Marc Estarriola.- En una ocasió, de trajecte a Madrid en cotxe, em vaig veure obligat a creuar alguns punts de la geografia espanyola que, literalment, són un desert. El paisatge feréstec i desolat em portava a imaginar com seria la vida en un indret com aquell, acostumat com estava a envoltar-me del verd dels Pirineus o, fins i tot, el verd i blau de la Costa Brava.
Aquesta percepció sobre una "Espanya morta" va canviar en el moment que em va caure a les mans aquesta obra de Francesc Ribes, "Rutas para descubrir la España vacía". La diferència entre els dos conceptes és notable. Mentre la primera porta a pensar que "on no hi ha res, res se'n pot destacar", la segona ofereix una visió molt més amable i interessant del que un s'hi pot trobar o descobrir.
Amb tot, el llibre repassa algunes de les zones més remotes i abandonades de la geografia ibèrica centrant-se en les comunitats d'Aragó, Castella la Manxa, Castella y Lleó, Galícia, Extremadura, La Rioja, Comunitat Valenciana i Navarra.
Aquests territoris, sovint protegits sota la figura d'un parc natural, no més s'hi pot accedir mitjançant carretera de terra o pistes forestals d'allò més àrides. El resultat és trobar-se enmig de paratges carregats d'una gran bellesa i una absoluta solitud.
Si bé és cert que en alguns dels indrets apareguts a l'obra no són completament despoblats, sí que són limitats pel que fa al veïnatge. Un exemple és el municipi de San Martín del Castañar, un poblet situat a la Serra de França (Castella i Lleó) amb poc més de 200 habitants i que compta amb una de les places de toros més antigues del país o bé les restes d'un castell del segle XV ubicats tots ells una zona declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco el 2006.
Aquesta guia és un molt bon company de viatge per a tots aquells que l'any vinent, si la situació de la pandèmia no millora, tinguin ganes de fer un turisme d'interior diferent, sense aglomeracions i amb molt distanciament social.
