abat" i és que el beure i el menjar hi tenen un paper destacat. Les vinyes de Sant Benet eren una de les fonts d'ingressos més importants pel monestir, a més de la capbrevació, i és per aquest motiu que Gironell té una especial cura en mostrar el procés d'obtenció d'aquest beuratge històric de la zona i que, en l'actualitat, s'ha convertit en la DO Pla de Bages.
Resumint, "L'últim abat" conté escenes que giren entorn revoltes, traïcions, tradicions, amor, vassallatge i complicitat. Totes elles provenen d'un fruit que de manifest que "la llavor és forta", segons apunta el mateix Frigola just abans de morir.
El relat, ple d'apunts històrics que d'una banda et fan comprendre millor la vida monacal com també t'ajuden a introduir-te amb profunditat dins la narració, flueix entre salts temporals. Les més de 350 pàgines que consta la novel·la són un conglomerat d'esdeveniments que barreja diversos gèneres i els quals no deixen al lector indiferent. Els passatges mostren la cara més dura de la vida a Sant Benet, com també els perills que pot comportar per un monjo la passió carnal o l'amor en el seu estat més pur.
Malgrat el lector és conscient només començar la lectura que Pere Frigola mor per intervenció directe de la Congregación i el rei Felip, els capítols que conformen la novel·la estan plens de girs inesperats i situacions sorprenents. Gironell també introdueix artefactes desconeguts per a alguns, com els objectes que empraven les dones per a masturbar-se (godomassí), o els tributs que havien de fer front els camperols i que revertien cap el monestir.
Els més sibarites també gaudiran amb "L'últim abat" i és que el beure i el menjar hi tenen un paper destacat. Les vinyes de Sant Benet eren una de les fonts d'ingressos més importants pel monestir, a més de la capbrevació, i és per aquest motiu que Gironell té una especial cura en mostrar el procés d'obtenció d'aquest beuratge històric de la zona i que, en l'actualitat, s'ha convertit en la DO Pla de Bages.
Resumint, "L'últim abat" conté escenes que giren entorn revoltes, traïcions, tradicions, amor, vassallatge i complicitat. Totes elles provenen d'un fruit que de manifest que "la llavor és forta", segons apunta el mateix Frigola just abans de morir.
