A propòsit de no res

Títol: A propòsit de no res
Autor: Woody Allen
Editorial: Alianza Editorial
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-1362-030-5
Compra aquest llibre

Marc Estarriola.- Els que ens declarem malalts de Woody Allen abans se'ns considerava uns erudits del món del cinema i l'humor intel·ligent. La seva facilitat per trencar amb les normes establertes de Hollywood a l'hora de rodar els seus metratges i, sobretot, la peculiar manera que tenia d'editar els films, el convertien en un personatge únic. A ritme d'una pel·lícula per any, escrita, dirigida i interpretada per ell, mostrava un personatge psicoanalitzat fins la medul·la.

La seva autobiografia no és més que un compendi de la seva vida (com ha de ser) però des del seu punt de vista que no deixa de ser peculiar i avorrit a estones. I això em referia al principi quan deia que temps enrere ser un malalt d'Allen estava ben vist, però ara el cineasta és catalogat d'assetjador sexual i pedòfil. La veritat és que aquest llibre no li posa les coses fàcils en aquest sentit. Casat amb la seva filla adoptiva amb qui va iniciar una relació quan aquesta tenia 21 anys, li escriu una dedicatòria que resa "Per a la Soon-Yi, la millor. La tenia que em menjava de la mà, fins que em vaig adonar que em faltava un braç".

Fins a tres vegades m'he hagut de llegir la dedicatòria perquè no donava crèdit al que veia. L'inici també és fulgurant amb una frase d'obertura que promet: "Com li passava a en Holden, no tinc cap ganes d'embolicar-me a explicar collonades de l'estil David Copperfield, tot i que, en el meu cas, sí que trobareu més interessant llegir unes quantes coses sobre els meus pares, que no pas sobre mi". S'ha de reconèixer que Allen té un estil d'escriptura que t'entra fàcilment i et fa sentir còmode, però cap a la meitat del llibre perd ritme. És com un d'aquells cotxes vells que quan porten molts quilòmetres comencen a fer batzegades i petar pel tub d'escapament.

"A propòsit de no res" hi trobareu diverses curiositats com ara que Allen a l'escola i l'institut era dels famosos, i no dels 'nerds' com podria semblar. Era un crac jugant al bàsquet i despuntava en molts altres esports. També la seva imatge de persona culta desapareix per complert. No li cauen els anells en fer una llista de tots els autors que no ha llegit ni les pel·lícules que li falten per veure.

Referències sobre els suposats abusos sexuals a la seva filla n'hi trobareu poques, però tanmateix no perd ocasió de comentar sobre la bellesa d'altres actrius com Christina Ricci, Rachel McAdams o Scarlett Johansson amb qui va treballar quan ella tenia 19 anys. Sincerament desitjaria no haver llegit mai aquesta autobiografia.

Viure en la ignorància és, a vegades, millor que viure sabent.