Marc Estarriola.- Harold Chasen és un adolescent que res el fa més feliç que simular la seva mort davant la mare. Es penja, es dispara, s'ofega, es talla les venes,... res queda fora de la imaginació a l'hora d'idear una manera sorprenent i efectiva per a treure's la vida. El seu principal passatemps és anar a enterraments i condueix un cotxe fúnebre per acabar-ho de rematar. Un bon dia, però, coneix a la seva antítesis; una anciana anomenada Maude Chardin que li ensenya a veure la vida des d'un altra perspectiva.
"Harold y Maude" de Colin Higgins és una inversemblant història carregada d'ironia, humor absurd, amor i reflexió. Publicada per primera vegada el 1971 i que posteriorment va passar al cinema i el teatre, s'ha convertit en una novel·la de culte. Distreu, fa reflexionar i diverteix a parts iguals. Si bé és cert que en alguns moments ratlla l'estupidesa, això no és més que una maquinació de l'autor per fer-te esclafir de riure per l'absurd de tot plegat.
La narració transcorre al llarg de 100 pàgines i això no permet aprofundir massa en la psicologia dels personatges però, tanmateix, el final està carregat d'una moralitat extrema. Una lliçó de vida en tota regla.
