Marc Estarriola.- Tots recordem el moment en que es va posar de moda alliberar llibres deixant-los en bancs de pobles o ciutats perquè algú altre els pugui aprofitar i donar-los vida. Clare Pooley presenta a "Si dijéramos la verdad" una variant d'aquesta moda on un grup de sis desconeguts plasmen en una llibreta les seves confessions més amagades. Amb el temps els camins d'aquestes persones es creuaran per tal crear una comunitat plena d'amistat, fraternitat i amor, en alguns casos buscada i en d'altres deixant que la serendipitat jugui un paper clau.
Pooley és una autora londinenca que al llarg de la seva vida ha lluitat contra l'alcoholisme, fet que la va dur a escriure "The sober diaries" on va plasmar els sus problemes diaris amb la beguda. Posteriorment es va apuntar a un curs d'escriptura i allà va dotar-se de les eines necessàries per redactar aquesta obra on s'hi observen traces d'addicció. I és que els protagonistes sofreixen en tots els casos d'alguna mena d'hàbit poc saludable; drogues, alcohol, xarxes socials, megalomania,... obstacles que els impedeixen ser feliços però que, entre ells, s'ajudaran per superar-los.
"Si dijéramos la verdad" rep el qualificatiu de llibre feel good i la veritat és que l'adjectiu li queda perfecte. És una lectura lleugera amb tocs d'humor i molta tendresa que et farà entrar dins les vides d'uns personatges a estones adorables i a estones odiosos. Atents al final on l'autora té reservat un últim cop d'efecte que et deixarà amb un deliciós sabor agredolç.
