Marc Estarriola.- Que ningú s'enganyi, J.K.Rowling està en una fase de relaxació absoluta. Ja té la feina feta i la vida solucionada gràcies a la saga de Harry Potter. Viurà de renta omplint-se les butxaques amb els drets del marxandatge, les pel·lícules, els llibres i conferències que pugui donar al respecte.
És així com s'explica que hagi trigat tants anys en acabar l'Ickabog, una rondalla per a infants que desprèn moments màgics embolcallats amb una fina capa de melangia, tristesa i esperança. La seva lectura és simple, dividida en capítols de quatre pàgines de mitjana que fàcilment poden ser llegits als més menuts de casa abans d'anar a dormir.
La principal diferència que s'observa entre aquest conte i els llibres de Potter és la poca profunditat dels personatges, la manca de detall en la narració i l'absència de trames interessants. Tanmateix, és entretingut i ajuda a passar l'estona.
Rowling presenta una obra acabada durant el confiament de la covid-19 que la va empentar a finalitzar la narració per pur avorriment. I és precisament aquesta desgana la que traspua per les pàgines de l'Ickabog. El final és accelerat, fet amb presses i denotant desgast per part de l'autora que tenia aquest llibre clavat com una espina des de feia anys.
No entraré ni a analitzar el rebombori generat per part d'algunes comunitats LGTBIQ perquè són ridícules les crítiques a l'autora per com ha presentat al monstre. Potser aquesta polèmica us anima a llegir el llibre que està publicat en català per Salamandra, tot i que resulta complicat trobar algun exemplar a la venda.