Marc Estarriola.- Sota la premissa que Jin Yong és el Tolkien xinès i que "El nacimiento de un héroe" ha venut més de 300 milions d'exemplars en tot el món, les expectatives són altes. Malauradament només es queda en això.
Situat a la Xina de any 1200. L'Imperi Song ha estat envaït pels yurchen mentre que els mongols un grup de guerrers s'uneixen a Gengis Khan. Pel mig el nostre heroi, Guo Jing, un jove entrenat en les arts marcials per enfrontar-se a un rival quan compleixi la majoria d'edat, és objecte de proves i lluites que a priori semblen infranquejables.
Aquest resum simplificat dista molt del que és en realitat la narrativa de Yong. Plena de personatges amb noms enrevessats (però traduïts), un territori extens, unes lluites inversemblants i uns diàlegs carregats d'honor i simbolisme que freguen el ridícul.
Resulta incomprensible com s'han pogut traduir els noms. Per exemple Duan Tiande és Duan Justícia; Guo Xiaotian és Guo Furia Celeste o bé Yang Tiexin és Yang Corazón de Hierro. Quina necessitat hi ha de fer això? Em recorda al Senyor dels Anells quan de Bilbo Baggins se'n va dir Bilbo Saquet a la versió catalana o Bilbo Bolsón a la castellana. Això sí, als personatges mongols no se'ls ha traduït el nom... misteris.
Les lluites d'arts marcials donen per una tesi. Deixant de banda moments en que un personatge rep una fletxa al cap i segueix corrents; hi ha accions que no són explicades sinó nombrades: "Chen es va col·locar i acte seguit va moure el palmell de la mà en un Dirigeix la Barca Aigües Avall". I a partir d'aquí, imaginació al poder!
En positiu he de confessar que ocasionalment apareixen il·lustracions i són bastant boniques. Però poca cosa més. Llibre recomanat pels molt aficionats a la tradició i història xinesa i amants de les arts marcials.
