És temps de canvi a Girona?
És temps de canvi i toca, és necessari. Portem 32 anys governats pels mateixos i hi ha necessitats de canvi en la política i la manera de fer, governar la ciutat i tractar als ciutadans.
Precisament Pia Bosch va dir en l'anterior entrevista a AraGirona, que era una falta de respecte parlar tant de canvi, que la gent es cansaria de tant sentir-ho dir i és que el PSC havien estat al govern perquè els ciutadans els havien votat.
Té tota la raó, ells han estat al govern votats per la gent com va estar el senyor Pujol durant 23 anys a la Generalitat i ens vam cansar de sentir la idea de que eren molts anys. Si 23 eren molts pel PSC, imaginis 32 anys. Em sembla que tenim el dret a sintonitzar amb aquella part de la població que, crec és cada vegada majoritària, que demana un canvi a l'Ajuntament. De fet, no deurem anar tant equivocats quan tots ja estan defensant la idea del canvi.
Què li falta a Girona?
Li falta trobar una nova manera de governar, donar la oportunitat de tenir noves maneres de veure la ciutat i entendre als ciutadans. L'inventari de coses que ens falten és cada vegada més gran; en falta debat, transparència, participació, proximitat amb els ciutadans, posar la ciutat per davant dels interessos de partits o governs, participació dins el propi equip de govern… en definitiva un gir copernicà a la manera d'entendre l'exercici del poder a la ciutat.
I qué li sobra?
A veure, li sobra des del punt de vista de l'Ajuntament; arrogància, distanciament, opacitat, manca de diàleg i son de les orelles. Justament ens proposem despertar la gent adormida de Girona després de tants anys amb un punt de relaxació, d'enfotisme després que governessin els mateixos que donen una idea, d'una banda de propietat de l'Ajuntament i la ciutat i de l'altre que la ciutat ja està feta i només cal gestionar-la.
Quina és la Girona que voldria?
Hi ha una Girona de màxims on els nostres fills es puguin guanyar bé la vida. Si els hi hem donat una bona formació a les nostres universitats i que després es puguin guanyar la vida aquí. Per arribar fins aquí cal operar un seguit de canvis de tendències. Una d'elles és l'increment de l'atur. També és preocupant la poca atenció de l'administració local envers l'economia productiva. Això cal girar-ho com un mitjó. No pot ser que la política turística sigui pràcticament inexistent i subsisteixi amb 30.000 euros de pressupost l'any. No pot ser que deixem escapar la UNED. Tampoc que el Parc Científic no tingui el nostre suport en uns moments que passa dificultats. Ni que el comerç de proximitat pateixi la quantitat de problemes que té com qualsevol projecte d'emprenedoria es trobi amb l'Ajuntament obstacles a vèncer permanentment. Per tant, girem-ho com un mitjó, convertim l'Ajuntament en un soci de l'activitat econòmica. Amb un associat a tot projecte econòmic perquè facilit la represa. Si apostem fort pel turisme, que ho farem, com també el comerç, la cultura i la universitat, estic segur que a finals del mandat el panorama del mercat de treball serà completament diferent. Els ingressos hauran augmentat, la xifra de negoci també augmentarà i Girona serà una ciutat amb molt bones condicions per sortir de la crisi.
A nivell propositiu pel turisme què hi ha concretat?
El mateix que fa quatre anys. Proposarem la creació d'un patronat public/privat per gestionar tota la política turística de la ciutat. No s'ha fet, no s'hi ha apostat mai i així ens va. En aquest patronat on hi haurà d'haver no només l'administració si no també el sector privat i la universitat, ens ha de definir polítiques, tendències, inversions, per anar a posar a Girona de moda al món. El nostre objectiu a final de mandat és que Girona sigui una ciutat de moda. Això es tradueix amb més visitants, més turistes que per tant pernocten i gasten més, com també es tradueix amb més dinamisme del sector comercial i ens vertebra com a ciutat excel·lent en una matèria que és fonamental perquè sortim de la crisi. Coses concretes: la reobertura de la oficina de Turisme de la Rambla. Ens sembla un despropòsit que s'hagués tancat, ho vam dir així i és evident que va ser un error. Proposem polítiques de promoció turística associades al Tren d'Alta Velocitat (TAV), el de rodalies que volem connexió directe Girona-Blanes sense transbord. Proposem promoció de proximitat en els mercats emissors que ens poden multiplicar els clients, i molts altres.
Tot i que fa menció a un increment de visitants creu que serà possible assolir-ho en el suposat cas que Ryanair segueixi retallant vols? Quines accions emprendrà per evitar-ho?
Patim moltes mancances, no només Ryanair. Tenim una N-II que porta 16 anys empantanegada que és un obstacle pel nostre desenvolupament. També hi ha un efecte negatiu turístic, llocs de treball, associat a la mala gestió del govern socialista i del PP durant 16 anys, perquè no tenim la N-II desdoblada. Tampoc estem connectats al TAV. Quants llocs estem perdent per aquesta manca de competitivitat degut a aquest motiu? No és nou que tinguem que afrontar problemes derivats d'una companyia que en aquests moments està incomplint un contracte i que amenaça a més d'abandonar Espanya si l'Estat no li paga les multes de 1,3 milions d'euros que té. Home, tenim clar que aquest no és un camí que ens garanteixi el futur de l'Aeroport de Girona. Això vindrà pel traspàs i per la gestió de proximitat amb la implicació de l'Ajuntament de Girona com també incrementar l'aportació de la Diputació de Girona que d'ençà que està governada pel PSC ha rebaixat a la meitat l'aportació, mentre que l'Ajuntament de Girona és l'únic de Catalunya que no posa un euro al seu aeroport.
Hem de fer el que estem fent ara. Mantenir els contactes per tancar un bon acord amb Ryanair i exigir que compleix l'acord vigent. La Generalitat l'està complint. Hem d'obrir nous vols que ja s'està fent amb el Girona-Moscou i el nou Girona-Madrid. També cal dotar l'equipament amb infraestructures competitives com el TAV i, evidentment, diversificar la oferta de companyies.
Què hem de fer de l'Hospital Josep Trueta?
El Trueta és un debat amb diverses derivades. En el actual context que ens trobem amb una gestió a la Generalitat que ha de fer front al deute que li ha deixat el tripartit, amb ajustaments als salaris dels funcionaris… ens plantejaríem ara el projecte del Trueta com el va plantejar el tripartit en temps d'opulència? Estic convençut que ningú faria aquest plantejament a data d'avui, perquè hi ha altres coses prioritàries com el manteniment de l'edifici. Mentre no es faci el projecte o el que sigui. No podem tenir-lo més temps així.
Hem de fer un debat sobre com volem que sigui l'hospital del segle XXI. Sabem que no pot ser al Trueta, això ho hem dit sempre. L'edifici no es pot adaptar per ser un hospital de referència modern, en cal un de nou i associat amb el Campus de Salut. Però també l'edifici per altres usos és arquitectònicament útil i necessari. Estic d'acords amb molts arquitectes que ens diuen que siguem sostenibles en l'edificació i, que hi ha més sostenible que aprofitar el sostre construït i consolidat?
Fem-ho, busquem la manera de trobar un plantejament per estalviar diners al ciutadà i podem reaprofitar-ho. Però no ho farem amb presses electorals. Si alguns el que busquen és un element estrictament de desgast del govern del president Mas, s'equivoca de debat. Ens hem d'asseure i mirar tots plegats, no només la gent de Girona si no també els professionals i veure quines opcions tenim. La situació actual econòmica no ens dona gaire joc i els causants d'aquesta situació el que haurien de fer és demanar perdó per com han deixat el país, i després parlem del que calgui.
El mentrestant és important i cal assegurar inversions d'actualització i modernització de les instal·lacions, perquè algunes reclamen un joc, però sobretot cal garantir invertir la tendència que el PSC va consolidar els darrers dos anys de govern amb el silenci en tots els seus diputats i diputades. Situa a les comarques gironines molt per sota de la despesa sanitària per persona del que ha estat la resta de Catalunya. Per un ciutadà de Girona rep amb el tripartit uns 1.000 euros per any mentre que un ciutadà del Baix Llobregat rep 1.300 euros per persona l'any. Pel tripartit valem 300 euros menys que un ciutadà del Baix Llobregat. Que ens ho expliquin això i si encara la seva prioritat és seguir fent "catedrals del segle XXI" com va dir la Consellera Geli o anem a fer política d'atenció a les persones i, en això, sí que ens hem de comprometre a equilibrar aquesta balança de la despesa de salut.
Com hi encaixa aquí la nova facultat de medicina?
Ja hi ha estudiants de medicina a la universitat i els estudis estan molt ben plantejats. Res del que fem no pot estar al marge de la universitat, és obvi, que cada decisió, inversió s'ha de fer de bracet amb la universitat. Em de garantir de quina manera podem potenciar la competitivitat i la formació dels estudis de medicina a Girona.
Com?
D'entrada amb diàleg, mirant quines inversions es prioritzen a la universitat. Ara ha fet una aposta per la aposta i la internacionalització per atraure i no ho podem posar en risc. En aquest nucli de l'activitat de la UdG l'hem de blindar. Estic convençut que les instal·lacions provisionals de la facultat de medicina estan complint una funció i hem de veure el calendari de futur, quines són les programacions per garantir el que s'ha proposta la universitat: excel·lència i internacionalització.
Però és inevitable que la UdG pateixi retallades.
Hi haurà ajustaments pressupostaris com a la resta de universitats del país. Estic convençut que aquests ajustaments no posaran el perill tot això que hem parlat. En tot cas cada universitat decidirà com aplica les seves formules, però en tot cas, el que sí que pot amenaçar les universitats són els incompliments. A mi em preocupa molt seriosament els incompliments del govern espanyol i de la Generalitat del tripartit des de l'any 2009 pel que fa al Parc Científic i Tecnològic. Està passant per una situació de greu risc. Els incompliments no es poden demorar més, ja portem una bossa de desatenció i algun dia això caldrà regularitzar-ho.
Pel que fa a les obres del TAV, quina valoració faria de la gestió que se n'ha fet?
Des del punt de vista tècnic no m'hi ficaré però si en la gestió política i informativa amb els ciutadans. Ha estat un desastre. L'Ajuntament de Girona ha abandonat als gironins, els ha deixat de banda i ha preferit fer costat al PSOE, Adif i Foment. És una vergonya. Això ha de canviar radicalment els gironins han de sentir que l'Ajuntament està de la seva part i no del govern de Madrid. La informació ha de fluir, transparència, regularitat amb la informació, fer costat a la gent que té problemes o dubtes sobre les afectacions urbanístiques. Fer participar i que ens ajudin a definir el projecte ferroviari… aquestes coses són les que simbolitzen més la necessitat del canvi: la gestió del projecte ferroviari. Primer que ja ni tant sols hi havia projecte. Segon que no hi ha hagut cap mena d'informació, transparència, participació i, tercer, que sempre s'han posat per davant els interessos d'Adif i Foment.
La zona que resulti alliberada al eliminar el viaducte i la via del tren convencional és un bon exemple de projecte on seria necessària la participació ciutadana?
Aquí tenim un debat pendent. No és un debat que podem resoldre els polítics i els tècnics. Vull que hi intervingui tota la ciutat en aquest debat. Des de col·legis professionals, experts, afectats, sectors ciutadans… a partir del qual el debat ajudi a definir l'agenda gironina que ara no tenim sobre el tren. Ja la tenim feta i ens l'hem d'empassar. Necessitem saber que vol la ciutat del vial alliberat, que té moltes utilitats, del sostre comercial de la nova estació, del sistema de tren de rodalies, de les estacions que es crearan, com ens hem de relacionar amb la futura estació del TAV a l'aeroport; tota la política comercial, turística, de mobilitat que podem dissenyar al llarg d'aquest nou corredor ferroviari…. aquest debat s'ha posposat i la participació ciutadana serà fonamental per dissenyar la Girona del segle XXI.
Tornant enrere i fent referència a les retallades econòmiques, Pia Bosch va explicar en el darrer Tribuna Oberta que Girona haurà de retallar els pressupostos però encara existeix una gran capacitat d'endeutament i que s'havien fet els deures en aquest sentit. Ho comparteix?
La inversió a Girona és escandalosament baixa. Ja venim patint retallades al llarg d'aquests 4 anys, estem molt per sota de la inversió que ens mereixíem. Dos, hi ha una retallada de facto sobre la qual el tripartit hi passa de puntetes, que no s'executa tota la inversió pressupostada i aprovada. Estem gairebé al 40% de la inversió no executada. Això és imperdonable, són retallades de veritat. Tres, tenim retallades també fruit de la mala gestió, com el xalet Tarrús de 1,3 milions d'euros del pressupost municipal, o l'andròmina anomenada el "Niu" plantada a la Rambla que ens va costar 30.000 euros, com que marxi la Uned del centre de Girona i vagi a Salt perquè l'Ajuntament no vol pagar un petit conveni de 20.000 euros per retenir-la, l'aparcament del Mallol, el cinema Modern que porta 11 anys comprat per l'Ajuntament i encara és hora que s'hi faci una sola gestió, el polígon de Domeny on es perdona una multa a la constructora que havia incomplert el contracte, l'aparcament de Saba que suposa un encariment del preu del tiquet per un error del consistori al no detectar uns serveis que s'havien de desviar….tot això son retallades que estem patint els gironins però com que no se n'ha fet cap titular sembla que no n'hi han. Ja ni han hagut moltes de retallades, no hem d'anar cap aquí. Cal que siguem més eficients, gastar menys i millor, hem de treure més suc del que tenim i hem d'atraure més inversió. Estem sota mínims.
Fem una mica de política ficció. En aquests moments tenim dues enquestes actives a AraGirona i en totes elles guanya l'opció que CiU estarà encapçalant el nou equip de govern. La més votada és la de governar en solitari mentre que la segueix un tripartit amb ERC i ICV.
Nosaltres en aquests moments aspirem a governar en solitari. Dit això fa quatre anys ja vam demostrar que estàvem oberts a dialogar amb tothom per aconseguir aquesta idea de canvi. Ens mantenim en aquesta idea que apunta cap a liderar un govern de canvi i això defineix una agenda i unes prioritats. Qui les pugui compartir doncs ja són possibles opcions de govern. També ens interessa arribar a acords amb tothom, siguin d'un costat o un altre, no passarà més que hi ha un bàndol i uns partits de segona que seran els de l'oposició.
Oriol Pujol va dir fa una setmana que a Girona era impossible la sociovergència. Subscriu aquelles paraules?
És evident que no pot existir la sociovergència a Girona entesa com un pacte de govern entre ambdós, ja que proposem el canvi. Que vull arribar a acords amb el PSC i la resta de partits, sí.
Com va fer l'alcalde de Figueres, Santi Vila, al guanyar les darreres eleccions, amb acords puntuals?
El model d'en Santi ha demostrat que era bo. Intentarem que la ciutat vegi que hi ha una nova manera de governar també des del poder. Que som oberts i transversals, no som sectaris, que la ciutat és tothom, no sobra ningú i en política municipal igual. No contemplo una oposició hostil posant traves ni un equip de govern sectari fent un rodet i imposant. En aquest context estic convençut que serà complicat per la situació externa però molt bonics per expressar una nova manera de governar
Qüestionari:
Un àpat: Depèn del moment, la companyia, la temporada… però segur que seria un àpat senzill.
Una beguda: M'agrada el vi negre.
Un llibre: Generalment un clàssic, malgrat soc molt eclèctic.
Una pel·lícula: Sempre recordo "Menjar, beure i estimar" d'Ang Lee.
Una cita o trobada ideal: Una conversa amb Josep Pla hauria estat molt interessant.
El dia més feliç de la seva vida: Plural. Els dies que van néixer les meves filles.
El primer que fa al llevar-se: Sempre anar-me a dutxar i acte seguit fer un cafè.
Una afició: La comunicació. És un defecte que tinc i és que el meu ofici també és la meva afició. M'encanta el paper i les noves tecnologies.
Un amulet: No en tinc cap.
Un ídol: Tampoc.
Un desig: Prosperitat i pau per tothom. Que la gent trobi feina i tiri endavant.
És temps de canvi i toca, és necessari. Portem 32 anys governats pels mateixos i hi ha necessitats de canvi en la política i la manera de fer, governar la ciutat i tractar als ciutadans.
Precisament Pia Bosch va dir en l'anterior entrevista a AraGirona, que era una falta de respecte parlar tant de canvi, que la gent es cansaria de tant sentir-ho dir i és que el PSC havien estat al govern perquè els ciutadans els havien votat.
Té tota la raó, ells han estat al govern votats per la gent com va estar el senyor Pujol durant 23 anys a la Generalitat i ens vam cansar de sentir la idea de que eren molts anys. Si 23 eren molts pel PSC, imaginis 32 anys. Em sembla que tenim el dret a sintonitzar amb aquella part de la població que, crec és cada vegada majoritària, que demana un canvi a l'Ajuntament. De fet, no deurem anar tant equivocats quan tots ja estan defensant la idea del canvi.
Què li falta a Girona?
Li falta trobar una nova manera de governar, donar la oportunitat de tenir noves maneres de veure la ciutat i entendre als ciutadans. L'inventari de coses que ens falten és cada vegada més gran; en falta debat, transparència, participació, proximitat amb els ciutadans, posar la ciutat per davant dels interessos de partits o governs, participació dins el propi equip de govern… en definitiva un gir copernicà a la manera d'entendre l'exercici del poder a la ciutat.
I qué li sobra?
A veure, li sobra des del punt de vista de l'Ajuntament; arrogància, distanciament, opacitat, manca de diàleg i son de les orelles. Justament ens proposem despertar la gent adormida de Girona després de tants anys amb un punt de relaxació, d'enfotisme després que governessin els mateixos que donen una idea, d'una banda de propietat de l'Ajuntament i la ciutat i de l'altre que la ciutat ja està feta i només cal gestionar-la.
Quina és la Girona que voldria?
Hi ha una Girona de màxims on els nostres fills es puguin guanyar bé la vida. Si els hi hem donat una bona formació a les nostres universitats i que després es puguin guanyar la vida aquí. Per arribar fins aquí cal operar un seguit de canvis de tendències. Una d'elles és l'increment de l'atur. També és preocupant la poca atenció de l'administració local envers l'economia productiva. Això cal girar-ho com un mitjó. No pot ser que la política turística sigui pràcticament inexistent i subsisteixi amb 30.000 euros de pressupost l'any. No pot ser que deixem escapar la UNED. Tampoc que el Parc Científic no tingui el nostre suport en uns moments que passa dificultats. Ni que el comerç de proximitat pateixi la quantitat de problemes que té com qualsevol projecte d'emprenedoria es trobi amb l'Ajuntament obstacles a vèncer permanentment. Per tant, girem-ho com un mitjó, convertim l'Ajuntament en un soci de l'activitat econòmica. Amb un associat a tot projecte econòmic perquè facilit la represa. Si apostem fort pel turisme, que ho farem, com també el comerç, la cultura i la universitat, estic segur que a finals del mandat el panorama del mercat de treball serà completament diferent. Els ingressos hauran augmentat, la xifra de negoci també augmentarà i Girona serà una ciutat amb molt bones condicions per sortir de la crisi.
A nivell propositiu pel turisme què hi ha concretat?
El mateix que fa quatre anys. Proposarem la creació d'un patronat public/privat per gestionar tota la política turística de la ciutat. No s'ha fet, no s'hi ha apostat mai i així ens va. En aquest patronat on hi haurà d'haver no només l'administració si no també el sector privat i la universitat, ens ha de definir polítiques, tendències, inversions, per anar a posar a Girona de moda al món. El nostre objectiu a final de mandat és que Girona sigui una ciutat de moda. Això es tradueix amb més visitants, més turistes que per tant pernocten i gasten més, com també es tradueix amb més dinamisme del sector comercial i ens vertebra com a ciutat excel·lent en una matèria que és fonamental perquè sortim de la crisi. Coses concretes: la reobertura de la oficina de Turisme de la Rambla. Ens sembla un despropòsit que s'hagués tancat, ho vam dir així i és evident que va ser un error. Proposem polítiques de promoció turística associades al Tren d'Alta Velocitat (TAV), el de rodalies que volem connexió directe Girona-Blanes sense transbord. Proposem promoció de proximitat en els mercats emissors que ens poden multiplicar els clients, i molts altres.
Tot i que fa menció a un increment de visitants creu que serà possible assolir-ho en el suposat cas que Ryanair segueixi retallant vols? Quines accions emprendrà per evitar-ho?
Patim moltes mancances, no només Ryanair. Tenim una N-II que porta 16 anys empantanegada que és un obstacle pel nostre desenvolupament. També hi ha un efecte negatiu turístic, llocs de treball, associat a la mala gestió del govern socialista i del PP durant 16 anys, perquè no tenim la N-II desdoblada. Tampoc estem connectats al TAV. Quants llocs estem perdent per aquesta manca de competitivitat degut a aquest motiu? No és nou que tinguem que afrontar problemes derivats d'una companyia que en aquests moments està incomplint un contracte i que amenaça a més d'abandonar Espanya si l'Estat no li paga les multes de 1,3 milions d'euros que té. Home, tenim clar que aquest no és un camí que ens garanteixi el futur de l'Aeroport de Girona. Això vindrà pel traspàs i per la gestió de proximitat amb la implicació de l'Ajuntament de Girona com també incrementar l'aportació de la Diputació de Girona que d'ençà que està governada pel PSC ha rebaixat a la meitat l'aportació, mentre que l'Ajuntament de Girona és l'únic de Catalunya que no posa un euro al seu aeroport.
Hem de fer el que estem fent ara. Mantenir els contactes per tancar un bon acord amb Ryanair i exigir que compleix l'acord vigent. La Generalitat l'està complint. Hem d'obrir nous vols que ja s'està fent amb el Girona-Moscou i el nou Girona-Madrid. També cal dotar l'equipament amb infraestructures competitives com el TAV i, evidentment, diversificar la oferta de companyies.
Què hem de fer de l'Hospital Josep Trueta?
El Trueta és un debat amb diverses derivades. En el actual context que ens trobem amb una gestió a la Generalitat que ha de fer front al deute que li ha deixat el tripartit, amb ajustaments als salaris dels funcionaris… ens plantejaríem ara el projecte del Trueta com el va plantejar el tripartit en temps d'opulència? Estic convençut que ningú faria aquest plantejament a data d'avui, perquè hi ha altres coses prioritàries com el manteniment de l'edifici. Mentre no es faci el projecte o el que sigui. No podem tenir-lo més temps així.
Hem de fer un debat sobre com volem que sigui l'hospital del segle XXI. Sabem que no pot ser al Trueta, això ho hem dit sempre. L'edifici no es pot adaptar per ser un hospital de referència modern, en cal un de nou i associat amb el Campus de Salut. Però també l'edifici per altres usos és arquitectònicament útil i necessari. Estic d'acords amb molts arquitectes que ens diuen que siguem sostenibles en l'edificació i, que hi ha més sostenible que aprofitar el sostre construït i consolidat?
Fem-ho, busquem la manera de trobar un plantejament per estalviar diners al ciutadà i podem reaprofitar-ho. Però no ho farem amb presses electorals. Si alguns el que busquen és un element estrictament de desgast del govern del president Mas, s'equivoca de debat. Ens hem d'asseure i mirar tots plegats, no només la gent de Girona si no també els professionals i veure quines opcions tenim. La situació actual econòmica no ens dona gaire joc i els causants d'aquesta situació el que haurien de fer és demanar perdó per com han deixat el país, i després parlem del que calgui.
El mentrestant és important i cal assegurar inversions d'actualització i modernització de les instal·lacions, perquè algunes reclamen un joc, però sobretot cal garantir invertir la tendència que el PSC va consolidar els darrers dos anys de govern amb el silenci en tots els seus diputats i diputades. Situa a les comarques gironines molt per sota de la despesa sanitària per persona del que ha estat la resta de Catalunya. Per un ciutadà de Girona rep amb el tripartit uns 1.000 euros per any mentre que un ciutadà del Baix Llobregat rep 1.300 euros per persona l'any. Pel tripartit valem 300 euros menys que un ciutadà del Baix Llobregat. Que ens ho expliquin això i si encara la seva prioritat és seguir fent "catedrals del segle XXI" com va dir la Consellera Geli o anem a fer política d'atenció a les persones i, en això, sí que ens hem de comprometre a equilibrar aquesta balança de la despesa de salut.
Com hi encaixa aquí la nova facultat de medicina?
Ja hi ha estudiants de medicina a la universitat i els estudis estan molt ben plantejats. Res del que fem no pot estar al marge de la universitat, és obvi, que cada decisió, inversió s'ha de fer de bracet amb la universitat. Em de garantir de quina manera podem potenciar la competitivitat i la formació dels estudis de medicina a Girona.
Com?
D'entrada amb diàleg, mirant quines inversions es prioritzen a la universitat. Ara ha fet una aposta per la aposta i la internacionalització per atraure i no ho podem posar en risc. En aquest nucli de l'activitat de la UdG l'hem de blindar. Estic convençut que les instal·lacions provisionals de la facultat de medicina estan complint una funció i hem de veure el calendari de futur, quines són les programacions per garantir el que s'ha proposta la universitat: excel·lència i internacionalització.
Però és inevitable que la UdG pateixi retallades.
Hi haurà ajustaments pressupostaris com a la resta de universitats del país. Estic convençut que aquests ajustaments no posaran el perill tot això que hem parlat. En tot cas cada universitat decidirà com aplica les seves formules, però en tot cas, el que sí que pot amenaçar les universitats són els incompliments. A mi em preocupa molt seriosament els incompliments del govern espanyol i de la Generalitat del tripartit des de l'any 2009 pel que fa al Parc Científic i Tecnològic. Està passant per una situació de greu risc. Els incompliments no es poden demorar més, ja portem una bossa de desatenció i algun dia això caldrà regularitzar-ho.
Pel que fa a les obres del TAV, quina valoració faria de la gestió que se n'ha fet?
Des del punt de vista tècnic no m'hi ficaré però si en la gestió política i informativa amb els ciutadans. Ha estat un desastre. L'Ajuntament de Girona ha abandonat als gironins, els ha deixat de banda i ha preferit fer costat al PSOE, Adif i Foment. És una vergonya. Això ha de canviar radicalment els gironins han de sentir que l'Ajuntament està de la seva part i no del govern de Madrid. La informació ha de fluir, transparència, regularitat amb la informació, fer costat a la gent que té problemes o dubtes sobre les afectacions urbanístiques. Fer participar i que ens ajudin a definir el projecte ferroviari… aquestes coses són les que simbolitzen més la necessitat del canvi: la gestió del projecte ferroviari. Primer que ja ni tant sols hi havia projecte. Segon que no hi ha hagut cap mena d'informació, transparència, participació i, tercer, que sempre s'han posat per davant els interessos d'Adif i Foment.
La zona que resulti alliberada al eliminar el viaducte i la via del tren convencional és un bon exemple de projecte on seria necessària la participació ciutadana?
Aquí tenim un debat pendent. No és un debat que podem resoldre els polítics i els tècnics. Vull que hi intervingui tota la ciutat en aquest debat. Des de col·legis professionals, experts, afectats, sectors ciutadans… a partir del qual el debat ajudi a definir l'agenda gironina que ara no tenim sobre el tren. Ja la tenim feta i ens l'hem d'empassar. Necessitem saber que vol la ciutat del vial alliberat, que té moltes utilitats, del sostre comercial de la nova estació, del sistema de tren de rodalies, de les estacions que es crearan, com ens hem de relacionar amb la futura estació del TAV a l'aeroport; tota la política comercial, turística, de mobilitat que podem dissenyar al llarg d'aquest nou corredor ferroviari…. aquest debat s'ha posposat i la participació ciutadana serà fonamental per dissenyar la Girona del segle XXI.
Tornant enrere i fent referència a les retallades econòmiques, Pia Bosch va explicar en el darrer Tribuna Oberta que Girona haurà de retallar els pressupostos però encara existeix una gran capacitat d'endeutament i que s'havien fet els deures en aquest sentit. Ho comparteix?
La inversió a Girona és escandalosament baixa. Ja venim patint retallades al llarg d'aquests 4 anys, estem molt per sota de la inversió que ens mereixíem. Dos, hi ha una retallada de facto sobre la qual el tripartit hi passa de puntetes, que no s'executa tota la inversió pressupostada i aprovada. Estem gairebé al 40% de la inversió no executada. Això és imperdonable, són retallades de veritat. Tres, tenim retallades també fruit de la mala gestió, com el xalet Tarrús de 1,3 milions d'euros del pressupost municipal, o l'andròmina anomenada el "Niu" plantada a la Rambla que ens va costar 30.000 euros, com que marxi la Uned del centre de Girona i vagi a Salt perquè l'Ajuntament no vol pagar un petit conveni de 20.000 euros per retenir-la, l'aparcament del Mallol, el cinema Modern que porta 11 anys comprat per l'Ajuntament i encara és hora que s'hi faci una sola gestió, el polígon de Domeny on es perdona una multa a la constructora que havia incomplert el contracte, l'aparcament de Saba que suposa un encariment del preu del tiquet per un error del consistori al no detectar uns serveis que s'havien de desviar….tot això son retallades que estem patint els gironins però com que no se n'ha fet cap titular sembla que no n'hi han. Ja ni han hagut moltes de retallades, no hem d'anar cap aquí. Cal que siguem més eficients, gastar menys i millor, hem de treure més suc del que tenim i hem d'atraure més inversió. Estem sota mínims.
Fem una mica de política ficció. En aquests moments tenim dues enquestes actives a AraGirona i en totes elles guanya l'opció que CiU estarà encapçalant el nou equip de govern. La més votada és la de governar en solitari mentre que la segueix un tripartit amb ERC i ICV.
Nosaltres en aquests moments aspirem a governar en solitari. Dit això fa quatre anys ja vam demostrar que estàvem oberts a dialogar amb tothom per aconseguir aquesta idea de canvi. Ens mantenim en aquesta idea que apunta cap a liderar un govern de canvi i això defineix una agenda i unes prioritats. Qui les pugui compartir doncs ja són possibles opcions de govern. També ens interessa arribar a acords amb tothom, siguin d'un costat o un altre, no passarà més que hi ha un bàndol i uns partits de segona que seran els de l'oposició.
Oriol Pujol va dir fa una setmana que a Girona era impossible la sociovergència. Subscriu aquelles paraules?
És evident que no pot existir la sociovergència a Girona entesa com un pacte de govern entre ambdós, ja que proposem el canvi. Que vull arribar a acords amb el PSC i la resta de partits, sí.
Com va fer l'alcalde de Figueres, Santi Vila, al guanyar les darreres eleccions, amb acords puntuals?
El model d'en Santi ha demostrat que era bo. Intentarem que la ciutat vegi que hi ha una nova manera de governar també des del poder. Que som oberts i transversals, no som sectaris, que la ciutat és tothom, no sobra ningú i en política municipal igual. No contemplo una oposició hostil posant traves ni un equip de govern sectari fent un rodet i imposant. En aquest context estic convençut que serà complicat per la situació externa però molt bonics per expressar una nova manera de governar
Qüestionari:
Un àpat: Depèn del moment, la companyia, la temporada… però segur que seria un àpat senzill.
Una beguda: M'agrada el vi negre.
Un llibre: Generalment un clàssic, malgrat soc molt eclèctic.
Una pel·lícula: Sempre recordo "Menjar, beure i estimar" d'Ang Lee.
Una cita o trobada ideal: Una conversa amb Josep Pla hauria estat molt interessant.
El dia més feliç de la seva vida: Plural. Els dies que van néixer les meves filles.
El primer que fa al llevar-se: Sempre anar-me a dutxar i acte seguit fer un cafè.
Una afició: La comunicació. És un defecte que tinc i és que el meu ofici també és la meva afició. M'encanta el paper i les noves tecnologies.
Un amulet: No en tinc cap.
Un ídol: Tampoc.
Un desig: Prosperitat i pau per tothom. Que la gent trobi feina i tiri endavant.
