Marc Estarriola.- La prolífica escriptora valenciana Elísabet Benavent presenta la seva 23ena obra "El arte de engañar al karma" que no es desmarca en cap moment dels seus anteriors treballs de novel·la romàntica. L'argument presenta a una noia, Catalina de 30 anys, que troba uns quadres de la seva tia morta i decideix vendre'ls fent-se passar per l'autora. A partir d'allà es desenvolupa un conglomerat de mentides que es van fen grosses com una bola de neu precipitant-se per una muntanya.
Benavent ha intentat en aquesta ocasió fer una història menys superficial i dotar-la de contingut cultural a través de la pintura. Malauradament la valenciana ha tornat a caure en els seus habituals tics omplint pàgines i pàgines de diàlegs "graciosos", buscant frases ocurrents i cometent errors de principiant en alguns casos. Torna al format habitual de "noia amb grup d'amigues es penja d'un home que resulta ser súper mala persona i pel camí coneix un altre que també és mala persona però no tant", sumat a les seves habituals "casualitats" que a aquestes alçades no són res més que "desenvolupaments narratius previsibles".
Tanmateix, en aquesta ocasió i com a novetat, introdueix centenars de pàgines amb reflexions sobre l'amor, la vida i les relacions dels dos personatges principals que són totalment prescindibles. A partir d'un quart d'història el lector pot seguir el fil argumental només llegint tres línies de cada pàgina sense perdre's res important. Benavent intenta donar realisme i versemblança als seus relats però en les converses de WhatsApp no s'adona que situa al revés les columnes de conversa (greu errada) i que escriu amb tots els signes de puntuació (molt surrealista).
Tema a banda són les converses amb la seva mare; "estoy harta que los hombres me den pollazos" (díxit). Òbviament el relat també va carregat d'escenes de sexe explícit que es torna avorrit i repetitiu. En resum, les seves gairebé 700 pàgines són excessives i amb unes 250 hauria quedat una història molt ben travada i gens pesada.
