Marc Estarriola.- Per llibres com aquest els alienígenes no venen a la Terra a visitar-nos. Tenen clar que, aquí, no hi ha vida intel·ligent. 365 días és el bestseller (no em pregunteu com ho ha aconseguit) de la polonesa Blanka Lipinska a qui cal felicitar perquè ha assolit en una petita obra literària carregar-se dècades de lluita feminista, fet que no havia aconseguit mai cap home per moltes ganes que hi posés.
Lipinska retrata la història d'una noia (Laura) que es dirigeix a Itàlia a passar unes vacances i allà és segrestada per un mafiós (Massimo) que creu és la dona de la seva vida perquè l'ha vist en somnis. Un cop la té tancada a la seva mansió l'omple de regals caríssims (ella, encantada de la vida), l'alimenta a base d'alcohol (ella, encantadíssima de la vida) i ocasionalment la viola (ella, super-hiper-mega encantada de la vida).
A tot això, li dona de termini 365 dies perquè s'enamori d'ell. Ho aconsegueix en dues setmanes i no és d'estranyar perquè en aquest temps ha vist com el paio amenaçava de mort a la seva família, la insultava, la menystenia, matava a dos homes a punta de pistola, l'agafava del coll i lo més maco que li deia era puta.
Lipinska, emulant a la patètica EL James (50 ombres de Grey), ofereix sexe desmesurat i avorrit. No hi falta l'habitual penetració anal ni tampoc la tòpica escena a la dutxa. L'argument és que no hi ha argument més enllà d'un seguit d'excuses per a mostrar la barbàrie masculina que brolla dels porus d'un Massimo que podria aconseguir el Nobel al maltractador. Masclisme en el seu màxim exponent que farà sentir culpable a tota aquella persona que es pugi posar catxonda llegint-lo. Que s'hi posarà perquè, en el fons, tots estem una mica malalts.
