Gerry Adams, Brendan Hughes, les germanes Price, els Troubles, el Sinn Féin, l'IRA... són alguns dels noms més habituals que un pot sentir quan es parla de la guerra a Irlanda del Nord que va durar dècades i va anar acompanyada de terror, sofriment i moltes morts.
Des de sempre aquest el conflicte s'ha caracteritzat per ser un dels més enrevessats de la història donat, potser, per la seva llarga durada com també les incomptables faccions que hi participaven i en formaven part. Et trobes amb els guerrillers, amb partits polítics, amb el govern del Regne Unit, els dirigents irlandesos, els republicans, els cristians, els protestants... tot plegat dificulta en excés la comprensió.
Patrick Radden Keefe ha aconseguit a "No diguis res" posar en ordre els successos i alhora presentar els personatges clau de la història d'una manera comprensible i extraordinàriament ben estructurada. A través de la història de Jean McConville com a fil conductor, Radden Keefe mostra la manera en que el conflicte va afectar les famílies d'Irlanda del Nord i com persones que es declaraven pacifistes es convertien en assassins i viceversa.
El llibre es podria considerar un treball d'assaig sobre el conflicte però la destresa de l'autor aconsegueix introduir-te dins la història com si es tractés de la millor novel·la d'espionatge i terrorisme mai creada. El treball de documentació de Radden Keefe és extraordinari, tal i com ho certifiquen les gairebé 100 pàgines de notes i bibliografia que conclouen l'obra.
La traducció de Ricard Gil per part d'Edicions del Periscopi és senzillament sublim i converteix el manuscrit en l'obra de referència per antonomàsia sobre el conflicte armat a Irlanda del Nord.
