Marc Estarriola.- El clixé de l'informàtic antisocial, raret i ermità que tots coneixem pren vida en la darrera obra d'Anne Tyler, "Una sala llena de corazones rotos", on es presenta al nostre antiheroi en un punt delicat de la vida. Després de passar per un mal moment amb la seva parella, la incertesa de ser pare sense saber-ho i la càrrega d'una nombrosa família que li pren el pèl constantment, així es conforma l'univers de Micah Mortimer.
La multipremiada autora, guanyadora d'un Pulitzer -entre d'altres- presenta un quadre de costums gens habitual que arrencarà més d'un somriure de complicitat al lector a mesura que passi pàgines. En la lectura s'hi sentiran identificats tots aquells que en algun moment han fet d'informàtics per a gent negada o bé empatitzaran amb ell pel simple fet de ser un adorable inadaptat.
L'argument central (la història d'amor entre l'informàtic i la mestra) es barreja amb elements costumistes com ara dinars familiars o les cabòries dels seus veïns/clients amb els maldecaps que li comporten. Micah és un home recte, pulcre i que respecta les normes per damunt de tot, fet que ho aplica en la conducció i altres aspectes de la seva vida. Aquesta manca de flexibilitat el durà a passar per moments d'angoixa i incomprensió, necessitant del retorn de figures del seu passat perquè li mostrin el camí per encarrilar-se de nou.
"Una sala llena de corazones rotos" no és una obra mestra, no passarà a la història i no enamorarà a ningú. Tanmateix la ploma de Tyler, precisa i acadèmica, et farà passar una bona estona i evitarà que t'encallis a mitja lectura, permetent que arribis al final sa i estalvi.
