Marc Estarriola.- Qui més qui menys tothom ha sentit a parlar d'Aquil·les; bé perquè s'ha llegit la Ilíada d'Homer o bé perquè n'ha sentit parlar, per la qual cosa no m'endinsaré massa en la història. Madeline Miller va escriure "La canción de Aquiles" el 2011, aconseguint el Orange Prize l'any següent. La veritat és que va passar sense pena ni glòria en el circuit de vendes però, ara fa un any una noia va publicar a TikTok els llibres que havien aconseguit fer-la plorar descarnadament.
Entre ells hi havia l'opera prima de Miller i 1,1 milions de visualitzacions més tard les vendes es van multiplicar per 9, a un ritme de 10.000 còpies a la setmana. Tot plegat ha servit perquè Aquil·les ressorgeixi com un au fènix d'entre les cendres editorials i creuar l'oceà fins arribar a les nostres estanteries de la mà d'Alianza de Novelas.
La història se centra en la figura de Pàtrocle, el fidel company del semidéu Aquil·les amb qui van mantenir una relació d'amistat i amor. El punt de vista de Miller permet allunyar-se de la fredor que solen desprendre les deïtats gregues i aprofundeix en els deu anys de setge a la ciutat de Troia, com també en la infantesa de l'heroi i el tram final de la seva vida.
Avís per a navegants; la traducció de José Miguel Pallarés està a l'alçada de l'original per la qual cosa a molts els serà indispensable llegir la novel·la amb un diccionari al costat. El vocabulari a estones sembla extret de textos medievals.
Deixant això de banda, es pot considerar un dels grans llibres d'aquest any.
Puntuació: 4 sobre 5
