Marc Estarriola.- La publicació del primer llibre de la trilogia "Bellman noir" de Niklas Natt Och Dag amb 1793 va deixar un més que agradable sabor de boca als lectors esperant l'ansiada continuació, 1794, a les portes del desenllaç final que es coneixerà l'any vinent. Si bé aleshores l'autor presentava una història trepidant i molt ben ambientada, sembla que en aquesta ocasió ha perdut manxa i s'ha quedat a mig camí de la seva opera prima.
1794 conserva com a personatge principal Mickel Cardell que estarà acompanyat pel germà de Cecil Winge amb qui formava dupla en la primera entrega. En aquesta ocasió l'univers Niklas s'amplia per oferir nous escenaris, entre ells l'illa de Sant Bartolomé i la mansió de Tres Rosas als afores d'Estocolm. Un cop més l'acció té com a eix central un esgarrifós crim que portarà Cardell i Winge a deambular en la cerca de la veritat.
Les escenes carregades de violència, sang i fetge tornen a fer acte de presència mentre es presenta un nou monstre; el de la demència. Natt mostra la vessant més esgarrifosa de les malalties mentals que adhereix en diversos personatges i es converteix en un dels elements clau de la trama. Si bé Niklas ha perdut empenta i en alguns moments la narració es fa extremadament feixuga, l'autor ho deixa tot de cara per a desenvolupar el gran desenllaç amb el que s'espera posi punt i final a la trilogia.
Sens dubte una bona novel·la històrica amb pinzellades de terror i thriller però que et deixa amb certa ambivalència si la compares amb la primera.
